Obre el menú principal

Varlaam (Βαρλαάμ), també anomenat de Tots els Sants (És un monestir ortodox ubicat en la unitat perifèrica de Trikala (en grec: Νομός Τρικάλων) i edificat sobre un abrupte penyal, del bosc rocós dels Meteors, el qual assoleix una altura de 373 metres.

Infotaula d'edifici
Varlaam
Meteora Varlaam IMG 7800.jpg
Dades
Tipus monestir
Part de Els Meteors
Creació segle XVI
Ubicació geogràfica
EstatGrècia
Agència governamentalDecentralized Administration of Thessaly and Central Greece Tradueix
RegióThessaly Region Tradueix
MunicipiKalabaka Municipality Tradueix
Localització Els Meteors
 39° 42′ 51″ N, 21° 37′ 37″ E / 39.714166666667°N,21.626944444444°E / 39.714166666667; 21.626944444444
Lloc arqueològic catalogat de Grècia
Activitat
Religió cristianisme ortodox
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El primer habitant d'aquest promontori fou el monjo Varlaam, que, al voltant del 1350, aixecà diverses cel·les i l'església dedicada als Tres Jerarques. Anys més tard, els germans nectaris i Teòfanes remuntaren la roca el 1518, i sobre les ruïnes de les construccions precedents reedificaren l'església de Tots els Sants i l'església de Sant Joan Baptista. Els dos germans foren descendents de la noble família dels Apsarades d'Ioànnina, així ho certifiquen les inscripcions que es conserven fins avui.

El primer asceta que ascendí sobre aquesta roca utilitzà uns graons de fusta de base; sobre aquests col·locà una primera escala de fusta allargada, que s'incrustava en la roca amb tascons i així col·locava una altra escala cap amunt. Aquest exemple tingué els seus seguidors i va tenir com a resultat el naixement dels monestirs dels Meteors. Més endavant, foren reemplaçades per llargues escales penjants que provocaven vertigen als qui s'aventuraven a pujar-hi. Aquells que no gosaven servir-se dels graons suspesos, els elevaven penjats en una xarxa. La gesta durava una mitja hora d'inquietud i terror. Una suor freda banyava el visitant, quan la xarxa, allunyant-se del terra, es balancejava en el buit, girant en cercles al voltant de la grossa corda de la qual penjava, fent la sensació que en qualsevol moment llençaria el seu ocupant a l'abisme. El 1923, foren tallats a la mateixa roca 195 graons que porten amb comoditat i seguretat fins al cim. Aquesta xarxa s'utilitza avui dia per al transport de provisions i altres objectes necessaris per al manteniment del monestir.

 
L'escala per a pujar al monestir.

KatholikónModifica

L'àrea central de l'església, entre la girola i el nàrtex o vestíbul, el lloc on assistien a la litúrgia els qui no eren batejats, és a Varlaam una construcció impressionant. Espaiós i airejat, està dedicat a Tots els Sants. Pel que fa a la seva arquitectura, és cruciforme –creu grega, o sia, els quatre braços d'igual dimensió—, ostenta una cúpula central i quatre nínxols laterals, cadascú als extrems de la creu, és a dir, com els katholikón dels monestirs del mont Athos. A l'extrem nord, hi ha la girola o Lloc Sagrat, i en l'altra, el vestíbul o nàrtex. Un document sobre el seu aixecament reporta que fou construït en 20 dies, però que el material de l'obra reposà sobre el penyal durant 22 anys. Així mateix, es diu que el seu constructor-fundador, Teòfanes, que jeia des de feia 10 mesos en el llit malalt, s'aixecà en assabentar-se que les obres havien arribat a la fi, i després de recórrer l'església recolzant-se al seu bastó, elevà els braços al cel en senyal d'acció de gràcies pels dons que li havia concedit el Creador i la seva cort celestial. Després --conta la mateixa història— beneí els germans, els carregadors, els paletes, els artesans i retornà feliç a la seva cel·la, on morí. Una inscripció relacionada amb l'edificació es pot trobar al sector sud de la nau, la qual diu així:

« <Aquesta sagrada i venerable església del monestir consagrada a Tots els Sants, ha estat edificada des del seus fonaments pels sants monjos i els germans nectaris i el mestre Teòfanes, en l'any de 1548, i restaurat el 1780.> »

