Vallfogona de Ripollès
Vallfogona de Ripollès, tradicionalment i genuïnament Vallfogona de Ripoll, és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter. Pertany administrivament a les Comarques Gironines.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
| Comarca | Ripollès  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 222 (2023) (5,66 hab./km²) | ||||
| Llars | 30 (1553) | ||||
| Gentilici | Vallfogoní, vallfogonina | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 39,2 km² | ||||
| Altitud | 956 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Esteve Font (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17862 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17170 | ||||
| Codi IDESCAT | 171707 | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |||||
| Id. IPAC | 36576 | ||||
| Lloc web | vallfogona.cat | ||||
Només s'hi accedeix per la carretera N-260 des de Ripoll o Olot. I per pista forestal, s'hi pot accedir des de Sant Joan de les Abadesses pel nord i per la banda sud des de Vidrà.
Etimologia modifica
El nom de Vallfogona, documentat al segle XI com "valle fecunda" ve del llatí valle faecŭnda, la primera part el diccionari la defineix com a "depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d'un corrent fluvial", mentre la segona equival a "fèrtil". La segona part és un derivat de Ripoll.[1]
Geografia modifica
- Llista de topònims de Vallfogona de Ripollès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| La Baga Amunt | 27 |
| La Baga Avall | 20 |
| les Domes | 0 |
| Puigsec | 9 |
| Vallfogona de Ripollès | 91 |
| Solana Amunt | 37 |
| Solana Avall | 31 |
| la Taverna | 8 |
Història modifica
És un conjunt que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament emmurallat, el seu interior només era accessible mitjançant tres portals: el portal de la Muralla, a tramuntana; el de ponent, que donava accés a l'antic camí de Ripoll i el de migjorn, d'on arrencava el camí al castell de Milany, passant pel pont medieval.[2]
És un conjunt arquitectònic de gran interès, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual s'hi construïren les cases, algunes porxades, i es desenvoluparen els carrers fins a unir-se amb el recinte del castell.[2]
Al municipi destaquen el Campanar del Pòpul, el Castell del Milany o el Pont Medieval sobre la Riera de Vallfogona, així com una col·lecció de Fòssils i Minerals de Josep Maria Jubells.[3] Poble natal del poeta Josep Baborés i Homs (1758-1822), que va ser guerriller, rector de Gualba i assassinat pels constitucionals. És autor d'un "Catecisme en vers" (1819) i del dens poema "La Guerra del Francès a Gualba".
Des del 2014 participa en un experiment per crear una microxarxa elèctrica intel·ligent, adaptada a les particularitats del món rural, que permet un subministrament de llum més segura també a granges aïllades i entreixeix els productors locals d'energia renovable.[4]
Política i govern modifica
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Tria per Vallfogona - Acord Municipal | 80 | 5 | 87% | ||
| Partit dels Socialistes de Catalunya - CP | 12 | 0 | 13% | ||
| Total | 92 | 5 | |||
Actualment, l'equip de govern està format per:[6]
- Esteve Font i Busoms (Tria per Vallfogona – Acord Municipal). Alcalde i regidor de Governació, Transició energètica, Civisme, Economia, Obres, Urbanisme i Habitatge.
- Lali Surià i Sabater (TpV– AM). Regidora d’Educació, Acció social i participació, Polítiques de gènere i Mobilitat.
- Jordi Castany Rovira (TpV– AM). Regidor de Sector primari, medi ambient i boscos, Serveis i subministraments, Protecció Civil.
- Eudald Martinez i Tortosa (TpV– AM). Regidor de Patrimoni Cultural i Natural, Esports, Promoció Econòmica i Turisme.
Demografia modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Referències modifica
- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Cossetània Edicions, 2002, p. 198. ISBN 8495684977 [Consulta: 17 juliol 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Vallfogona de Ripollès». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2016].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 128. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Martínez i Farrerro, Santi «Les xarxes digitals, democràcia energètica» (pdf). Agrocultura. Estebanell Energia, 72, estiu 2018.
- ↑ «Organització política. 2023». Consorci Administració Oberta de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ «Anunci de nomenament de tinenta d'alcalde i delegació de competències». Ajuntament de Vallfogona de Ripollès, Decret núm. 2023DECR000193, 23-06-2023.
Bibliografia modifica
- Bofarull i Terrades, Manuel (2002). Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Cossetània Edicions.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallfogona de Ripollès |
- Vallfogona de Ripollès - Lloc web oficial
- «Municat». Generalitat de Catalunya.
- «Vallfogona de Ripollès». Institut d'Estadística de Catalunya.