València Club de Futbol

equip de la ciutat de València
No s'ha de confondre amb Valencia Fútbol Club o Valencia Football Club.

El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu en València i l'entitat esportiva més important del País Valencià. Fou fundat el 1919 a València i juga a la Primera Divisió. El seu estadi és Mestalla, amb una capacitat de 55.000 espectadors.[5]

Infotaula d'organitzacióValència Club de Futbol
(es) Valencia Club de Fútbol Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomXe (popularitzat des dels anys 70),[1] xotos,[2] merengots,[1]
els taronges,[3] blanquinegres[4]
Tipusclub de futbol
equip esportiu professional Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima esportiva Modifica el valor a Wikidata
Creació18 de març de 1919 (1919-03-18) (105 anys)
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaLaLiga
Instal·lació esportiva del clubEstadi de MestallaValència (1923–). 50.000  Modifica el valor a Wikidata
Penyes700 (2010) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaLay Hoon (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Modifica el valor a WikidataLay Hoon Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principal Rubén Baraja Vegas
Propietat de Peter Lim
(Meriton Holdings Ltd.)
Propietari de
Altres
Color          blanc, negre
Equipament esportiu

Lloc webvalenciacf.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ValenciaCF Twitter (X): valenciacf Instagram: valenciacf Youtube: UCgvyo5x49J8ht5H9imKfxMQ TikTok: valenciacf Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Té 65.000 socis,[6] i més de 700 penyes,[7] la qual cosa el fa esdevenir el tercer club de l'Estat espanyol en nombre de socis i penyes. Tanmateix, el València CF és el tercer club de futbol en percentatge quant a simpatitzants a l'Estat espanyol (5,3%), únicament darrere de Reial Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).[8] En la classificació històrica de la LFP, el València CF ocupa el 4t lloc.[9] Així mateix, compta amb 6 títols de Lliga, 8 Copes, 1 Supercopa espanyola; i en l'àmbit europeu amb 6 títols, 1 Copa de la UEFA, 2 Copes de Fires, 1 Recopa d'Europa i 2 Supercopes d'Europa, així és el tercer club de la lliga espanyola amb major nombre de victòries[10] i partits disputats en totes les competicions europees organitzades per la UEFA per darrere de Reial Madrid i FC Barcelona.

L'any 2005 va entrar al Top 20 dels clubs de futbol més rics del món, directament al 19é lloc, amb uns ingressos de 90,6 milions d'euros.[11] El 2007 un nou estudi el situava el 18é amb una facturació de 107,6 milions d'euros.[12] El 2014, després d'una crisi econòmica i social a dins del club, era el 23 club més ric d'Europa, el quart de la lliga espanyola per darrere del Reial Madrid, FC Barcelona i Atlètic de Madrid.[13]

Història

modifica

El València CF es va fundar el 1919, amb el nom de Valencia Foot-ball Club, i sota la batuta del seu primer president, Octavio Augusto Milego. El seu mandat representa la primera etapa com a club fins a final de 1922.

Per aquell temps el València era un club modest, però gràcies a l'esperit de la seua gent mantenia una enorme il·lusió per demostrar que arribaria a ésser un dels grans clubs de futbol.

 
Plantilla del València CF l'any 1927.

L'any 1928-1929 es va crear la Lliga Espanyola de Futbol. Aquesta, al seu torn, es va dividir en dues categories, la mínima i la màxima, primera divisió i segona divisió respectivament. El València CF va quedar enquadrat en la de menor prestigi en perdre el lloc davant el Racing de Santander, però la temporada 1931-1932 ascendiria a la divisió d'honor. En aquell temps, el president del València era Juan Giménez Cánovas.

El 1934 el València arribà a la final de Copa, però fou derrotat pel Reial Madrid a la final, que es va jugar el 6 de març a l'Estadi de Montjuïc de Barcelona. El resultat va ser d'1 a 2 favorable als castellans. El gol obtingut per Vilanova no va servir per a frenar els blancs, que van remuntar amb dos gols més tard.

Anys després, el 1941 i amb Lluís Casanova Giner com a president de l'entitat, el València obtenia el seu primer títol coper en guanyar el RCD Espanyol a Chamartín i amb el resultat de 3-1, gols de Mundo i Asensi. Els mítics Mundo, Asensi, Gorostiza i Amadeo es rescabalaven de la desfeta del 1934. Sens dubte, un dels presidents que més va influir en la bona ratxa del club va ser Lluís Casanova, qui va donar nom al mític i rescabalat estadi Lluís Casanova, que en l'actualitat es diu Camp de Mestalla.

 
Plantilla del València CF inaugurant el Camp de la Forana (Alginet, 1980)

La Davantera elèctrica era el nom amb què es coneixia el conjunt de jugadors que van formar la davantera del València CF durant la major part dels anys 40. Estava formada per Epi (198 partits i 73 gols), Amadeo (217 partits i 74 gols), Mundo (208 partits i 191 gols),[14] Asensi (308 partits i 33 gols) i Gorostiza (116 partits i 72 gols).[15] Durant aquesta època el València CF va passar de ser un equip discret a un dels més temuts de la lliga. En aquesta dècada van guanyar tres títols de lliga (1941,[15] 1943 i 1946), dos subcampionats (1948 i 1949), dos Copes del Rei (1941 i 1949) i tres subcampionats de copa (1944, 1945 i 1946).

Un dels títols més importants que figura en les vitrines del València va arribar l'any 1980. Es tracta de la Recopa d'Europa que va guanyar a l'estadi de Heysel a Brussel·les, el 14 de maig de 1980. Aquell partit disputadíssim que va enfrontar a València i l'Arsenal FC i que hagué de decidir-se en la tanda de penals, va tenir com a protagonista el porter Pereira, que va aturar el penal que donava el triomf al seu equip. Sota la batuta d'un pletòric Alfredo Di Stefano, el club valencianista escrivia una de les pàgines més brillants de la seua història.

