La Vall d'Uixó

municipi del País Valencià
(S'ha redirigit des de: Vall d'Uixó)
Aquest article tracta sobre el municipi valencià. Vegeu-ne altres significats a «Vall d'Uixó (desambiguació)».

La Vall d'Uixó,[1] popularment coneguda com la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà. Com el seu nom indica, la població està situada a la vall del riu Uixó, actualment anomenat Belcaire. Té 31.549 habitants,[2] de manera que és la quarta ciutat més gran de la província després de Castelló de la Plana, Vila-real i Borriana.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Vall d'Uixó
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 49′ 25″ N, 0° 13′ 54″ O / 39.8236°N,0.2317°O / 39.8236; -0.2317
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcala Plana Baixa Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Vall d'Uixó Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població31.884 (2024) Modifica el valor a Wikidata (475,17 hab./km²)
Gentilicivallera, valler Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialvalencià (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície67,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud118 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNules
Dades històriques
Dia de mercatDivendres
Festa patronalSant Vicent Ferrer, abril
Sagrada Família i Santíssim Crist (oct)
Falles de Sant Josep, març
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataTania Baños Martos Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12600 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12126 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12126 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblavallduixo.es Modifica el valor a Wikidata

X: ajlavallduixo Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

La Vall d'Uixó es troba al sud de la província de Castelló, a 25 km de Castelló de la Plana i a 45 km de València. Dista 8 quilòmetres de la mar Mediterrània i està ubicada enmig d'una vall als estreps de la Serra d'Espadà i a 118 metres sobre el nivell del mar. A causa de la proximitat a la mar, s'hi donen unes condicions climàtiques típiques de costa, amb hiverns suaus i estius calorosos, la seua temperatura màxima històrica sobrepassa els 40 °C, mentre que les mínimes es situen en torn als -5 °C amb gelades ocasionals. La taxa pluviomètrica mitjana es de 509,51 mm, distribuïts de manera irregular els mesos de tardor i primavera, i amb la típica sequera estival mediterrània.

Al seu entorn destaquen els pics de la Penya Migdia (550 m), Rodeno (538 m), Font de Cabres (637 m), La Pitera (645 m), Penyalba (648 m), El Frontó (621 m), Sants de la Pedra (585 m).

El seu terme és de 67,10 km², és el 36é municipi mes gran de la província.

Localitats limítrofes

modifica

La Vall d'Uixó està envoltada pels pobles d'Almenara, Artana, Alfondeguilla, la Llosa, Moncofa, Nules i Xilxes; i pel sud limita també amb Sagunt, ja en la província de València.

Geologia

modifica
 
Estalactites a les Coves de Sant Josep

Hi destaquen les coves de Sant Josep, riu subterrani navegable, que s'ha convertit en una important atracció turística.

  • Coves de Sant Josep. Situades al Paratge de la Font de Sant Josep, és un conjunt de coves que es van formar al triàsic, fa prop de 250 milions d'anys. Encara no es coneix l'origen del riu ni el final de la gruta, de la qual es coneixen 2.750 metres de recorregut. És el riu subterrani navegable més llarg d'Europa.[3]

Història

modifica

El primer esment del terme Uixó apareix en textos àrabs, tot referint-s'hi com a Shûn. Les primeres mencions en català són en el Llibre dels fets amb el relat de la rendició dels sarraïns davant Jaume I d'Aragó el 1238 junt a la torre Forçada de Moncofa. Hi ha diverses teories a l'entorn de la provinença del terme, si bé l'origen àrab del topònim és el que compta amb més recolzament entre la comunitat científica, qui ha descartat totalment una arrel romanç.

L'actual territori de Vall d'Uixó ha estat ocupat des de temps prehistòrics per diferents grups humans, bàsicament al voltant de la font de Sant Josep. La cova de Sant Josep i altres coves del voltant en presenten els vestigis més antics. Els treballs arqueològics han revelat que foren ocupades por caçadors del paleolític superior, d'acord amb la datació amb C-14, aproximadament 16.000 anys a. C., i també han tret a la llum la presència de pintures rupestres.

