Vassak Bagratuní
Vassak Bagratuní (en armeni Վասակ Բագրատունի) va ser nakharar de Taron de l'any 771 al 772. Formava part de la dinastia dels Bagràtides.
| Biografia | |
|---|---|
| Dades personals | |
| Religió | Església Apostòlica Armènia  |
| Activitat | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Battle of Bagrevand (en)  |
| Altres | |
| Títol | Príncep |
| Família | Bagratuní |
| Fills | Adarnases I de Tao |
| Pare | Aixot III Bagratuní |
| Germans | Sembat III Bagratuní |
Vassak era fill d'Aixot II Bagratuní, que havia estat cegat per Grigor II Mamikonian l'any 750. El seu germà Sembat III Bagratuní era el cap de la casa i havia estat nomenat patrici i generalíssim (sparapet) el 771. Vassak va rebre Taron d'Aixot III Bagratuní, fill del patrici Sahak I Bagratuní.
L'any 771 va esclatar la rebel·lió armènia i Sembat III Bagratuní hi va participar, i amb ell el seu germà Vassak. Hamazasp Artsruní, ajudat principalment pels Amatuní i per Vassak de Taron, va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnició àrab. Cap aquell lloc va marxar Amr o Amru, que va infligir a Hamazasp una derrota total el 15 d'abril de l'any 772. Els àrabs es van desplaçar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la notícia de la derrota arribava a Karin (Erzurum). Es va aixecar el setge d'aquella ciutat que duia a terme l'altre grup rebel, i van decidir anar a Bagrevand on van arribar el 25 d'abril del 772 i van lliurar batalla en la qual van morir gairebé tots, inclòs Sembat III Bagratuní.
Vassak va abandonar Taron i es va establir a les muntanyes de la Klardjètia, a la regió d'Ardahan, a les fonts del Kura, que van acabar dominant el seu fill Adarnases i el seu net Aixot, i va acabar originat la dinastia Bagràtida de Geòrgia.
En una obra recent, Christian Settipani estima que el príncep d'Ibèria «P’illipé» citat a la llista reial de Kartli III com a predecessor immediat d'Adarnases I de Tao als voltants de l'any 786 i que assimila pel seu nom a un membre de la casa de Siunia, podria haver-se casat amb una filla de Vassak, cosa que explicaria la reaparició del nom en la família de Siunia i l'aparició en aquesta dinastia de noms típicament bagràtides com Sembat i Aixot.[1][2][3]
Referències Modifica
- ↑ Brosset, Marie-Félicité (trad.). Histoire de la Géorgie depuis l'antiquité jusqu'au 19. siècle. Sant Petersburg: Eggers, 1858, p. 249, 330, 349.
- ↑ Grousset, René. Histoire de l'Arménie des origines à 1071. París: Payot, 1973, p. 330, 339.
- ↑ Settipani, Christian. Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs : les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle. París: De Boccard, 2007, p. 443. ISBN 9782701802268.
Bibliografia Modifica
- Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: tables généalogiques et chronologiques, Roma: [S.n.], 1990, p. 112-113, 129