A finals del segle XX i principis del XXI, el València (entre els anys 1998 i 2004) és recordat per fer tremolar Europa, ja que aquella generació de futbolistes, dirigits per Claudio Ranieri, Héctor Cúper i Rafa Benítez va realitzar grans actuacions a les competicions europees que li van valdre dos subcampionats de la Lliga de Campions en 2000 i 2001, una Copa de la UEFA en 2004 i una Supercopa d'Europa també en 2004. Així mateix, a nivell espanyol el València va guanyar la Copa del Rei el 1999, la Supercopa d'Espanya també el 1999, i dues lligues en 2002 i 2004.[16]

Després de l'època daurada del conjunt xé, l'equip va passar per una regeneració del planter, amb l'aparició de noves estrelles com David Villa, David Silva o Juan Mata, entre altres. Amb aquesta nova gran generació el València va aconseguir guanyar la Copa del Rei del 2008, tot i ser una temporada inestable i polèmica per la voluntat de l'entrenador, Ronald Koeman, d'apartar del primer equip a grans jugadors històrics valencianistes, com Albelda, Cañizares o Angulo.[17] Paral·lelament, el club es va veure inclòs en una crisi econòmica, en part provocada per la desastrosa presidència de Juan Bautista Soler, el qual va endeutar l'entitat valencianista amb la seua decisió de construir el Nou Mestalla, les obres del qual van ser frenades l'any 2009.[18]

El canvi a la dècada del 2010 no va solucionar els problemes econòmics del club, el qual va encaminar-se, inevitablement, amb l'endeutament amb Bankia i una forçosa venda l'any 2014 a l'empresari singapurès Peter Lim, president de Meriton Holdings Ltd.[19] Des d'aleshores el club ha patit una situació d'inestabilitat constant, alternant bones temporades lligueres amb altres en què ha arribat a lluitar, fins i tot, per la permanència. L'any 2019 va ser el centenari del club i va venir acompanyat d'una temporada reeixida on l'equip, dirigit per Marcelino García Toral, va aconseguir la seua vuitena Copa del Rei. Tot i aquest triomf valencianista, el màxim mandatari, Peter Lim, va decidir destituir l'entrenador i el director esportiu, Mateu Alemany, a més de desfer-se d'algunes de les principals figures del planter, com Dani Parejo, Rodrigo Moreno, Ferran Torres, Geoffrey Kondogbia o Francis Coquelin, entre altres. Les últimes temporades han estat marcades per l'eixida de jugadors importants, com Carlos Soler o Gonçalo Guedes, i la pèrdua d'importància de l'equip a la lliga. Açò ha provocat que el club s'haja allunyat dels seus objectius històrics, com eren competir per títols i per accedir a competicions europees, per passar a lluitar per no baixar a segona divisió. No obstant, l'equip ha pogut mantenir alguns jugadors de renom, entre els quals destaca José Luís Gayà, actual capità del València CF.

Símbols

modifica

Uniforme

modifica

Originàriament l'uniforme constava de samarreta blanca, pantaló negre i calces del mateix color. Tot i que més endavant el color de pantaló i calces ha estat, variablement, blanc o negre.

  • Uniforme titular: Samarreta blanca amb detalls negres i taronges, pantaló negre, calces blanques.
  • Uniforme alternatiu: Samarreta amb els colors de la senyera, pantaló blau i calces blaves i grogues.
  • Tercer Uniforme: Samarreta taronja, pantaló taronja i calces taronja.
 
 
 
 
 
 
1933–34
(primera)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2022-23
(actual)

Patrocinadors i proveïdors d'equipació

modifica
 
Exposició de diferents equipatges del València. En primer pla, samarreta Ressy de la Senyera (segon equipatge).
 
Samarreta de la segona volta de la temporada 2013-14, inspirada en la de la temporada 2003-04. Està estampada amb la signatura dels jugadors de l'equip.
Període Proveïdor Patrocinador
1980–1982   -
1982–1985  
1985–1990    
1990–1992
1992–1993  
1993–1994  
1994–1995 Cip
1995–1998  
1998–2000 Terra Mítica
2000–2001  
2001–2002 Metrored
2002–2003 Terra Mítica
2003–2008  
2008–2009 Valencia Experience / Unibet
2009–2011   Unibet / Compac Encimeras
2011–2014   Jinko Solar / MSC
2014–2015    
2015–2017  
2017–2019  
2019–2021   -
2021-2022 Socios.com
2022-2023  
2023- TM Grup Immobiliari

L'escut oficial del club està format per un ratpenat negre a la part superior posat sobre un escut acabat en punta arrodonida on es plasmen els colors de la senyera: una franja blava en horitzontal a la part superior amb el nom del club escrit en lletres blanques majúscules, i a baix nou franges verticals: cinc grogues i quatre vermelles, que representen la bandera de València i el País Valencià, amb una pilota marró clàssica de futbol al centre.

Escut Ciutat de València
Escut València FC

Cal assenyalar que oficialment l'escut ha presentat sempre la franja blava, tal com s'observa en la bandera del club de 1924. No obstant això, en no tenir aquesta significació que obté a partir de la transició es troben nombrosos exemples de l'escut amb franja blanca. Ho revelen així fotografies com la del jugador Arturo Montesinos, que il·lustra aquest mateix article, o les il·lustracions que il·lustren aquest mateix apartat.

L'elecció de la ratapinyada com a símbol es deu a la importància simbòlica d'aquest animal en la història de l'escut de la ciutat de València, que l'ha convertit en un dels principals símbols de la ciutat fruit de diverses llegendes, com el seu ajut o bon presagi en la conquesta de València el 1238 pel rei Jaume I, o com una variant del drac de la cimera del rei d'Aragó que va fer servir el rei Pere IV al segle XIV. El 2018 es va presentar un nou logotip que consta d'un ratpenat taronja sobre un fons negre. Per a la temporada de l'any del centenari (2018-19) es va fer servir una variació de l'escut antic en daurat i negre i amb les lletres CENTENARI a la part de dalt i 1919-2019 a la de baix. DC Comics ha presentat diverses demandes contra el club per la suposada confusió a què induirien els seus logotips amb el de Batman (personatge creat vint anys més tard que el València FC), les quals no han prosperat fins ara.[20]

L'himne del club fou encarregat al director de la Banda Municipal de València, Pablo Sánchez Torrella, qui el va compondre a la manera tradicional valenciana: en forma de pasdoble.

És un equip de primera
nostre València Club de Futbol
que lluita per a defendre
en totes bandes nostres colors.

En el Camp de l'Algirós
ja començàrem a demostrar
que era una bona manera
per a València representar.

Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi perquè triomfes t'animarem.

En la capital del Túria
és el València qui vist de blanc
i defén la camiseta
ple de coratge per a guanyar.

En Mestalla continuaren
sempre esforçant-se per a triomfar
i les glòries arribaren
i en competència continuaran.

Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València, del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi perquè triomfes t'animarem.

Amunt València, Visca el València, el campió!

Estadis

modifica

Camp d'Algirós

modifica
 
Placa ubicada al lloc on es trobava el Camp d'Algirós, col·locada el 2019 en motiu del centenari del club.