El retaule del katholikón resta esculpit en fusta i conté representacions inspirades en el regne animal i vegetal. El tron episcopal, el de l'abat i els faristols estan decorats amb aplicacions de nacre i ivori, que donen una especial esplendor a l'església. El fet que l'església fos construïda pels pares nectaris i Teòfanes ho testimonien altres dues inscripcions que es troben al púlpit. L'una n'és a la part exterior i l'altra sota la finestra del nínxol. El nàrtex és espaiós i té bells frescs, i el sarcòfag-tomba dels seus fundadors nectaris i Teòfanes. Inicialment, la tomba havia sigut esculpida per ells mateixos, dintre de la capella dels Tres Jerarques: Basili de Cesarea, Gregori Nazianzè i Joan Crisòstom, i fou més tard traslladada al katholikón. Sobre el pòrtic del nàrtex, hi ha una representació de la Verge i, al sector nord-est del nàrtex, s'hi pot llegir la inscripció següent:

« El nàrtex de l'Església de Tots els Sants ha sigut decorat amb l'aportació material del bisbe de Vella, el ben estimat fill de Déu, mestre Antonios Apsaras d'Ioànnina, en l'any 1566. I en l'any 1780 fins al 1782, totes les hagiografies (imatges) de la girola, del katholikón i del nàrtex foren restaurades. »

Una segona inscripció sobre el cantó nord del nàrtex informa de manera suplementària sobre les hagiografies de l'església realitzades per fra Georgios Nectarios i el seu germà Frankos, el 1566.

Icones dels Tres JerarquesModifica

Els frescsModifica

Els frescs del katholikón són composicions iconogràfiques dels cicles històrics, dogmàtics i litúrgics de l'Església ortodoxa. Es caracteritzen per la mestria de la seva execució i per una gran plasticitat. La rica decoració de l'església pròpiament dita (part central) revela un realisme i influències dels models italians. Amb l'ús contrastant del clarobscur, l'hagiografia del katholikón del monestir de Varlaam mostra, en cada detall, les fases d'un esdeveniment especial, el fet que es fessin préstecs d'elements dels models occidentals immersos en la composició de la majoria de les figures. Quant a les imatges individuals dels sants, s'hi segueixen els cànons de l'ortodòxia, ja que l'art occidental no tenia gaires exemples d'aquest tipus que poguessin influenciar. Avui se sap amb exactitud, segons els investigadors, que la decoració de la cúpula central del katholikón del monestir de Varlaam és obra del gran hagiògraf Franco Kastelano, el qual, l'any 1560, treballava al monestir de la Gran Laura (en grec: Μεγίστη Λαύρα, Megísti Lávra), dintre del mont Athos. Fou un dels millors pintors d'icones del segle XVI, i s'esforçà a cercar originalitat en l'art, però s'observa la inevitable influència de Theòfanes, que havia decorat l'església de Sant Nicolau Anapafsas alguns anys abans.

 
Frescs a Varlaam.

Els frescs del nàrtex, segons inscripcions existents i segons comparacions i testimonis, són obra de fra Georges Dikotaris, de Tebes, i de Frankos Dikotaris. A més del katholikón, el monestir de Varlaam també té una capella anomenada dels Tres Jerarques. El retaule està tallat en fusta i té valuosos frescs. La inscripció següent dóna a conèixer que la posada de la primera pedra es realitzà l'any 1627; n'està ubicada a la paret sud i diu:

« Aquesta capella dels Tres Jerarques, Basili de Cesarea, Gregori Nazianzè i Joan Crisòstom, ha estat edificada des dels seus fonaments i decorada pels més beneïts entre els monjos i germans del sant i venerable monestir de Tots els Sants mentre Ciril (en grec, Σέργιος) i Sergi (en grec Σέργιος) foren abats dels monjos i germans, en l'any 1627. Fou decorat per la mà d'Ioannis, pare, i els seus fills l'any 1627, indication 9, de Stagae. »

Entre les altres edificacions que hom en pot visitar, s'hi troba el refectori, la infermeria, l'asil d'ancians i la capella dels sants Cosme i Damià, (en grec, Κοσμάς και Δαμιανός, Kosmás kai Damianós).

L'antic refectori s'ha transformat en sagristia. Entre les relíquies que conserva, cal destacar un còdex manuscrit i amb precioses miniatures, els sants sudaris de Divendres Sant, les vestimentes sacerdotals, els crucifixos esculpits en fusta, les icones, objectes sagrats de l'eucaristia, etc.

Cal assenyalar en particular l'Evangeli manuscrit per l'emperador bizantí Constantí VII (en llatí Flavius Porphyrogenitus Constantinus, sobre el qual resta estampada la seva signatura, que és autèntica.

ReferènciesModifica

  • Provatakis, Theochars M. τα μετέωρα (La regió dels Meteors) (en grec). Atenes: Editorial Mijalis Toubis S. A., 2003, p. 42-47. ISBN 960-540-099-5.