Vahan Mamikonian

Vahan Mamikonian, dit també Vahan l'apòstata, fou cap del partit persa i marzban d'Armènia per espai d'uns mesos vers 369-370.

Infotaula de personaVahan Mamikonian
Biografia
Naixementsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Mort374 ↔ 378 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMamikonian Modifica el valor a Wikidata
CònjugeQ29892245 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsChmouel Mamikonian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareHamazasp Mamikonian i Q65474835 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansVasak Mamikonian, Vardan Mamikonian, Q65515717 Tradueix, Q65465027 Tradueix i Q65515718 Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Segons Christian Settipani era fill d'Hamazasp, que era fill d'Artavasdes I;[1] i segons Cyril Toumanoff era fill d'Artavasdes II.[2] De totes maneres, era el germà menor de Vasak I Mamikonian i Vardan I Mamikonian.

Degué ser després del 360, any en què es va formalitzar l'aliança amb Roma, quan dos dels senyors més poderosos d'Armènia, Merujan Artsruní i Vahan Mamikonian, van passar a Pèrsia amb el rei Sapor II (310-379) i es van convertir al mazdeisme. Un d'ells es va casar amb una princesa sassànida. El germà de Vahan, Vardan I Mamikonian, cap del partit persa, fou assassinat per ordre del rei, però la data no està establerta. En canvi el seu germà, Vasak I Mamikonian, fou cap del partit proromà.

El 368 els perses van conquerir Armènia. El 369 Sapor II va venir al país acompanyat de Merujan Artsruní i de Vahan Mamikonian. El rei va acampar a les runes de Zarehavan on va exercir cruels represàlies com fer aplanar als captius per les potes dels elefants, o fer desfilar despullades les dones dels nakharars (algunes d'elles van passar després a l'harem del rei).

Merujan Artsruní i Vahan Mamikonian van rebre el govern del país i van intentar implantar-hi el mazdeisme. Qui es va negar va patir cruels represàlies, com la dona de Garegin Rechtuni, Hamazaspuhi, que tot i que era cunyada de Vahan Mamikonian fou penjada dels peus a una torre.

NotesModifica

  1. Settipani, 2006, p. 131-132.
  2. Toumanoff, 1990, p. 329-330.