Els primers anys després de la seua fundació el 1919, el València FC va entrenar i va disputar els seus partits com a local en el desaparegut Camp d'Algirós. El camp es trobava en el camí d'Algirós, entre els actuals carrers de Finlàndia i del General Gil Dolz. Tenia una capacitat per a 5.000 espectadors i unes dimensions de 91 x 47 metres (orientació est-oest). Les condicions del terreny de joc eren molt modestes i no era de gespa sinó de terra. El propietari del recinte era Eugenio Miquel, el qual va llogar el camp als dirigents valencianistes per 100 pessetes al mes.[21] El camp va ser inaugurat el 7 de desembre de 1919 amb un partit amistós entre el conjunt valencianista i el Castàlia de Castelló, amb un resultat d'empat sense gols. L'endemà, es van tornar a vore les cares els dos equips i aquesta vegada el València es va imposar per 1-0.[22]

El camp es va quedar xicotet pel gran augment del nombre de socis. Per aquesta raó, el llavors president del club Ramon Leonarte i la junta directiva van buscar parcel·les en venda per a construir un nou camp per a l'equip. El gener de 1923, van decidir comprar 10.000 m² de terreny, situats 500 metres més al nord del Camp d'Algirós, per 316.439,20 pessetes (una quantitat considerable per a l'època) que es va finançar a força de crèdits.[23][24] El projecte per al nou estadi va ser encarregat a l'arquitecte i soci del club Francisco Almenar Quinzá (qui anys més tard seria president de l'entitat) i les obres de construcció van ser adjudicades al també soci Ramon Ferrer Aguilar.[25]

Mestalla

modifica
 
El camp de Mestalla amb un tifo la temporada 2008-2009

Propietat del València CF, l'Estadi de Mestalla va ser inaugurat el 20 de maig de 1923. El seu nom es deu al fet que la séquia de Mestalla passava junt al camp. En aquells dies, el camp tenia unes dimensions de 100 x 59 metres i una capacitat de 17.000 espectadors.[26] El dia de la inauguració es va celebrar un partit amistosa que va enfrontar al València amb el FC Levante. El resultat final va ser d'1-0 per al conjunt local amb gol marcat per "Montes" (Arturo Montesinos Cebrián).[24]

Entre 1969 i 1994 es va denominar oficialment Estadi Luis Casanova, en honor de Luis Casanova Giner, un dels millors presidents de la història del club durant dues dècades (els 40 i els 50) en les quals es van conquistar tres títols de Lliga i tres Copes, a més de diversos subcampionats i promotor de la gran ampliació de l'estadi.

Des de 1994 l'estadi va recuperar el seu nom de Mestalla, i posseeix actualment una capacitat per a 49,500 espectadors des de la seua última ampliació el 1998,[27] i unes dimensions de 105 x 70 metres.[28] L'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma.[29]

A l'octubre de 2013 es va inaugurar una nova imatge de l'estadi dirigida a augmentar els ingressos del club per màrqueting.[30] Aquesta nova imatge incloïa pintar els seients en una combinació de colors taronja i blanc, mostrant en negre la silueta d'un gran rat penat. A més a l'estiu de 2014 es va pintar i va decorar tot l'exterior de l'estadi, alternant negre i taronja, així com fotografies de gran grandària d'antics jugadors del club i d'èxits esportius.

Ha acollit des dels seus primers anys un total de 31 partits internacionals de la Selecció espanyola de futbol (entre ells els de la fase final del Copa del Món de 1982), més 5 partits de la selecció Olímpica d'Espanya durant els Jocs Olímpics de 1992, i ha sigut seu de 10 finals de la Copa del Rei, l'última en 2014.

El 2019 l'estadi va presenciar el centenari del club i va ser seu del partit de llegendes valencianistes que es va realitzar en la celebració de l'aniversari del València CF. A més, el 2023 va celebrar el seu 100 aniversari, siguent així l'únic estadi centenari de la primera divisió i el més antic de tota la lliga.

Nou Mestalla

modifica
 
Obres del Nou Mestalla, futur estadi del club.

El club està en procés de construcció del nou estadi, el Nou Mestalla. El seu disseny avantguardista va ser presentat en públic el divendres 10 de novembre de 2006 i la seua ubicació final serà a l'avinguda de les Corts Valencianes, al barri de Benicalap de la ciutat de València. Per aquests nous terrenys adquirits discorre també la séquia de Mestalla, el cabal de la qual de les seues aigües servia per a moure els queixals del desaparegut "molí de la Marquesa", a Campanar.

La seua construcció es va iniciar l'1 d'agost de 2007 i estava prevista la seua finalització per a maig del 2009, amb una capacitat per a 75.000 espectadors. La construcció de l'estadi porta parada des del 25 de febrer de 2009 les obres es van aturar per falta de liquiditat al no haver-se pogut vendre el sòl de l'actual Mestalla per la crisi immobiliària que va baixar enormement el valor del sòl i pel gran endeutament del club després de la mala gestió de Juan Soler.

Al desembre de 2011 el club va anunciar un protocol d'intencions amb l'entitat Bankia, creditora de la major part del deute del club, a través del qual podrien reprendre's les obres,[31] però al setembre de 2012 es va saber que Bankia trencava l'acord aconseguit a través del pla Newcoval, per la qual cosa el club es va quedar sense acord per al finançament de l'estadi. Després del procés de venda del club, l'empresa de Peter Lim i l'arquitecte Mark Fenwick, s'encarreguen del nou projecte d'estadi. S'espera que l'estadi estiga acabat abans del centenari del València CF en el 2019, tal com estava escrit en el contracte amb el qual Meriton, l'empresa de Peter Lim, es va fer propietària d'una gran part de les accions del club.[32]

Ciutat Esportiva de Paterna

modifica

La Ciutat Esportiva de Paterna és un dels complexos esportius destinat al futbol més importants d'Espanya. El club va adquirir els terrenys en el terme municipal de Paterna sota la presidència de Francisco Ros Casares, el 1974, amb un cost de 85 milions de pessetes. Es troba al costat del Parc Tecnològic i ben comunicat, ja que està al costat del tram del by-pass de València de l'autovia A-7 i al costat de l'autovia CV-35.

Amb una extensió de 180.000 metres quadrats i tretze camps de futbol, és el lloc habitJugadors internacionalsent del primer equip, sinó també de totes les categories inferiors del club. A més, disposa d'una residència per als xics de l'acadèmia que venen de qualsevol part del món a formar-se com a futbolistes i un modern Centre de Rehabilitació dotat de diverses sales per a la recuperació dels futbolistes lesionats o que es troben en període de rehabilitació.

