V509 Cassiopeiae
V509 Cassiopeiae (V509 Cas / HR 8752) és un estel variable a la constel·lació de Cassiopiea de magnitud aparent mitjana +5'10.[7][8] S'hi troba molt allunyada del sistema solar, a uns 3.500 parsecs (11.500 anys llum) de distància.[9] Forma part de l'associació estel·lar Cepheus OB1.[10]
Característiques físiques modifica
V509 Cassiopeiae és una hipergegant groga de tipus espectral variable. De característiques similars a ρ Cassiopeiae, aquesta classe d'objectes són particularment rars i només es coneixen set d'ells en la Via Làctia.[11] V509 Cassiopeiae figura catalogada en la base de dades SIMBAD com a G0I, però el seu tipus espectral ha anat canviant el llarg dels anys de G3Ia (1950-1959), a K2-5Ia (1973), G4Ia (1980) i F8Ia (1991).[7] Conseqüentment també la seva temperatura efectiva ha experimentat importants fluctuacions, enregistrant-se valors compresos entre 4.570 i 7.170 K. Aquestes fluctuacions s'atribueixen a petits canvis en el seu vent estel·lar o en el seu embolcall.[9][12] A més, perd massa estel·lar a un ritme molt elevat, a raó de 1,2 × 10−5 masses solars per any. Aquest prodigiós ritme de pèrdua de massa té lloc des de no fa més de 1.000 anys aproximadament, no existint indicis d'una pèrdua de massa tan acusada amb anterioritat. No obstant això, V509 Cassiopeiae no sembla estar envoltada per material circumestel·lar. No presenta un gran excés en l'infraroig ni emissió molecular coneguda, a excepció de CO, que ja ha estat detectat.
La lluminositat de V509 Cassiopeiae equival a la de 400.000 sols i és un estel de gran grandària, el seu radi és 400 vegades més gran que el del Sol.[13] És una dels estels coneguts de major grandària i un dels més lluminosos de la galàxia. Així mateix, és una radiofont notable.[8]
D'altra banda, V509 Cassiopeiae és un estel doble l'acompanyant del qual, de tipus espectral B1V, està visualment separat d'ell 0'08 segons d'arc.[14]
Estat evolutiu modifica
Probablement a la superfície de V509 Cassiopeiae es produeixen pulsacions no radials. L'estel sembla tornar-se més blau amb el transcurs del temps, implicant un augment en la temperatura de 800 K durant la dècada de 1980.[8] Igual que IRC+10420, s'ha deduït que l'estrella està en evolució des de la fase de supergegant vermella cap a la fase de variable lluminosa blava; la seva elevada massa —en el seu naixement 40 masses solars— és un indicatiu que acabarà la seva vida com una supernova.. La seva massa actual es xifra entre 12'0 i 18'8 vegades la massa del Sol, estimant-se la seva edat és 17'0 ± 0'5 milions d'anys.[12][15]
Variablidad modifica
V509 Cassiopeiae és una variable semiregular SRD la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud 4'75 i 5'50.[16] Les observacions fotomètriques del satèl·lit Hipparcos suggereixen diversos períodes de 510, 300, 180, 62 i 37 dies.[12]
Referències modifica
- ↑ «Ultraviolet and Optical Studies of Binaries with Luminous Cool Primaries and Hot Companions. V. The Entire IUE Sample». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, novembre 1998, pàg. 83-104. DOI: 10.1086/313152.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 7,0 7,1 V509 Cassiopeiae (SIMBAD)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 V0509 Cassiopeiae Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 9,0 9,1 Schuster, Michael T.; Humphreys, Roberta M.; Marengo, Massimo «The Circumstellar Environments of NML Cygni and the Cool Hypergiants». The Astronomical Journal, 131, 1, 1997. pp. 613-611.
- ↑ V509 Cassiopeiae (Stars)
- ↑ Cornelis de Jager; Nieuwenhuijzen, Hans «An obstacle to the late evolution of massive stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 290, 3, 1997. L50-L54.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Nieuwenhuijzen, H.; de Jager, C. «Checking the yellow evolutionary void. Three evolutionary critical Hypergiants: HD 33579, HR 8752 & IRC +10420». Astronomy and Astrophysics, 353, 2000. pp. 163-176.
- ↑ V509 Cas. Catalogue of Stellar Diameters (CADARS)
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 869-879.
- ↑ Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
- ↑ V509 Cas (General Catalogue of Variable Stars)