Durant l'edat de bronze van créixer poblats situats a les muntanyes, ben fortificats amb muralles i torres de vigilància. La ubicació estratègica els permetia controlar un vast territori i entrar a la serra d'Espadà. L'època ibera va suposar una expansió considerable de la població, com demostren les restes de la ciutat ibèrica de la punta d'Orlell i el poblat de Sant Josep.

Aquestes dues poblacions eren habitades durant el segle IV, al final de l'Imperi Romà. La punta d'Orlell ocupa una gran superfície i té quatre línies successives de muralles i torres. En sobreïx una acròpolis, les restes de la qual foren localitzades en almenys dos grans edificis públics construïts amb pedres quadrades enormes. El poblat de Sant Josep, a la part superior del tossal homònim, constitueix un exemple prototípic d'urbanisme iber. Al jaciment hi ha visibles una paret, dues torres, els carrers i les cases d'època ibera i romana.

Durant l'època romana, l'ocupació va evolucionar cap a l'agricultura. Fa uns anys es van trobar les restes d'una necròpolis d'inhumació, datada entre els segles VI i VII, pròxima a l'època visigoda. En total es van trobar les restes de 66 individus amb les seues ofrenes funeràries.

La conquesta àrab i l'establiment de noves poblacions no canviaren molt el tipus de vida. Al llarg d'aquest prolongat període s'ha pogut documentar l'existència d'una dotzena d'alqueries situades a banda i banda del riu Belcaire; sis d'aquestes caseries -l'Alcúdia, Seneja, Benigafull, Benissahat, Seneta i Benigasló[4]- eren situades a l'actual emplaçament de la vila actual, mentre que la resta eren més allunyades o fins i tot, han originat altres entitats de població, com ara Alfondeguilla.

El rei Jaume I va conquerir la Vall d'Uixó durant la Quaresma de l'any 1238, i van quedar els llogarets, hortes i alqueries sota el control del castell d'Uixó. El 1250, la Vall va rebre la Carta Pobla. Des d'aquest moment, esdevingué un lloc important al si del Regne de València.

Durant la baixa edat mitjana, la Vall va formar part del domini reial, fins que el 1436 Alfons el Magnànim va concedir al seu germà Enric diversos llocs i viles, i singularment la Vall d'Uixó. Es va convertir en un lloc de senyoriu, situació juridicosocial en què va viure tota l'edat moderna, fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals (1811-1823). El 1609 es produeix l'expulsió dels moriscos, i els llogarets de la Vall quedaren despoblats. Aleshores la població va ser substituïda per una altra, nova i íntegrament cristiana, originària principalment dels pobles del Maestrat valencià.

Durant la Guerra de Successió, la localitat es va mantindre lleial a Felip V, pel que va obtindre alguns privilegis. Durant les guerres carlines, el lloc va ser escenari d'enfrontaments bèl·lics.

Durant el segle xviii, la població de la Vall va créixer significativament. Els sis pobles, ara units entre si, van crear dos nuclis predecessors de l'actual urbs, el poble de Dalt i el poble de Baix. Al segle XIX ambdues localitats van edificar una plaça central on es localitza l'ajuntament fins a l'actualitat, tot simbolitzant la creació d'un sol nucli urbà.

La característica general en els inicis del segle XX serà la d'una crisi econòmica i social cronificada, la qual cosa produirà una emigració de les classes més desposseïdes, especialment cap a la ciutat de Barcelona. Lentament, amb el desenvolupament de les indústries Segarra, la població experimentarà un progressiu creixement que culminarà en les dècades centrals del segle, quan la població es desenvoluparà com mai ho havia fet, sempre al calor dels tres sectors d'activitat: l'industrial, com la dinàmica activitat de la fàbrica de calcer Segarra amb més de quatre mil treballadors; l'agrícola, amb la transformació de l'antic secà en fèrtil cultiu de cítrics i l'exportació massiva de taronja Satsuma als mercats europeus; i el turístic, amb l'explotació i desenvolupament de les coves de Sant Josep, que al final dels anys seixanta ja atreien més de dos-cents mil turistes a l'any.

