Vall de Cofrents

comarca del País Valencià

La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora. També ha estat coneguda com la Vall de Cofrents o la Serrania d'Aiora.

Plantilla:Infotaula geografia políticaVall de Cofrents
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 06′ 33″ N, 1° 04′ 38″ O / 39.1093°N,1.0773°O / 39.1093; -1.0773
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

ProvínciaProvíncia de València Modifica el valor a Wikidata
CapitalAiora Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població9.582 (2022) Modifica el valor a Wikidata (8,4 hab./km²)
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.141,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

Limita pel nord amb la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol, a l'est amb la Canal de Navarrés i al sud-oest amb Castella.

Municipis

modifica

Les dades bàsiques dels «7 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[1] són:

Municipi Habitants
(2023)
Sup.
(km²)
Dens.
(2023)
(hab./km²)
Aiora 5.223 446,6 11,7
Cofrents 1.130 103,2 10,9
Xalans 810 94,8 8,5
Xarafull 765 103,1 7,4
Cortes de Pallars 753 233,0 3,2
Teresa de Cofrents 611 110,8 5,5
Zarra 364 49,7 7,3
Vall de Cofrents 9.656 1.141,2 8,5

Comarca històrica

modifica

La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a Serrania d'Aiora al mapa de comarques d'Emili Beüt «Comarques naturals del Regne de València» publicat l'any 1934.

Història

modifica

Amb l'expansió conqueridora dels regnes cristians medievals, la lluita per la possessió de la Vall va enfrontar amb freqüència la corona de Castella i Aragó, de manera que aquestes terres canviaren sovint d'amo retornant ocasionalment als seus senyors musulmans. Aquestes disputes frontereres es resolgueren amb la definitiva reconquesta pel rei Jaume I el Conqueridor, que després va cedir la vall a la Corona de Castella en virtut del Tractat d'Almizra (1244), atorgant-se al senyor de Villena, l'infant Manuel de Castella. El 1281, amb la signatura del Tractat d'Ágreda entre el rei castellà Alfons X el Savi i Pere III el Gran, va passar a domini de la Corona d'Aragó. A canvi, Pere el Gran reconeixia Sanç, fill d'Alfons X el Savi, com a hereu.[2] No obstant això, la definitiva integració de la vall en el Regne de València no es va produir fins a la signatura del Tractat d'Elx el 1305, durant el regnat de Jaume el Just. La zona va passar a formar part de la Governació de València, a diferència de la resta de zones conquerides originalment per Castella, que van integrar-se en la Governació d'Oriola.[3]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].
  2. (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
  3. «La Vall d’Aiora i de Cofrents (i un diàleg sobre el País) | País Valencià, Segle XXI». [Consulta: 23 juny 2022].

Bibliografia

modifica