Vallès Occidental

comarca de Catalunya

El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).[1][2] Les capitals de la comarca són Sabadell i Terrassa. De fet, és l'única comarca de tot Catalunya que té 2 capitals. Amb el Vallès Oriental forma la gran comarca del Vallès dividida administrativament en la divisió comarcal de Catalunya realitzada per la Generalitat republicana, anul·lada durant el franquisme i reassumida per l'administració de la Generalitat de Catalunya un cop restituïda. Geogràficament, el Vallès i el Penedès estan inclosos la Fossa tectònica del Vallès-Penedès, dins de la Depressió Prelitoral Catalana. És, després del Barcelonès, la segona comarca més poblada de Catalunya.

Plantilla:Infotaula geografia políticaVallès Occidental
Imatge
Sant Llorenç nevat

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 33′ 50″ N, 2° 02′ 23″ E / 41.563888888889°N,2.0397222222222°E / 41.563888888889; 2.0397222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CapitalSabadell
Terrassa Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població925.237 (2019) Modifica el valor a Wikidata (1.586,76 hab./km²)
Gentilicivallesà, vallesana, vallesans, vallesanes Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície583,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Forma de governConsell Comarcal
PIB nominal24.479.900.000 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
PIB per capita27.400 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT40 Modifica el valor a Wikidata

El riu Ripoll a Ripollet el 1991
Riu Ripoll 2015
El Vallès Occidental des del puig Castellar; en segon terme, darrere el turonet de la serra de Marina que apareix a l'esquerra, hi ha la pedrera del turó de Montcada i les cases de Montcada i Reixac i Mas Rampinyo; seguint el riu Ripoll, a la dreta Ripollet i a l'esquerra Cerdanyola; més enllà, Badia i Sant Quirze, Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta

Municipis modifica

La comarca la conformen 23 municipis:[3][4]

Municipi Habitants (2022) Extensió terme municipal (km²)
  Badia del Vallès 13.228 0,92
  Barberà del Vallès 32.082 8,3
  Castellar del Vallès 24.933 44,9
  Castellbisbal 12.735 31,0
  Cerdanyola del Vallès 57.291 30,6
  Gallifa 186 16,3
  Matadepera 9.752 25,4
  Montcada i Reixac 36.666 23,5
  Palau-solità i Plegamans 14.911 14,9
  Polinyà 8.451 8,8
  Rellinars 915 17,8
  Ripollet 39.031 4,3
  Rubí 79.007 32,3
  Sabadell 215.760 37,89
  Sant Cugat del Vallès 95.725 48,24
  Sant Llorenç Savall 2.524 41,1
  Sant Quirze del Vallès 20.180 14,1
  Santa Perpètua de Mogoda 25.930 15,8
  Sentmenat 9.417 28,8
  Terrassa 224.114 70,2
  Ullastrell 2.139 7,3
  Vacarisses 7.325 40,7
  Viladecavalls 7.644 20,1

Geografia física modifica

Es tracta d'una part de la Depressió Prelitoral limitada a l'oest pel Llobregat i a l'est per la riera de Caldes. El nord de la comarca és ocupat per diverses serres de la Serralada Prelitoral. Algunes d'aquestes conformen el sostre de la comarca. D'oest a est, en formen part la serra de l'Obac (924 metres d'altitud al Castellsapera), el massís de Sant Llorenç del Munt (1.095 a la Mola i 1053 al Montcau), el puig de la Creu (664), els cingles de Sant Sadurní (954) i el Farell (789). Al sud de la comarca hi trobem la serra de Collserola (512 metres d'altitud), que forma part de la Serralada Litoral.

La zona central vallesana és ocupada per la vall que dona nom a la comarca. Es tracta, en realitat, de dues unitats hidrogràfiques coincidents amb les conques del Llobregat i el Besòs.

Les terres situades a l'oest de l'eix que va des de l'Obac fins al Tibidabo (punt culminant de la serra de Collserola), passant per Matadepera, Sant Quirze del Vallès, Bellaterra i Sant Cugat del Vallès, són tributàries del Llobregat. Diverses rieres, com la dels Canyamassos, la de Rubí o la de Vallvidrera, canalitzen les aigües cap al Llobregat.

La part oriental de la depressió té com a principal receptor de les aigües d'aquesta zona el Besòs, a través de múltiples afluents, entre els quals destaquen el Ripoll i la riera de Caldes (que fa de límit oriental de la comarca).