Demografia

modifica

La Vall restà pràcticament despoblada després de l'expulsió dels moriscos i no recuperà població fins al segle xviii (1.895 habitants en 1715). A partir d'eixa data mantingué un progressiu creixement fins a l'actualitat, molt major durant el franquisme a causa de la immigració: 5.400 habitants el 1974 i 29.095 el 1994.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2017 2018 2019 2020 2021
28.407 28.314 29.095 28.283 28.823 29.152 29.871 30.610 31.553 32.617 32.983 32.782 31.828 31.819 31.733 31.552 31.660 31.681 31.549

Indústria

modifica

La indústria més important a inicis del segle XX és la del calcer, que a partir del 1920 potencià la família Segarra, Va ser en 1882 quan Silvestre Segarra Aragó crea una menuda i modesta fàbrica d'espardenyes amb només sis espardenyers. En 1912 es funda l'empresa Silvestre Segarra e Hijos y es va desenvolupar en el terreny comercial quan el seu fundador va veure el potencial de consum que tenia el exercit.

En 1929 s'instal·la una nova fàbrica al carrer Cova Santa para la producció de calcer de cuiro i en tres anys van multiplicar per deu la producció. Com a conseqüència de la expansió i de la necessitat de mà d'obra, La Vall d'Uixó va acollir a milers de famílies vingudes de tot Espanya que trobaren en la Fàbrica Segarra un lloc on treballar i on poder formar la seua família. De fet, la Vall es va transformar amb la creació de nous barris com la Colònia Segarra, Carmadai o Grup La Unió, i el municipi va experimentar un important creixement demogràfic.

També es va construir un Economat, La Clínica per als obrers, una escola de aprenents, un complex esportiu, una central tèrmica de biogàs o la Rondalla Segarra.

Amb els anys va passar a dir-se Imepiel (Indústrias Mediterráneas de la Piel), tot i que va tancar definitivament en 1992. Actualment hi ha 6 polígons industrials a La Vall: Belcaire, La Mesquita, La Vernitxa, Imepiel, Carmadai i la Travessa.

L'any 2011 la ciutat va celebrar el centèsim aniversari de la creació del seu himne a la plaça del Centre. La lletra és la següent:

«

En un pla rodejat de muntanyes,
una vila en la falda s'estén:
és la Vall, nostra pàtria beneita,
d'Espadà en la serra, al començ.

Té per porta la mar llevantina,
per defensa, l'abrupte murall,
per riquesa, els fruits de la terra
i per timbre, sa amor a les arts.

Isquen notes d'un cant a la vila
que s'aixequen del cor falaguer;
des del mar fins al mont creuen l'àmbit
i giren i juguen portades pel vent,

confonent-se en total harmonia
i fent un sol prec
que l'espai infinit atravesse,
anant fins a Déu.

Visca Vall d'Uixó!
S'oïsca tot arreu!
Visca, visca tot arreu!"

»

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors, per a obtindre un regidor s'ha d'arribar com a mínim al 5% dels vots.

 
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - la Vall d'Uixó

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Tania Baños Martos 6.440 37,47%

(+0,7%)

9 ( )
Partit Popular   Herminio Serra Martínez 6.051 35,20%

(+13,11%)

8 ( +3)
Compromís per la Vall: Acord per Guanyar   Fernando Darós Arnau 1488 8,66%

(+1,77%)

2 ( +1)
Esquerra Unida-Podem: Unides   Marc Seguer Moya 1.312 7,63%

(-7,32%) (EUPV+PODEM)*

1 ( -2)
VOX   Valentín López López 1.136 6,61%

(-0,04)

1 ( )
Yo la Vall Ernest Fenollosa Ten 316 1,84%

(+1,84%)

0 ( )
Ciutadans - Partit de la Ciutadanía   Ernesto Domenech Herrero 163 0,95%

(-7,26%)

0 ( -2)
Unión de Ciudadanos Independientes (UCIN) Manuel Silvestre Sánchez 126 0,73%

(+0,73%)