Jugadors

modifica

Plantilla 2023-2024

modifica
A 7 de febrer de 2024.[33]
N. Nom Posició Lloc de naixement
1 Jaume Domènech POR Almenara, Plana Baixa  
3 Cristhian Mosquera DFC Alacant, l'Alacantí  
4 Mouctar Diakhaby DFC Vendôme, França  
6 Hugo Guillamón MCD Donostia, Euskadi  
7 Sergi Canós EI Nules, Plana Baixa  
8 Javi Guerra MC Gilet, Camp de Morvedre  
9 Hugo Duro DC Getafe, Madrid  
10 André Almeida MC Guimarães, Portugal  
11 Peter Federico EI Madrid, Espanya  
12 Thierry Correia LD Amadora, Portugal  
13 Cristian Rivero POR Gandia, la Safor  
14 José Gayà (capità) LI Pedreguer, Marina Alta  
15 Cenk Özkacar DFC Esmirna, Turquia  
16 Diego López ED Turón, Astúries  
17 Roman Yaremchuk DC Lviv, Ucraïna  
18 Pepelu MCD Dénia, Marina Alta  
19 Selim Amallah MC Hauthaget, França  
20 Dimitri Foulquier LD Sarcelles, França  
21 Jesús Vázquez LI Mèrida, Extremadura  
22 Alberto Marí DC Alacant, l'Alacantí  
23 Fran Pérez ED València  
25 Giorgi Mamardashvili POR Tbilissi, Geòrgia  

Equip de reserva

modifica
N. Pos. Nac. Jugador
27 MIG   Pablo Gozálbez
29 DEF   César Tárrega
30 DAV   Hugo González
N. Pos. Nac. Jugador
31 DEF   Rubén Iranzo
32 MIG   Martín Tejón
34 DEF   Yarek Gasiorowski

Jugadors internacionals

modifica
Selecció Categoria # Jugadors
 
Absoluta 2 José Luis Gayà i Hugo Guillamón
Sub-21 3 Fran Pérez, Diego López i Javi Guerra
  Absoluta 1 Giorgi Mamardashvili
  Absoluta 1 Roman Yaremchuk
  Absoluta 1 Selim Amallah
  Absoluta 1 Mouctar Diakhaby
  Sub-21 2 André Almeida i Thierry Correia
  Absoluta 1 Cenk Ozkacar

Jugadors històrics

modifica

Jugadors històrics del València CF per any de debut:

Anys 40 Anys 50 Anys 60 Anys 70 Anys 80 Anys 90 Anys 2000 Anys 2010
  Epi   Quincoces II   Waldo   Arias   Morena   Pènev   Roberto Ayala   Roberto Soldado
  Amadeo   Wilkes   Guillot   Kempes   Fernando   Mendieta   Rubén Baraja   Dani Parejo
  Asensi   Mestre   Claramunt   Bonhof   Camarasa   Claudio "Piojo" López   Carlos Marchena   José Luís Gayà
  Gorostiza   Badenes   Sol   Saura   "Kily" González   David Villa   Rodrigo Moreno
  Eizaguirre   Pesudo   Solsona   Cañizares   Vicente   Carlos Soler
  Mundo   Castellanos   Amedeo Carboni   David Silva   Gonçalo Guedes
  Seguí   Đukić   Juan Mata
  Pasieguito   Mijatovic
  Puchades   Albelda
  Angloma

Entrenadors

modifica

El València CF al llarg de la seua història ha disposat de grans entrenadors de la talla de Ramón Alzines; qui va aconseguir el primer títol de Lliga i Copa per al club valencianista; Alfredo Di Stéfano, el treball del qual es va veure recompensat amb un títol de Lliga i un altre de Recopa d'Europa; Jacinto Quincoces, Rafael Benítez, que va dur al títol de Lliga després de 31 anys sense aconseguir-lo a més d'aconseguir el doblet de Lliga i UEFA, Héctor Cúper que va dirigir al conjunt valencianista a dues finals consecutives de Lliga de Campions.

Nom Període Títols
63è   Rubén Baraja 2023-actualitat
62è   Gennaro Gattuso 2022-2023
61è   José Bordalás 2021-2022
60è   Javi Gracia 2020-2021
59è   Salvador González Marco "Voro" 2020
58è   Albert Celades 2019-2020
57è   Marcelino García Toral 2017-2019 1 Copa del rei 2018/2019
56è   Salvador González Marco "Voro" 2017
55è   Cesare Prandelli 2016
54è   Pako Ayestarán 2016
53è   Gary Neville 2015-2016
52è   Nuno Espírito Santo 2014-2015
51è   Juan Antonio Pizzi 2014
50è   Miroslav Đukić 2013
49è   Ernesto Valverde 2012-2013
48è   Mauricio Pellegrino 2012
47è   Unai Emery 2008-2012
46è   Salvador González Marco "Voro" 2008
45è   Ronald Koeman 2007-2008 1 Copa del rei 2007/2008
44è   Óscar Fernández 2007
43è   Quique Sánchez Flores 2005- 2007
42è   Antonio López Habas 2005
41è   Rafael Benítez 2001-2004 2 Lligues 2001/2002 i 2003/2004; 1 Copa de la UEFA 2003/2004
40è   Héctor Cúper 1999-2001 1 Supercopa d'Espanya 1999
39è   Claudio Ranieri 1997-1999,2004-2005 1 Copa del rei 1998/1999; 1 Supercopa d'Europa 2004
38è   Jorge Valdano 1997
37è   Luis Aragonés 1995-1997
36è   Carlos Alberto Parreira 1994-1995
35è   José Manuel Rielo 1994,1995,1997
34è   Héctor Núñez 1993-1994
33è   Francisco Real 1993
32è   Guus Hiddink 1991-1993,1994
31è   Víctor Espárrago 1988-1991
30è   Óscar Rubén Valdez 1985-1986
29è   Robert Gil 1984-1985,1988
28è   Paquito García Gómez 1983-1984
27è   Koldo Aguirre 1983
26è   Miljan Miljanić 1982-1983
25è   Marcel Domingo 1977-1979
24è   Heriberto Herrera 1976-1977
23è   Manolo Mestre 1975-1976,1982
22è   Dragoljub Milošević 1975
21è   Milovan Ćirić 1974-1975
20è   Alfredo Di Stéfano 1970-1974,1979-1980,1986-1988 1 Lliga 1970/1971; 1 Recopa d'Europa 1979/1980
19è   Enrique Buqué &   Salvador Artigas 1969-1970
18è   Sabino Barinaga 1968-1969
17è   Edmundo Suárez Trabanco "Mundo" 1964-1965,1966-1968 1 Copa del rei 1966/1967
16è   Bernardino Pérez "Pasieguito" 1963-1964,1979,1980-1982 1 Copa del rei 1978/1979; 1 Supercopa d'Europa 1980
15è   Alejandro Scopelli 1962-1963 2 Copes de fires 1961/1962 i 1962/1963
14è   Domènec Balmanya 1960-1962
13è   Pedro Otto Bumbel 1959-1960
12è   Lluís Miró 1956-1958
11è   Carlos Iturraspe 1954-1956
10è   Jacinto Quincoces 1948-1954,1958-1959 2 Copes del rei 1948/1949 i 1953/1954; 1 Copa Eva Duarte 1948
  Luis Casas Pasarín 1946-1948 1 Lliga 1946/1947
  Eduard Cubells 1943-1946 1 Lliga 1943/1944
  Leopoldo Costa "Rino" 1942-1943
  Ramón Encinas Dios 1939-1942 1 Copa del rei 1940/1941; 1 Lliga 1941/1942
  Andrés Balsa 1935-1936
4t   Jack Greenwell 1933-1934
3r   Rodolfo Galloway 1931-1933
2n   James Herriot 1927-1929
1r   Antón Fivébr 1923-1927,1929-1931,1934-1935