Geografia humana i econòmica modifica

La indústria vallesana, força important, es concentra en la zona sud de la comarca, coincident amb la zona més plana. Les principals ciutats industrials són Sabadell i Terrassa, que en comparteixen la capitalitat, Rubí i Cerdanyola del Vallès. Les indústries més importants a la comarca són la tèxtil, mecànica, metal·lúrgica, de maquinària, de material elèctric, de la construcció, química, paperera, d'arts gràfiques i alimentària. A més, en els últims anys, a conseqüència de la crisi industrial de finals dels anys 70 i principis dels 80 s'ha produït un important desenvolupament del sector comercial i de serveis (informàtica). A la zona nord l'economia és predominantment rural, albergant gran nombre d'urbanitzacions de segones residències.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
791 831 1.146 7.423 15.043 50.633 58.078 62.660 69.807 78.058

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
99.514 129.298 138.126 169.492 268.386 450.721 596.893 655.002 654.055 654.055

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
685.600 695.910 717.181 751.049 790.432 836.077 862.369
886.530
898.173
899.532

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
- 917.905 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Clima modifica

El Vallès Occidental presenta habitualment dos subtipus de clima mediterrani, el litoral i el subhumit, depenent si es parla de la zona pertanyent a la Serralada Prelitoral o a la pròpiament dita Plana Vallesana. A la part més muntanyosa de la comarca les precipitacions mitjanes ronden els 800 mm anuals, mentre que a la plana vallesana es troben al voltant dels 650 mm.[5] Predominen els vents de component oest.

Com a dates històriques pel que fa a anomalies climatològiques es poden destacar:

Política i govern modifica

 
Mapa de les alcaldies del Vallès Occidental (2019)

Organització territorial modifica

Informe Roca modifica

El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roca i Junyent amb la presència de quatre geògrafs. El gener del 2001 es va presentar l’Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Aquest report proposa diversos canvis al Vallès Occidental, que se situaria a la vegueria de Barcelona:

Fauna modifica

Tot i ser una zona eminentment urbanitzada, el Vallès Occidental disposa d'una certa varietat en la seva fauna, sent els més comúns:

Transport modifica

La comarca és un dels principals nusos de comunicacions de Catalunya i de l'Estat espanyol. Diversos eixos la creuen en totes direccions.

Autopistes modifica

Carreteres modifica

La carretera N-150, principal carretera de la comarca, la creua de sud a nord i connecta Barcelona amb Terrassa a través de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Sabadell. Més enllà de Terrassa. Diverses carreteres comarcals completen la xarxa bàsica de la comarca:

Ferrocarrils modifica

Les dues companyies de ferrocarril que operen a Catalunya tenen línies al Vallès Occidental. Per part de RENFE, hi passa la línia Barcelona-Lleida per Manresa i la de El Papiol-Mollet del Vallès. Les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, anomenades "Metro del Vallès", uneixen Barcelona amb Sabadell i Terrassa, tot i que existeix un projecte d'ampliació d'aquestes.

Aeroports modifica

Tot i que tot el trànsit aeri de passatgers de la comarca es canalitza a través de l'aeroport del Prat, a la veïna comarca del Baix Llobregat, la comarca compta amb l'Aeroport de Sabadell, on es practiquen diverses disciplines esportives i que serveix de base per als bombers de la Generalitat de Catalunya. També hi ha trànsit de diverses mercaderies.

Llocs d'interès modifica

Espais naturals protegits:

Museus:

Senders de gran recorregut (GRs):

Referències modifica

  1. «Vallès Occidental». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Viu el Vallès - La comarca». Consell Comarcal del Vallès Occidental. [Consulta: 3 setembre 2022].
  3. «Municipis del Vallès Occidental». Consell Comarcal del Vallès Occidental. [Consulta: 3 setembre 2022].
  4. www.urbsdc.com; @dminCCVOC. «Actualització del Padró municipal d'habitants. Xifres oficials de població del Vallès Occidental a 1 de gener de 2022», 22-12-2022. [Consulta: 4 febrer 2023].
  5. «Dades meteorològiques del Vallès Occidental», 29-01-2021. [Consulta: 29 gener 2021].

Enllaços externs modifica

  Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Vallès Occidental