0 ( )
Vots en blanc   157 0,91%
Total vots vàlids i regidors 17.032 100 % 21
Vots nuls 216 1,24%
Participació (vots vàlids més nuls) 17.405 71,21**
Abstenció 7.036* 28,78%**
Total cens electoral 24.441* 100 %**
Alcaldessa: Tania Baños Martos (PSPV) (17/06/2023)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 9 de PSPV, 2 de Compromís i 1 d'Esquerra Unida-Podem)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de Zona de Castelló.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2015 l'alcaldessa de la Vall és Tania Baños Martos del PSPV-PSOE.[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Pedro Navarro Lereu
Vicente Zaragoza Michavila
PCE
PCE
19/04/1979
09/10/1979
Dimissió
--
1983–1987 Vicente Zaragoza Michavila PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Zaragoza Michavila PTE-UC 30/06/1987 --
1991–1995 Ernest Fenollosa Ten PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicent Aparici Moya PP 17/06/1995 --
1999–2003 Vicent Aparici Moya PP 03/07/1999 --
2003–2007 Josep Tur i Rubio PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Isabel Bonig Trigueros PP 16/06/2007 --
2011–2015 Isabel Bonig Trigueros
Óscar Clavell López
PP
PP
11/06/2011
02/07/2011
incompatibilitat
--
2015–2019 Tania Baños Martos PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Tania Baños Martos PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments

modifica
 
Poblat iberoromà de Sant Josep
 
Església del Sant Àngel

S'hi conserva l'aqüeducte romà, a l'interior de l'urbs, reformat pels àrabs. També cal destacar-hi l'església arxiprestal de l'Assumpció -segle XVIII-, de grans proporcions, impressionant portalada barroca.

Monuments civils

modifica
  • Torre de Benissahat (carrer Nostra Senyora de l'Assumpció). És l'única torre existent en l'actualitat, en l'interior del nucli urbà. Va ser construïda en època medieval, segurament islàmica.
  • Torre de la Casota. Torre de vigilància situada en el camí que porta al castell. Data del segle xii.
  • Torre de la Torrassa. Torre de vigilància situada al costat de la carretera de la Vall d'Uixó a Vilavella, en la partida de la Torrassa. Fou una torre d'ús defensiu, d'origen musulmà.
  • Torre del Palau Ducal. Està constituïda actualment per les restes que es van descobrir a la plaça Silvestre Segarra en unes excavacions arqueològiques. Queden en peus restes dels murs d'una torre i del seu aljub. Està datada al segle xiv i formava part de l'antic Palau del Duc de Sogorb i Medinaceli.
  • Necròpolis hispanovisigòtica (barri de la Unió). És una necròpolis recentment excavada, on es van trobar vuit fosses amb les restes de 66 individus dels segles vi i vii.
  • Ciutat Ibèrica de la Punta d'Orlell (a la partida la Punta). Són les restes d'una ciutat, la denominació antiga del qual no ha pogut ser identificada. Va ser excavada en part. Restes de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles pertanyents a diverses èpoques.
  • Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia (a la carretera de Sant Josep, al final del nucli urbà). L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en època romana i utilitzat fins a mitjan segle xx. Va patir diverses reparacions en època medieval. Es troba complet des del seu origen, en la Font de Sant Josep, encara que emmascarat en part per construccions modernes. Junt amb ell, un altre aqüeducte d'època medieval, forma un conjunt hídric que mou dos molins contigus.
  • Poblat iberoromà de Sant Josep. Situat al paratge de Sant Josep, al "Turó de Sant Josep", està constituït per les restes d'una antiga ciutat emmurallada datada de l'edat de bronze que va ser abandonada cap als segles IV o V.