Un dels utillers més destacats del club en la seua història va ser Bernardo España Edo, més conegut com a Espanyeta, qui fou cap d'utillers de l'equip i idolatrat per l'afició com un jugador més de l'equip.[34][35] Després de 55 anys treballant per al club, l'estiu de 2016 es va retirar.[36]

Presidents

modifica

Palmarès

modifica
 
Exposició de trofeus guanyats pel València CF
 
Exposició de trofeus guanyats pel València CF

Tornejos internacionals

modifica

És l'únic club en haver guanyat tant la Copa de Fires (dos voltes), com la Copa de la UEFA (una volta).[37]

Tornejos estatals

modifica

Tornejos regionals

modifica
 
Partit de la Champions League de 2007-08 entre el Chelsea FC i el València CF, en Stamford Bridge

Tornejos amistosos

modifica

Trajectòria a les competicions internacionals

modifica
  • ¹ Equip eliminat millor posicionat en cas de classificació, o equip classificat pitjor posicionat en cas d'eliminació
Supercopa d'Europa
Edició Partit únic
79/80   Nottingham Forest
03/04   FC Porto
Copa d'Europa / Lliga de Campions de la UEFA
Edició Fase prèvia Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
71/72   Union Luxemburg   Hajduk Split   Újpest Dózsa
Edició Fase prèvia 1ª Fase de grups ¹ 2ª fase de grups ¹ Quarts de final Semifinals Final
99/00   Hapoel Haifa   Glasgow Rangers   AC Fiorentina   SS Lazio   FC Barcelona   Reial Madrid
00/01   Tirol Innsbruck   Olympiakos CFP   Sturm Graz   Arsenal FC   Leeds United FC   Bayern Múnic
02/03   Liverpool FC   Arsenal FC   Internazionale Milà
Edició Fase prèvia Fase de grups¹ Vuitens Quarts Semifinals Final
04/05   Werder Bremen
06/07   Red Bull Salzburg   Shakhtar Donetsk   Internazionale Milà   Chelsea FC
07/08   IF Elfsborg   Schalke 04
10/11   Glasgow Rangers   Schalke 04
11/12   Bayer Leverkusen
12/13   BATE Borisov   PSG
15/16   AS Mònaco   KAA Gent
18/19   Manchester United FC
19/20   AFC Ajax   Atalanta
Recopa d'Europa
Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
67/68   Belfast Crusaders   Steaua Bucarest   Bayern Múnic
79/80   B1903 Copenhaguen   Glasgow Rangers   FC Barcelona   FC Nantes   Arsenal FC
80/81   AS Mònaco   Carl Zeiss Jena
Copa de Fires / Copa de la UEFA / Lliga Europa
Edició 1ª Ronda Trenta-dosens de final Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
61/62   Nottingham Forest   Lausanne Sports   Internazionale Milà   MTK Budapest   FC Barcelona
62/63   Celtic Glasgow   Dunfermline Athletic   Edinburgh Hibernians   AS Roma   Dinamo de Zagreb
63/64   Shamrock Rovers   Rapid Viena   Újpest   1.FC Colònia   Reial Saragossa
64/65   RFC Lieja
65/66   Edinburgh Hibernians   FC Basilea   Leeds United FC
66/67   1.FC Nuremberg   Estel Vermell   Leeds United FC
68/69   Sporting Portugal
69/70   Slavia Sofia
70/71   Cork Hibernians   KSK Beveren
72/73   Manchester City FC   Estel Vermell
78/79   CSKA Sofia   Argeș Pitești   West Bromwich Albion
81/82   Bohemians Praga   Boavista FC   Hajduk Split   IFK Göteborg
82/83   Manchester United FC   Baník Ostrava   Spartak Moscou   RSC Anderlecht
89/90   Victoria Bucarest   FC Porto
90/91   Iraklis Salònica   AS Roma
92/93   SSC Napoli
93/94   FC Nantes   Karlsruher SC
96/97   Bayern Múnic   Slavia Praga   Besiktas JK   Schalke 04
98/99   Steaua Bucarest   Liverpool FC
01/02   Chernomorets Novorossiysk   Legia Varsòvia   Celtic Glasgow   Servette FC   Internazionale Milà
03/04   AIK Solna   Maccabi Haifa   Besiktas JK   Genclerbirligi SK   Girondins Burdeus   Vila-real CF   Olympique Marsella
Edició 1ª Ronda Fase de grups ¹ Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
04/05   Steaua Bucarest
08/09   Marítimo Funchal   Club Bruixes   Dynamo Kiev
09/10   Stabaek IF   Genoa CFC   Club Bruixes   Werder Bremen   Atlètic de Madrid
11/12   Stoke City   PSV Eindhoven   AZ Alkmaar   Atlètic de Madrid
13/14   Kuban Krasnodar   Dynamo Kiev   Ludogorets Razgrad   FC Basilea   Sevilla FC
15/16   Rapid Viena   Athletic Club
18/19   Celtic Glasgow   FK Krasnodar   Vila-real CF   Arsenal FC

Altres dades d'interès

modifica

[39]

