Obre el menú principal

Valerie Ziegenfuss

tennista professional estatunidenca

Valerie Bradshaw, de naixement Valerie Ziegenfuss (San Diego, Califòrnia, Estats Units, 29 de juny de 1949) és una extennista estatunidenca de les dècades del 1960 i 1970.

Infotaula de personaValerie Ziegenfuss
Biografia
Naixement Valerie Ziegenfuss
29 juny 1949 (70 anys)
San Diego, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Activitat
Ocupació Tennista
Patrimoni net estimat valor desconegut
Nacionalitat esportiva Estats Units d'Amèrica
Esport tennis
Mà de joc Dretana
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual valor desconegut
Tennis dobles valor desconegut
WTA Info WTA
Participà en
1968Jocs Olímpics d'estiu de 1968
Modifica les dades a Wikidata

Va formar part del grup de dones conegudes com a "Original 9" (juntament amb Billie Jean King, Rosie Casals, Peaches Bartkowicz, Nancy Richey, Kerry Melville, Judy Dalton, Julie Heldman i Kristy Pigeon) que es van rebel·lar contra la United States Tennis Association l'any 1970 per la desigualtat dels premis entre homes i dones. Això va permetre la creació d'un nou circuit de tennis, anomenat Virginia Slims Circuit, i que fou la base del posterior circuit professional WTA Tour.[1]

En categoria individual no va destacar especialment, arribant a la quarta ronda d'alguns torneigs de Grand Slam però sense cap títol. En dobles va disputar un total de dotze finals, de les quals va aconseguir el títol en sis.

Va participar en els Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic (1968) en l'esdeveniment de tennis, que fou esport de demostració. Va disputar totes les proves en les quals podia participar, les tres de demostració (individual, dobles femenins i dobles mixts) i les tres d'exhibició (individual, dobles femenins i dobles mixts). En dobles femenins va fer parella amb la seva compatriota Jane Bartkowicz, amb la qual van aconseguir dues medalles (argent i bronze), mentre que els dobles mixts els va disputar amb James McManus sense èxit.

ReferènciesModifica

  1. Araton, Harvey. «Sports of The Times; Following In the Path Of a Pioneer» (en anglès). The New York Times, 29-08-2000. [Consulta: 3 octubre 2018].

Enllaços externsModifica