Van Heflin

Van Heflin (Walters, 13 de desembre de 1908 Hollywood, 23 de juliol de 1971) fou un actor estatunidenc, que morí d'un atac al cor mentre nedava, a la piscina de casa seva. Es caracteritzava per ser pell-roig, amb veu profunda i intensa, atlètic, mariner i nedador, i per tenir una poderosa presència en la pantalla, ser un gran actor secundari i de caràcter.

Infotaula de personaVan Heflin
Van Heflin in Grand Central Murder trailer.jpg
Van Heflin en el film Grand Central Murder (1942)
Biografia
Naixement13 desembre 1908 modifica
Walters (Oklahoma) modifica
Mort23 juliol 1971 modifica (62 anys)
Hollywood (Califòrnia) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart de miocardi modifica)
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oklahoma
Universitat Yale modifica
Activitat
OcupacióActor de gènere, actor de teatre i actor de cinema modifica
Activitat1928 modifica –
GènereWestern modifica
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial modifica
Família
CònjugeEleanor Scherr
Esther Ralston (1934-1936)
Frances E. Neal (1942-1967)
GermansFrances Heflin modifica
ParentsJonathan Kaplan (nebot) modifica
Premis

IMDB: nm0001336 Allocine: 49 Allmovie: p31516 TCM: 84041 IBDB: 44771
Find a Grave: 11799 Modifica els identificadors a Wikidata

Fill d'un dentista Van Heflin estudià interpretació a Yale i Dret a Ocklahoma. Enamorat del mar, participà en diverses expedicions oceanogràfiques en la seva joventut. A finals dells anys vint comença a treballar a Broadway en petits papers. fins que a mitjans dels trenta la jove actriu Katharine Hepburn el veu actuar i resta tant sorpresa del seu treball que li proposa treballar al cinema en els estudis RKO amb els quals signa un contracte.

Pigós i d'intens esguard, Heflin imposà la seva tècnica interpretativa en un nombre sorprenent de films, interpretant molt sovint—com Arrels profundes (1953) o 3:10 to Yuma (1957)-- al personatge que sobreviu com a segon una vegada que l'heroi, Ala Ladd o Glenn Ford, resta fora de circulació. Aconseguí el seu clímax com a Jeff Harnett en el melodrama Johnny Eager (1942), que li suposà l'Oscar al Millor Actor Secundari.

Provà la seva vàlua pel western en alguns films de mitjans dels anys 30, com Camí de Santa Fe (1940); lluitant contra el crim a Kid Glove Killer (1942); en musicals com Presenting Lily Mars (1943); en el cinema negre, com L'estrany amor de Marta Ivers (1946) en comèdies com Week-End with Father (1951), i com heroi de guerra a Més enllà de les llàgrimes (1955). Inclús fou convincent com a Athos Els tres mosqueters (1949) i com Charles Bovary a Madame Bovary (1949).

El seu millor perfil era el de jove superat per les circumstàncies més adverses: el veterà oficinista assetjat per un ex-soldat, Robert Ryan, que se sap que és un traïdor, en Act of Violence (1948); l'oficial confederat que perpetra un acte terrorista contra una petita ciutat a The Raid (1954), i el jove executiu que s'aixeca en mig d'una batalla campal en la sala se juntes a Patterns (1956).

Tornà amb freqüència als escenaris, i aparegué a Broadway amb Katharine Hepburn a The Philadelphia Story. La seva última aparició de relleu fou a Airport (1970) com l'irresponsable D. O. Guerrero, que intenta fer esclatar l'avió perquè la seva esposa pugui cobrar el segur de vida.

Durant la seva vida, Heflin no deixà mai de treballar en el teatre, on continuà recollint èxits importants, com tampoc deixà d'estimar el mar que tant l'havia apassionat en la seva joventut.

FamíliaModifica

Era oncle dels actors, Marta Heflin, Mady Kaplan i Jonathan Kaplan. Cunyat de Sol Kaplan. I pare dels actors Vana O'Brien, Cathleen (Kate Heflin) i Tracy Heflin. També era avi de l'actor Ben O'Brien i l'actriu Eleanor O'Brien. Germà de l'actriu Frances Heflin.

Heflin té dues estrelles en el Passeig de la Fama de Hollywood.

« Senzillament no donava la imatge, i si la meva interpretació no estava a l'alçada, podia ser terrible »

FilmografiaModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Van Heflin