Monuments religiosos

modifica

Entitats

modifica
  • Centre d'Estudis Vallers. És una entitat cultural que depén de l'Ajuntament. Publica la revista Aigualit.[10]

Celebren les seues festes patronals en abril i en octubre. Les primeres l'any son las festes patronals de Sant Vicent Ferrer, on destaca una famosa fira agrícola, de maquinària i comercial que atrau a visitants de tota la província; les segones, que es realitzen en octubre, són les festes de la Sagrada Família i el Santíssim Crist, que també atrauen a molts turistes per la fira medieval i també por les seues nombroses processons. Ambdues festivitats han estat declarades festes d'interès turístic nacional i combinen la tradició taurina dels "bous al carrer" amb el sentiment religiós que va donar origen a las mateixes. La Setmana Popular Taurina de las Penyes en Festes es celebra a principis d'agost, on les més de 50 penyes de la ciutat gaudeixen una setmana carregada d'actes taurins. També hi destaquen fins 20 festes de barri entre les que es troben:

  • Santíssim Crist del Calvari
  • Colònia Segarra
  • Sant Antoni Abat
  • San Quer
  • Sant Antoni de Pàdua
  • Sant Joan
  • Grup la Unió
  • Sant Fermí
  • San Joan Baptista
  • Santiago Apòstol
  • Sant Domingo de Guzmán
  • Santa Rosa de Lima
  • Verge de la Cova Santa
  • Sant Teodor
  • Carrer del Mig
  • Nostra Senyora de la Mercè
  • San Francesc d'Assís
  • Verge del Roser
  • Nostra Senyora del Pilar
  • Sant Roc

Al igual que en València, també es celebren les Falles de Sant Josep amb gran participació popular en la Junta Local Fallera i a les nou comissions falleres:

  • Falla Pensat i Fet
  • Falla L'Ambient
  • Falla La Que Faltava
  • Falla Les Llimeres
  • Falla Sud-oest
  • Falla Corts Valencianes - Polígon III
  • Falla Ja Estem Tots
  • Falla Guitarrista Tàrrega
  • Falla 9 d'Octubre

Gastronomia

modifica

La cuina vallera es correspon amb la cuina valenciana general. Així, la paella és un plat que es guisa en totes las cases de la ciutat. No obstant això, existeixen alguns plats molt característics d'aquesta localitat. Entre ells destaquen les coques de tomata o de verdura, que junt amb els "barrets" són un típic menjar fred per a ocasions festives. Altres plats típics són:

  • "Empedrao". Plat de caçadors que es guisa amb carn de porc, arròs, fesols triturats i carn de caça, especialment de conill, llebre i perdiu.
  • "Manjóvenes". Una pasta molt lleugera d'origen musulmà.
  • Panets. Preparats amb figues i ametles, premsats en motles.
  • Arròs al forn. Un plat molt tradicional, amb costelles, botifarres, cigrons, tomata i arròs, semblant a altres receptes tradicionals arran el País Valencià.

Personatges destacats

modifica
Categoria principal: Vallers

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. La Vall d'Uixó a Ésadir.cat
  2. Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, 2011
  3. «El pueblo | Ajuntament de La Vall d'uixó» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-08-21. [Consulta: 11 setembre 2018].
  4. «la Vall d’Uixó | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2025].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 25 març 2020].
  6. Junta Electoral de Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de maig de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 39-41. inserció 01868-2019-U [Consulta: 25 març 2020].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Vall d'Uixó», 26-05-2019. [Consulta: 25 març 2020].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. la Vall d'Uixó. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  9. Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Vincentius: Confessor Domini. València: AVL [Consulta: 4 abril 2019].  Arxivat 4 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  10. Centre d'Estudis Vallers. «Qui som?».
  11. Abad Catalán, Laura. «La nueva voz de la Fórmula 1 es castellonense». SER, 19-01-2022. [Consulta: 14 març 2022].

Bibliografia

modifica
  • Josep-Joaquim Esteve Vaquer. C.I.A.C. Música, cultura i societat a la Vall d'Uixó
  • Nel·lo Navarro. Gols i sabates. De l'Espadán al Piel, mig segle de futbol a la Vall d'Uixó
  • Josep V. Font i Carles Valls. L'himne a la Vall d'Uixó. Estudi filològic i musicològic
  • Josep V. Font. Àlbum de família. 50 anys de la Schola Cantorum de la Vall d'Uixó

Enllaços externs

modifica