Candirú
El candirú (Vandellia cirrhosa) és una espècie de peix paràsit d'aigua dolça de la família dels tricomictèrids i de l'ordre dels siluriformes o peixos gat, originària de la conca amazònica on es troba als països de Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, i Perú. També és conegut com a cañero, peix escuradents o peix vampir, perquè s'alimenten de la sang d'altres peixos.
Vandellia cirrhosa  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Siluriformes |
| Família | Trichomycteridae |
| Gènere | Vandellia |
| Espècie | Vandellia cirrhosa Valenciennes, 1846 |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
La definició del candirú difereix entre els autors. La paraula s'ha utilitzat per referir-se només a la Vandellia cirrhosa, a tot el gènere Vandellia, a la subfamília Vandelliinae o fins i tot a les dues subfamílies Vandelliinae i Stegophilinae.[1][2][3][4]
Tot i que se sap que algunes espècies de candirú creixen fins a una mida de 40 centímetres de llarg, d'altres són considerablement més petites. Aquestes espècies més petites són conegudes per una suposada tendència a envair i parasitar la uretra humana; tanmateix, malgrat que els informes etnològics en aquest sentit es remunten a finals del segle xix,[5] el primer cas documentat d'extirpació d'un candirú d'una uretra humana no es va produir fins al 1997, i fins i tot aquest incident ha continuat sent motiu de controvèrsia.
Morfologia modifica
Els candirús són peixos petits. Els membres del gènere Vandellia poden arribar als 17 cm de llargada estàndard,[6] però alguns altres poden arribar als 40 cm.[7][8] Cadascun té un cap més aviat petit i un ventre que pot semblar distès, sobretot després d'un gran àpat de sang. El cos és translúcid, cosa que fa que sigui bastant difícil de detectar a les aigües tèrboles on habita. Hi ha barbs sensorials curts al voltant del cap, juntament amb espines curtes i apuntant cap enrere a les cobertes branquials.[9]
Hàbitat modifica
És un peix d'aigua dolça i de clima tropical.[7]
Distribució geogràfica modifica
Es troba a Sud-amèrica, a la conca del riu Amazones.[7][10][11]
Observacions modifica
És conegut popularment perquè es diu que els exemplars més petits poden entrar en la uretra dels humans quan aquests orinen sota l'aigua. Segons sembla, confon la urea per l'aigua expulsada per les brànquies dels peixos que parasita.[7] Aquesta caracterìstica, però, no ha estat confirmada amb prou evidències.
Referències modifica
- ↑ "Vandellia cirrhosa". FishBase. Ed. Rainer Froese i Daniel Pauly. July del 2007. N.p.: FishBase, 2007.
- ↑ Breault, J.L. «Candiru: Amazonian parasitic catfish». Journal of Wilderness Medicine, 2, 4, 1991, pàg. 304–312. Arxivat de l'original el 2007-08-12. DOI: 10.1580/0953-9859-2.4.304. Arxivat 2007-08-12 at Archive.is
- ↑ de Carvalho, Marcelo R. «Analyse D'Ouvrage» (PDF). Cybium, 27, 2, 2003, pàg. 82. Arxivat de l'original el 2009-02-07.
- ↑ DoNascimiento, Carlos; Provenzano, Francisco «The Genus Henonemus (Siluriformes: Trichomycteridae) with a Description of a New Species from Venezuela». Copeia, 2006, 2, 2006, pàg. 198–205. DOI: 10.1643/0045-8511(2006)6[198:TGHSTW]2.0.CO;2.
- ↑ Ricciuti, Edward R.; Bird, Jonathan Killers of the Seas: The Dangerous Creatures That Threaten Man in an Alien Environment. The Lyons Press, 2003. ISBN 978-1-58574-869-3.
- ↑ "Vandellia". FishBase. Ed. Ranier Froese i Daniel Pauly. May del 2017. N.p.: FishBase, 2017.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
- ↑ De Pínna, M.C.C. i W. Wosiacki, 2003. Trichomycteridae (pencil or parasitic catfishes). p. 270-290. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
- ↑ Piper, Ross (2007), Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals, Greenwood Press, ISBN 978-0-313-33922-6
- ↑ Barriga, R. «Peces de agua dulce del Ecuador» (en castellà). Revista de Información técnico-científica, XVI, 3, 1991, pàg. 7–88.
- ↑ Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, São Paulo, Brasil. 129 p.
Bibliografia modifica
- Divisió de Peixos de l'Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
- Burgess, W. E. An Atlas of Freshwater and Marine Catfishes: A Preliminary Survey of the Siluriformes (en anglès). TFH Publications, 1989. ISBN 9780866221313.
- Eigenmann, C. H., 1920: Limits of the genera Vandellia and Urinophilus. Science (new series) v. 51 (núm. 1322): 441.
- Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8.
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Ferraris, C. J. «Checklist of catfishes, recent and fossil (Osteichthyes: Siluriformes), and catalogue of siluriform primary types» (en anglès). Zootaxa, 1.418, 1, 2007, pàg. 1-628. DOI: 10.11646/zootaxa.1418.1.1.
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 4a edició. Wiley, 2006. ISBN 978-0471250319.
- Pellegrin, J., 1909: Les poissons du genre Vandellia C. V. Bulletin de la Société philomathique de Paris (10th Série) v. 1 (núms. 4-6): 197-204.
- Porto, J.I.R., E. Feldberg, C.M. Nakayama i J.N. Falcao, 1992. A checklist of chromosome numbers and karyotypes of Amazonian freshwater fishes. Rev. Hydrobiol. Trop. 25(4):287-299.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
- Spotte, S., 2002. Candiru: life and legend of the bloodsucking catfishes. Creative Art Book, Berkeley. 322 p.
- Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
- Zuanon, J. i I. Sazima, 2004. Vampire catfishes seek the aorta not the jugular: candirus of the genus Vandellia (Trichomycteridae) feed on major gill arteries of host fishes. Aqua J. Ichthyol. Aquat. Biol. 8(1):31-36.
