Vaccinium vitis-idaea
El nabiu vermell (Vaccinium vitis-idaea) és un arbust perenne de la família de les ericàcies. El fruit és comestible i la seva recol·lecció a la natura és habitual als països on és comú. És una espècie pròpia dels boscos septentrionals d'Euràsia i Amèrica del Nord.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | lingonberry (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 18748884 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Ericaceae |
| Gènere | Vaccinium |
| Espècie | Vaccinium vitis-idaea L., 1753 |
EcologiaModifica
El nabiu roig és una típica espècie de distribució boreoalpina. Viu a les zones septentrionals d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord, arribant fins a llocs de clima subàrtic. A les parts més meridionals es va fent cada vegada més escassa i es refugia a les zones muntanyoses, dels Alps o els Pirineus, on es coneix en comptades poblacions. Les més properes són a l'Arieja, a tocar de la frontera septentrional d'Andorra,[1] i al Conflent, a la Catalunya Nord. Molt rara a Catalunya, només n'existeix una citació actual i comprovada, en un bosc de les valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, on es va trobar l'octubre de 2008.[2] Amb anterioritat havia estat citada el 1952 al cim del Montardo, més amunt de 2800 m,[3] en una altitud on aquesta espècie no sembla que hi pogués viure gaire bé. Una altra citació, més antiga encara, la situava el 1879 a prop de Setcases,[4] però cap estudi posterior ha pogut confirmar aquesta dada.
A Catalunya s'ha trobat en boscos de pi negre amb sotabosc d'neret i nabiu comú. En general prefereix indrets ombrívols (prefereix ambients forestals) i amb un cert nivell d'humitat constant, per això pot viure en sòls entollats i torbosos. És una espècie acidòfila. Pot suportar sòls pobres en nutrients però no sòls de caràcter bàsic. És molt resistent al fred i als països nòrdics suporta temperatures de fins −40 °C, en canvi el seu creixement se'n ressent quan viu en llocs amb estius més calorosos.
Estat de conservacióModifica
Tot i que a nivell europeu és una espècie abundant i no protegida, atesa la seva raresa a l’extrem més meridional de la seva distribució, aquesta espècie es troba catalogada com a vulnerable pel Decret 172/2008, de 26 d’agost de la Generalitat, mitjançant el qual es va crear el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[5]
Com que la publicació d’aquest decret va ser anterior al descobriment de l’espècie, es va incloure a la llista d’espècies amenaçades en la RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual es modifica el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
MorfologiaModifica
Petit arbust, de 10 a 40 cm d'alt, amb un aspecte que recorda a la boixerola. Les fulles són ovals, més endurides que en el nabiu comú, revolutes al marge i persistents tot l'any. El revers, més pàl·lid que l'anvers, té uns pics glandulars de color negre molt característics. La planta s'escampa per sota terra amb rizomes. Les flors són blanques, amb forma de campana i creixen agrupades en un raïm. El fruit madur és una baia de color vermell fosc i sabor àcid.
S'assembla també a altres parents del gènere Vaccinium, els anomenats en anglès “cranberries” (Vaccinium oxycoccus, V. microcarpum i V. Macrocarpon), però aquests no han estat trobats mai als Pirineus.
UsosModifica
El nabiu roig és un fruit del bosc molt conegut i recol·lectat a molts països del nord i el centre d'Europa, com ara Alemanya, Àustria, Bielorússia, Dinamarca, Eslovàquia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Noruega, Polònia, República Txeca, Rússia, Suècia o Ucraïna. Els fruits són força àcids i convé deixar-los madurar amb escreix. Normalment es consumeixen en forma de melmelada, compota o xarop. Aquests productes es poden trobar normalment als supermercats d'aquests països. Com que a Catalunya és molt rar i no es pot comercialitzar, aquests productes es poden trobar, importats, sota la denominació anglesa: "lingonberry".
El nabiu roig conté elevades dosis de vitamina C, vitamina A (betacarotè), vitamina B (B1, B₂, B₃), i també minerals com el potassi, calci, magnesi i fòsfor. També contenen altres substàncies no essencials per a l'organisme però igualment útils per a la salud, conegudes genèricament com a fitoquímics, i que han estat reconegudes per al tractament de les infeccions del tracte urinari.
Espècies relacionadesModifica
- Nabiu (mirtil)
- Nabiu de grua
- Nabiu uliginós, nabiu negre
BibliografiaModifica
- Butlletí del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El Portarró, núm. 25. Pag. 19
ReferènciesModifica
- ↑ Gruber, M.; (1978); La végétation des Pyrénées ariégeoises et catalanes occidentales.; Thèse, Fac. Sc. T. St. Jeròme. Université Aix-Marseille, III. Marseille
- ↑ Butlletí del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El Portarró, núm. 25. Pag. 19
- ↑ Llensa de Gelcen, S.; (1952); Hallazgos botánicos e impresiones forestales correspondientes a nuestras excursiones por el Pirineo leridano (Años 1951 y 1952).; Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura. Diputación Provincial de Barcelona
- ↑ Morer y Lacot, José; (1879); Apuntes para el estudio de la flora y fauna de la comarca de Camprodon.; Barcelona.
- ↑ RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