  • Temporades a 1a: 75.
  • Temporades a 2a: 4.
  • Partits jugats a 1a: 2.360
  • Victòries a 1a: 1.050
  • Empats a 1a: 543
  • Derrotes a 1a: 767
  • Gols a favor: 3.926
  • Gols en contra: 3.089
  • Punts: 2.902 punts
  • Diferència de gols: 837
  • Millor posició a la lliga: 1r
  • Pitjor posició a la lliga: 16è
  • Posició històrica: 3r
  • Major victòria com a local: (29/11/1953) València CF 8 - 0 Sporting de Gijón
  • Major victòria com a visitant: (4/2/1951) UE Lleida 1 - 6 València CF; (31/1/2004) Màlaga CF 1 -6 València CF
  • Major derrota com a local: (20/1/2013) València CF 0 - 5 Reial Madrid
  • Major derrota com a visitant: (13/10/1940) Sevilla FC 10 - 3 València CF
  • Major victòria en competició europea: (23/11/2011) València CF 7 - 0 Racing de Genk

Jugadors amb més participacions

modifica

Fins al 2 de febrer de 2009, els 10 jugadors amb més participacions amb el València CF a Primera divisió són:

# Jugador Temporades Partits jugats
1   Fernando Gómez 1983-1986 1987-1998 423
2   Ricardo Arias 1976-1986 1987-1992 376
3   Manolo Mestre 1955-1969 323
4   Miguel Ángel Angulo 1996-2009 312
5   Santiago Cañizares 1998-2008 305
6   Enric Saura 1975-1985 304
7   Pep Claramunt 1966-1978 297
8   Vicente Asensi 1940-1952 276
9   Carlos Arroyo 1984-1986 1987-1996 274
10   Ángel Castellanos 1976-1986 273
10   Salvador Monzó 1942-1955 273
  • Dades extretes del llibre del llibre "València CF. 90 anys d'història".

Màxims golejadors

modifica

Fins al juny de 2010, els 10 jugadors amb més gols amb el València CF a Primera divisió són:

Lloc Jugador Temporades Gols (partits) Terme mitjà golejador
1   Mundo 1939-1950 188 (208) 0,90
2   Mario Kempes 1976-1981 1982-1984 116 (184) 0,63
3   Waldo 1961-1970 115 (215) 0,53
4   Fernando Gómez 1983-1986 1987-1998 109 (423) 0,25
5   David Villa 2005-2010 107 (166) 0,64
6   Manolo Badenes 1950-1956 89 (96) 0,92
7   Silvestre Igoa 1941-1950 85 (168) 0,50
8   Epi 1940-1949 77 (200) 0,38
9   Vicente Seguí 1946-1959 76 (260) 0,29
10   Gorostiza 1940-1946 70 (115) 0,60
  Amadeo 1935-1951 70 (217) 0,32

[40]

Màxims golejadors per temporada

modifica
Temporada Futbolista Gols
1939/1940   Mundo 14
1940/1941   Mundo 21
1941/1942   Mundo 27
1942/1943   Mundo 23
1943/1944   Mundo 28
1944/1945   Mundo 17
1945/1946   Mundo 20
1946/1947   Mundo 10
1947/1948   Igoa 15
1948/1949   Mundo 19
1949/1950   Igoa 22
1950/1951   Badenes 20
1951/1952   Badenes 18
1952/1953   Badenes 16
1953/1954   Faas Wilkes 18
1954/1955   Badenes 22
1955/1956   Faas Wilkes 11
1956/1957   Iborra 9
1957/1958   Ricardo Alós 19
1958/1959   Joel /   Machado /   Tercero /   Walter 7
1959/1960   Aveiro 9
1960/1961   Héctor Núñez 14
1961/1962   Waldo 14
1962/1963   Waldo 12
1963/1964   Waldo 18
1964/1965   Waldo 21
1965/1966   Sánchez Lage 8
1966/1967   Waldo 24
1967/1968   Ansola 12
1968/1969   Waldo /   Paquito 6
1969/1970   Nebot 7
1970/1971   Forment 8
1971/1972   Quino 13
1972/1973   Valdez 9
1973/1974   Quino 10
1974/1975   Salif Keïta /   Claramunt 11
1975/1976   Johnny Rep 14
1976/1977   Mario Kempes 24
1977/1978   Mario Kempes 28
1978/1979   Mario Kempes 12
1979/1980   Mario Kempes 22
1980/1981   Fernando Morena 16
1981/1982   Frank Arnesen 13
1982/1983   Mario Kempes 13
1983/1984   Robert /   Mario Kempes 8
1984/1985   Wilmar Cabrera /   Robert 11
1985/1986   Wilmar Cabrera 11
1986/1987   Wilmar Cabrera 12
1987/1988   Fernando Gómez 10
1988/1989   Fernando Gómez 14
1989/1990   Liuboslav Pènev /   Fernando Gómez 13
1990/1991   Fernando Gómez 10
1991/1992   Liuboslav Pènev 13
1992/1993   Liuboslav Pènev 20
1993/1994   Predrag Mijatović 16
1994/1995   Predrag Mijatović 12
1995/1996   Predrag Mijatović 28
1996/1997   Goran Vlaović /   Leandro Machado 8
1997/1998   Claudio López /   Adrian Ilie 12
1998/1999   Claudio López 21
1999/2000   Gaizka Mendieta 13
2000/2001   Juan Sánchez 12
2001/2002   Rubén Baraja 7
2002/2003   John Carew /   Aimar /   Fábio Aurélio 8
2003/2004   Mista 19
2004/2005   Marco Di Vaio 11
2005/2006   David Villa 25
2006/2007   David Villa 16
2007/2008   David Villa 18
2008/2009   David Villa 28
2009/2010   David Villa 21
2010/2011   Roberto Soldado 18
2011/2012   Roberto Soldado 17
2012/2013   Roberto Soldado 24
2013/2014   Jonas Gonçalves 10
2014/2015   Daniel Parejo 8
2015/2016   Paco Alcácer 13
2016/2017   Munir /   Santi Mina /   Simone Zaza 6
2017/2018   Rodrigo Moreno 16

Fitxatges més cars de la història del club

modifica
Posició Jugadors Procedència Euros Any
1r   Rodrigo Moreno   SL Benfica 30.000.000[41] 2015
2n   Álvaro Negredo   Manchester City FC 28.000.000[42] 2015
3r   Joaquín Sánchez   Reial Betis 25.000.000[43] 2006
-   Enzo Pérez   SL Benfica 25.000.000[44] 2015
  Ezequiel Garay   Zenit de Sant Petersburg 24.000.000[45] 2015
  Aymen Abdennour   AS Mónaco 22.000.000[46] 2015
  Pablo Aimar   River Plate 21.250.000[47] 2001
  André Gomes   SL Benfica 20.000.000[48] 2015
  Simone Zaza   Juventus Football Club 18.000.000[49] 2017
-   Manuel Fernandes   SL Benfica 18.000.000[50] 2007
-   Éver Banega   Boca Juniors 18.000.000[51] 2008

