Vaca bruna dels Pirineus
La vaca bruna dels Pirineus és una raça de vaca pròpia de les comarques dels Pirineus Catalans: Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Alt Empordà, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Ripollès i Solsonès.
La producció i comercialització de carn d'aquesta raça es duu a terme com a producte d'Indicació Geogràfica Protegida. Es comercialitza amb la marca Bruneta sota la IGP Vedella dels Pirineus Catalans, aquesta identificació té una reputació i una qualitat concreta i la producció, la transformació o l'elaboració es realitzen en la zona geogràfica delimitada.
Al maig, a la Fira de Primavera de la Seu hi ha una exposició d'exemplars de vaca de raça bruna dels Pirineus.
Història modifica
Té el seu origen en els exemplars de vaca suïssa (bruna alpina) que es varen importar a finals del segle xix barrejant-se amb les vaques autòctones.[1]
Fins al segle xix al Pirineu la ramaderia bovina no era una activitat predominant. A causa de la fil·loxera es va abandonar el conreu de la vinya i la ramaderia fou una possible alternativa econòmica al tradicional conreu.[2]
En un principi era una vaca de la que se'n pretenia extreure profit carni, làctic i de treball. El primer interès que es va perdre va ser el feiner deixant una vaca de profit carni i làctic i actualment només es cria per a la carn.
Actualment constitueix el 80% dels bovins dedicats a la carn de Catalunya. Els ramaders segueixen programes intensos de millora genètica dels animals mitjançant tecnologia BLUP. Es vol controlar el pes al naixement i el deslletament i millorar el part.
És bona pasturadora, plenament adaptada als paisatges del Pirineu i de creixement precoç.
Actualment el cens aproximat és d'uns 30.000 animals, encara que la xifra es redueix bastant si es considera únicament els animals amb un elevat grau de puresa racial.[2]
Característiques modifica
- Capa de color bru amb tonalitats uniformes i descoloriments cap a les aixelles, els ulls, el baix ventre, el morro, la cara interna de les extremitats, el braguer, i el perineu.
- Pèl fi i espès de llargada uniforme.
- Borló de la cua més fosc que la capa.
- Musell negre.
- Mucoses rosades.
- Papada no excessiva.
- Coll gros i recte i una mica convex en els mascles.
- Ventre gros.
- Musculatura molt desenvolupada.
- Caràcter molt dòcil.
- Orelles grosses i rectes amb pèls a la part interna.
- Banyes de color blanquinós amb les puntes negres.
- Ulls grossos i mai enfonsats.
- Narius grossos en un morro ample.
Enllaços externs modifica
Referències modifica
- ↑ RAC, Arxivat 2019-12-07 a Wayback Machine. Introducció de la bruna alpina.
- ↑ 2,0 2,1 RAC, Arxivat 2021-05-10 a Wayback Machine. Origen i història.