Valle de los Caídos

El Valle de los Caídos (la Vall dels Caiguts) és un monument funerari espanyol situat a la Serra de Guadarrama, en el terme municipal del municipi madrileny de San Lorenzo de El Escorial.[1] Va ser construït per presoners republicans de la Guerra Civil espanyola entre els anys 1940 i 1958. S'hi troben enterrats uns 40 000 combatents dels dos bàndols de la Guerra Civil, molts dels quals foren traslladats —sense consentiment dels seus familiars— a d'altres punts del país, on havien tingut lloc les batalles més importants de la guerra. També s'hi troben les restes mortals del falangista José Antonio Primo de Rivera i, fins a l’octubre de 2019, les del dictador Francisco Franco.

Infotaula d'edifici
Valle de los Caídos
Abadía de la Santa Cruz del Valle de los Caídos (Comunidad de Madrid) España (3194706145).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(es) Valle de los Caídos Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonument i complex immobiliari Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePedro Muguruza Otaño
Diego Méndez Modifica el valor a Wikidata
Creació1940 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1r abril 1959 Modifica el valor a Wikidata
Mesura152,4 (alçària) m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaComunitat de Madrid
MunicipiSan Lorenzo de El Escorial Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióValle de Cuelgamuros Modifica el valor a Wikidata
 40° 38′ 29″ N, 4° 09′ 25″ O / 40.641422°N,4.156942°O / 40.641422; -4.156942
Format perBasílica Pontifícia de la Santa Creu
Via Crucis del Valle de los Caídos
creu del Valle de los Caídos
abadia de la Santa Creu del Valle de los Caídos
funicular del Valle de los Caídos Modifica el valor a Wikidata
Element de la Llista Vermella del Patrimoni
Data25 maig 2010
Data de finalització5 octubre 2011
Identificadorvalle-de-los-caidos
Activitat
Propietat dePatrimoni Nacional Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvalledeloscaidos.es Modifica el valor a Wikidata
Vista del monument des de l'esplanada central

El complex consta d'una abadia benedictina, una basílica de 262 metres de longitud excavada en la roca, diverses construccions monolítiques, i per sobre de tot una creu cristiana de més de 150 metres d'alçada.

HistòriaModifica

Malgrat que el monument va ser teòricament concebut per a honrar els morts tant franquistes com republicans, en realitat s'hi fa una clara apologia franquista. El monument conté la inscripció en castellà Caídos por Dios y por España (Caiguts per Déu i per Espanya, seria en català) i nombrosa simbologia del règim. El fet que el mateix Franco hi fos enterrat durant molts anys i que ell mateix hagués anunciat la construcció del monument el dia 1 d'abril de 1939 (el dia en què va acabar la Guerra civil espanyola) per tal d'honrar els qui havien mort per la seva causa esvaeix tota mena de dubtes sobre aquest fet.

L'origen dels enterrats allí és incert. Malgrat que hi ha arxius amb aproximadament la meitat dels difunts, es desconeix la identitat dels altres. Aquests varen ser recollits de diversos camps de batalla com el de Brunete, Grado, Gandesa, Terol i de la Batalla de l'Ebre, entre molts d'altres.

Per a la construcció del monument, s'utilitzaren presos polítics, als quals es prometé una redempció de pena a canvi de la feina i d'un petit salari. Malgrat això, malauradament molts d'ells moriren en la seva construcció a causa de la falta de mitjans tècnics i la poca seguretat.

Avui dia el monument és un lloc turístic i també el lloc de reunió, cada 20 de novembre, de diversos grups de falangistes i nostàlgics de la dictadura. Hi ha un projecte de llei que estudia la manera de prohibir aquest tipus de manifestacions per tal de despolititzar el monument.[2]

Una proposició no de llei del Congrés espanyol el maig del 2017 per a treure les restes del dictador Francisco Franco del mausoleu va ser aprovada per majoria.[3][4] El 24 d'octubre de 2019, van ser exhumades les seves restes i trasllades al cementiri d'El Pardo-Mingorrubio, on es troba enterrada també la seva viuda, Carmen Polo.[5]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valle de los Caídos

ReferènciesModifica

  1. «Valle de los Caídos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «El Congrés espanyol aprova convertir el Valle de los Caídos en un memorial de totes les víctimes». VilaWeb, 17 octubre del 2007.
  3. agències «El govern del PP descarta traslladar les restes de Franco». El Punt Avui, 13 maig del 2017, pàg. 45.
  4. Ferrer i Fornells, Mariona «El PP es nega a treure Franco del Valle de los Caídos». Ara, 10 maig del 2017.
  5. «Franco, exhumat del Valle de los Caídos i enterrat a Mingorrubio entre ovacions». Diari Ara, 24-10-2019 [Consulta: 24 octubre 2019].