Vendes més cares en la història del club

modifica
Posició Jugadors Destí Euros Any
1r   Gaizka Mendieta   SS Lazio 48.000.000[52] 2001
2n   Nicolás Otamendi   Manchester City FC 44.600.000[53] 2015
3r   Shkodran Mustafi   Arsenal FC 41.000.000[54] 2016
4t   David Villa   FC Barcelona 40.000.000[55] 2010
  André Gomes   FC Barcelona 35.000.000[56] 2016
  David Silva   Manchester City FC 33.000.000[57] 2010
  Paco Alcácer   FC Barcelona 32.000.000[58] 2016
  Roberto Soldado   Tottenham Hotspur FC 30.000.000[59] 2013
  Juan Mata   Chelsea FC 28.000.000[60] 2011
10é   Gerard López   FC Barcelona 23.000.000[61] 2000

Temporades

modifica
  • 1928-29: 2a Divisió 5è
  • 1929-30: 2a Divisió 6è
  • 1930-31: 2a Divisió 1r  
  • 1931-32: 1a Divisió 7è
  • 1932-33: 1a Divisió 9è
  • 1933-34: 1a Divisió 7è
  • 1934-35: 1a Divisió 9è
  • 1935-36: 1a Divisió 8è
  • 1936-1939: Guerra Civil Espanyola
  • 1939-40: 1a Divisió 8è
  • 1940-41: 1a Divisió 3r
  • 1941-42: 1a Divisió 1r
  • 1942-43: 1r Divisió 7è
  • 1943-44: 1r Divisió 1r
  • 1944-45: 1r Divisió 5è
  • 1945-46: 1a Divisió 6è
  • 1946-47: 1r Divisió 1r
  • 1947-48: 1r Divisió 2n
  • 1948-49: 1r Divisió 2n
  • 1949-50: 1a Divisió 3r
  • 1950-51: 1a Divisió 3r
  • 1951-52: 1r Divisió 5è
  • 1952-53: 1r Divisió 2n
  • 1953-54: 1a Divisió 3r
  • 1954-55: 1r Divisió 5è
  • 1955-56: 1a Divisió 6è
  • 1956-57: 1a Divisió 11è
  • 1957-58: 1a Divisió 4t
  • 1958-59: 1a Divisió 4t
  • 1959-60: 1a Divisió 9è
  • 1960-61: 1a Divisió 5è
  • 1961-62: 1a Divisió 7è
  • 1962-63: 1a Divisió 7è
  • 1963-64: 1a Divisió 6è
  • 1964-65: 1a Divisió 4t
  • 1965-66: 1a Divisió 9è
  • 1966-67: 1a Divisió 6è
  • 1967-68: 1a Divisió 4t
  • 1968-69: 1a Divisió 5è
  • 1969-70: 1a Divisió 5è
  • 1970-71: 1a Divisió 1r
  • 1971-72: 1a Divisió 2n
  • 1972-73: 1a Divisió 6è
  • 1973-74: 1a Divisió 10è
  • 1974-75: 1a Divisió 12è
  • 1975-76: 1a Divisió 10è
  • 1976-77: 1a Divisió 7è
  • 1977-78: 1a Divisió 4t
  • 1978-79: 1a Divisió 7è
  • 1979-80: 1a Divisió 6è
  • 1980-81: 1a Divisió 4t
  • 1981-82: 1a Divisió 5è
  • 1982-83: 1a Divisió 15è
  • 1983-84: 1a Divisió 12è
  • 1984-85: 1a Divisió 9è
  • 1985-86: 1a Divisió 16è  
  • 1986-87: 2a Divisió 1r  
  • 1987-88: 1a Divisió 14è
  • 1988-89: 1a Divisió 3r
  • 1989-90: 1a Divisió 2n
  • 1990-91: 1a Divisió 7è
  • 1991-92: 1a Divisió 4t
  • 1992-93: 1a Divisió 4t
  • 1993-94: 1a Divisió 7è
  • 1994-95: 1a Divisió 10è
  • 1995-96: 1a Divisió 2n
  • 1996-97: 1a Divisió 10è
  • 1997-98: 1a Divisió 9è
  • 1998-99: 1a Divisió 4t
  • 1999-00: 1a Divisió 3r
  • 2000-01: 1a Divisió 5è
  • 2001-02: 1a Divisió 1r
  • 2002-03: 1a Divisió 5è
  • 2003-04: 1a Divisió 1r
  • 2004-05: 1a Divisió 7è
  • 2005-06: 1a Divisió 3r
  • 2006-07: 1a Divisió 4t
  • 2007-08: 1a Divisió 10è
  • 2008-09: 1a Divisió 6è
  • 2009-10: 1a Divisió 3r
  • 2010-11: 1a Divisió 3r
  • 2011-12: 1a Divisió 3r
  • 2012-13: 1a Divisió 5è
  • 2013-14: 1a Divisió 8è
  • 2014-15: 1a Divisió 4t
  • 2015-16: 1a Divisió 12è
  • 2016-17: 1a Divisió 12è
  • 2017-18: 1a Divisió 4t
  • 2018-19: 1a Divisió 4t
  • 2019-20: 1a Divisió 9è
  • 2020-21: 1a Divisió 13è
  • 2021-22: 1a Divisió 9è
  • 2022-23: 1a Divisió (15è)

