Valtellina

Vall de la Itàlia alpina

Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia. Fa frontera amb Suïssa. Actualment és coneguda per les activitats d'esquí, les seves fonts termals i el formatge, especialment el de tipus Bitto, i els seus vins. En segles passats la Valtellina era un pas entre els Alps entre el nord d'Itàlia i Alemanya. Durant la Guerra dels 30 anys i d'altres, va ser molt important controlar la Valtellina.

Infotaula de geografia físicaValtellina
Altolario ed imbocco della Valtellina 2014-01-26 15-35.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusVall Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaprovíncia de Sondrio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
 46° 10′ N, 9° 52′ E / 46.17°N,9.87°E / 46.17; 9.87
Banyat perAdda Modifica el valor a Wikidata
SerraladaBergamo Alps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

valtellina.it Modifica el valor a Wikidata
Mapa de la Valtellina
Un paisatge de Valtellina
Església de Tresivio

GeografiaModifica

La comune més important d'aquesta vall és la localitat de Sondrio; d'altres centres importants són Aprica, Morbegno, Tirano, Bormio i Livigno.

HistòriaModifica

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, la Valtellina va pertànyer a Graubünden o Grisons (la "Lliga Grisa"), la qual era una regió de defensa mútua independent de Suïssa però actualment el cantó suís més a l'est. Graubünden és una zona on es parlen els idiomes alemany, romanx, llombard i italià, i durant el segle XVI quan era governada per Graubünden, aquesta regió es coneixia com a Veltlin, Westtirol i el Welsche Vogteien.

Durant la Guerra del Trenta Anys, la Valtellina va ser un escenari de lluita intensa de tipus militar i diplomàtic entre França, l'Imperi Habsburg i les autoritats locals.

El febrer de 1623 França, Savoia, i la República de Venècia signaren el Tractat de París de 1623 on els tres signataris acordaren restablir el territori de Valtellina] procurant treure les forces espanyoles que hi estaven estacionades.

El 1797 la Primera República Francesa creà la República Cisalpina al nord d'Itàlia. El 10 d'octubre de 1797, els francesos donaren suport a una revolta de la Valtellina contra el Graubünden (Grisons en francès) i la uniren a la República Cisalpina.

Industrialment aquesta zona és famosa per haver tingut, el 1902, la primera línia de ferrocarril elèctrica. Va ser dissenyada per l'hongarès Kálmán Kandó.

Cultura i idiomaModifica

En la regió al nord de Morbegno en la Costiera dei Cech viu un grup que descendeix de la invasió dels franc a Itàlia que va tenir lloc al segle viii. En temps antics s'hi parlava romanx i llombard però actualment només es parla llombard i italià.

 
Panorama de la Valtellina des d'Alpe Piazzola a la comune de Castello dell'Acqua.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valtellina

Coord.: 46° 10′ N, 9° 52′ E / 46.167°N,9.867°E / 46.167; 9.867