Equip filial

modifica

Equip femení

modifica

Des de la temporada 2009-2010 el València té un equip de futbol femení en arribar a un acord amb el CD Col·legi Alemany de València perquè els equips femenins del Col·legi competeixin amb el nom de València Féminas CF.[62]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Història del València Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine., en somosche.com (castellà)
  2. Sobre el mot "xotos"[Enllaç no actiu], en levante-emv.com (castellà)
  3. Las Tiendas VCF Oficiales, 'Per una Champions Taronja' Una ola 'taronja' y su making off - YouTube]
  4. Tres autobusos d'aficionats blanquinegres per al Camp Nou lasprovincias.es (castellà)
  5. «Capacitat del Camp de Mestalla]». Web del València CF. [Consulta: 9 desembre 2016].
  6. Cita del nombre de socis en la web valencianista[Enllaç no actiu]
  7. «Cens Penyes Valencianistas». Arxivat de l'original el 2009-12-08. [Consulta: 25 setembre 2010].
  8. «Enquesta del CIS de maig de 2007» (PDF) (en castellà).
  9. «Classificació històrica de la Lliga».
  10. «Futbol Europeu: València CF». Arxivat de l'original el 2010-01-31. [Consulta: 30 maig 2012].
  11. Llista 20 clubs més rics 2005 (castellà)
  12. Llista 20 clubs més rics 2007[Enllaç no actiu]
  13. Deloitte Football Money League 2014|url= http://www.marca.com/2014/01/23/futbol/1390469319.html
  14. Mundo al web del València [Consulta: 23-12-2014]
  15. 15,0 15,1 La delantera eléctrica proclama al Valencia Campeón de España en Chamartín (3-1) notícia a Valenpedia [Consulta:30 de desembre de 1941]
  16. Valence 2000, en haute altitude article sobre l'equip al web de la revista So Foot del 6 de març de 2013 (francès)
  17. «El día que Koeman repudió a Albelda, Cañizares y Angulo y dinamitó el Valencia» (en castellà), 18-12-2020. [Consulta: 13 desembre 2023].
  18. AS, Diario. «Ya es oficial: las obras del nuevo estadio se paralizan» (en castellà), 25-02-2009. [Consulta: 13 desembre 2023].
  19. levante-emv.com/EFE. «Peter Lim compra el Valencia» (en castellà), 17-05-2014. [Consulta: 13 desembre 2023].
  20. Romero, Víctor. «Batman contra el Valencia CF: DC Comics denuncia el murciélago del centenario» (en castellà), 18-03-2019. [Consulta: 6 febrer 2023].
  21. «http://www.levante-emv.com/deportes/2013/05/19/noventa-anos-historia-viva/999172.html» (en castellà). Levante-EMV, 19-05-2013.
  22. «http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061111/tema_dia/algiros-primer-hogar-valencianista_20061111.html» (en castellà). Las Provincias, 11-11-2006.
  23. «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/2013-03-10/catedral-mestalla-20130310.html» (en castellà). Las Provincias, 10-03-2013.
  24. 24,0 24,1 «http://www.valenciacf.com/ver/65/historia.html». Arxivat de l'original el 2014-07-08. [Consulta: 12 gener 2018].
  25. «http://athletic.elcorreo.com/copa-del-rey/sede/» (en castellà). El Correo. Arxivat de l'original el 2023-04-22. [Consulta: 12 gener 2018].
  26. «http://www.valenciacf.com/ver/893/historia-e-imagenes.html». Valencia CF. Arxivat de l'original el 2020-01-31. [Consulta: 12 gener 2018].
  27. «Accesos a Mestalla». Valencia CF. Arxivat de l'original el 2020-01-31. [Consulta: 12 gener 2018].
  28. Dades de l'estadi a stadiumguide.com
  29. «XI at 11: Great European grounds». Arxivat de l'original el 2008-08-04. [Consulta: 13 febrer 2009].
  30. «http://www.dtaocioyturismo.com/inauguracion-del-espectacular-mestalla-forever-tour/».
  31. «El València C.F acorda amb Bankia acabar el nou Mestalla en dos anys». El Punt Avui, 12-12-2011. [Consulta: 14 desembre 2011].
  32. «El nuevo estadio será una olla a presión» (en castellà). Superdeporte, 23-09-2015.
  33. «Team». Valencia CF [Consulta: 11 agost 2022].
  34. Espanyeta continua siguent el rei (castellà)
  35. salvemosaespaneta.com Arxivat 2009-12-13 a Wayback Machine.. Campanya publicitària del patrocinador del València CF, Unibet, amb Espanyeta com a reclam
  36. «Españeta, adiós de una leyenda del Valencia» (en castellà). Superdeporte, 11-08-2016.
  37. UEFA Cup: All-time finals a UEFA.com (anglès)
  38. «El Valencia CF gana el VI Memorial Luis Suñer» (en castellà). Valenciacf.com, 12-08-2009. [Consulta: 12 agost 2009].
  39. actualitzat a temporada 2009/2010, 18 de juny de 2010, (verificar dades de partits en: http://www.ciberche.net/histoche/matches.php)
  40. Dades extretes del llibre del llibre "València CF. 90 anys d'història" i actualitzades a ciberche.net
  41. «Lim invirtió en Rodrigo y André los 45 millones que preparaba para el VCF».
  42. «Negredo ya es del Valencia».
  43. «http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2006/08/24/futbol/1156415347.html».
  44. «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/201412/29/enzo-perez-paso-valencia-20141229152431.html». Arxivat de l'original el 2015-06-04. [Consulta: 12 gener 2018].
  45. «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/201412/29/enzo-perez-paso-valencia-20141229152431.htmlhttps://www.transfermarkt.es/fc-valencia/transferrekorde/verein/1049».
  46. «El fichaje de Abdennour cuesta al Valencia CF 21,8 millones».
  47. «El Valencia ficha a Aimar, la figura del River, por 3.500 millones de pesetas».
  48. «El Valencia 'ficha' a André Gomes por 15 millones».
  49. «https://www.transfermarkt.es/simone-zaza/transfers/spieler/96828».
  50. «El Valencia ficha a Manuel Fernandes por 18 millones de euros».
  51. «El Valencia ficha al centrocampista argentino Banega por 18 millones».
  52. «http://elpais.com/diario/2001/07/18/deportes/995407210_850215.html/». Arxivat de l'original el 2018-09-19. [Consulta: 12 gener 2018].
  53. «http://www.marca.com/2015/08/18/futbol/equipos/valencia/1439916655.html/».
  54. «El Valencia recibe una oferta de 41 millones del Arsenal por Mustafi».
  55. «http://www.mercafutbol.com/barcelona-valencia-oficializan-traspaso-villa-84653/». Arxivat de l'original el 2018-01-13. [Consulta: 12 gener 2018].
  56. «Las cifras de André».
  57. «El Manchester City paga 33 millones por Silva».
  58. «Alcácer firma por el Barça a cambio de 30 millones y cinco temporadas».
  59. «Soldado deja el Valencia por 30 millones».
  60. «http://www.transfermarkt.es/valencia-cf/transfers/verein/1049?saison_id=2011&pos=&detailpos=».
  61. «http://www.transfermarkt.es/valencia-cf/transfers/verein/1049?saison_id=2000&pos=&detailpos=».
  62. «Diez cosas que quizá no sabías del Valencia Féminas CF» (en castellà). La Liga, 04-11-2015. [Consulta: 26 desembre 2105].

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica