Vassili Agapkin
Vassili Ivànovitx Agapkin, rus: Василий Иванович Агапкин, (3 de febrer [C.J. 22 de gener] de 1884, Xantxérovo, gubèrnia de Riazan, Imperi Rus - 29 d'octubre de 1964, Moscou, Unió Soviètica)[1] fou un director d'orquestra i compositor soviètic, autor de la famosa marxa Comiat de Slavianka (escrita el 1912).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 gener 1884 (Julià) Shancherovo (Rússia) (en)  |
| Mort | 29 octubre 1964 (80 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | cementiri de Vagànkovo |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, trompetista, director d'orquestra |
| Activitat | 1910 – |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Unió Soviètica |
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
| Instrument | Trompeta |
Premis | |
   | |
Infantesa modifica
Vassili Agapkin va néixer al si d'una família de camperols pobres. El seu pare, Ivan Iustínovitx, aviat es va mudar a Astracan, on va treballar com a estibador. Un any després del seu naixement la seva mare va morir i el seu pare es va tornar a casar amb Anna Matvéievna, bugadera del port d'Astracan. No obstant això, quan Vassili tenia 10 anys, el seu pare també va morir. El treball d'Anna Matvéievna només era suficient per alimentar el jove fill d'Ivan, i així es va veure obligat a enviar en Vassili i les seves dues filles a demanar almoina.[2][3]
En escoltar a una banda militar de música un cop al carrer va canviar la seva vida. A l'edat de 10 anys es va convertir en estudiant de la banda del 308è Batalló Tsariov de la Reserva. En el transcurs de cinc anys, amb 14 anys, es va convertir en un dels millors cornetes del regiment. A partir de llavors tota la seva vida va estar connectada amb orquestres militars.[2][3]
Període a Tambov modifica
El 1906, Vassili Agapkin va ser reclutat per al servei militar, en el 16è regiment de dragons Tver, que estava estacionat prop de Tbilissi. El desembre de 1909, en finalitzar, Agapkin se'n va anar a Tambov.
Allí, el 12 de gener de 1910, es va reenganxar com a trompetista en el setè regiment de cavalleria de reserva, es va casar i, a la tardor de 1911, va començar a treballar a la classe d'instruments de metall de l'Escola de Música de Tambov; a classe estava dirigida pel mestre Fiódor Mikhàilovitx Kaditxev.[4] Va viure al carrer del gymnasium.
L'octubre de 1912 va començar la Primera Guerra dels Balcans. Sota la influència d'aquest esdeveniment i amb motiu de la sortida dels voluntaris russos als Balcans, Agapkin, estant en Tambov, va escriure la música per a la marxa Comiat de Slavianka, que ràpidament es va fer popular.[2] A Tambov hi ha un placa commemorativa en honor d'aquest esdeveniment.
Segons una altra versió, la melodia de la marxa es va escriure a la ciutat de Gyumri, a Armènia, on Agapkin estava servint. En aquest moment, va començar l'ascens del moviment d'alliberament nacional a Bulgària, amb el qual està connectada la marxa Comiat de Slavianka.[5]
Després de la victòria de la Revolució Socialista d'octubre, Vassili Agapkin va ingressar voluntàriament a l'Exèrcit Roig el 1918 i va organitzar una banda de música al 1r Regiment d'Hússars Rojos. Agapkin es va convertir en un funcionari del GPU en diverses ciutats belarusses. El 1920, Agapkin va tornar a Tambov; va dirigir l'estudi de música i l'orquestra de les tropes del GPU.
El 5 d'agost de 1922, Agapkin i l'orquestra van donar un concert de comiat a Tambov, després de la qual cosa es van traslladar a Moscou.[4]
Període a Moscou modifica
El gener de 1924, l'orquestra d'Agapkin va participar en la cerimònia de duel durant el funeral de V. I Lenin. El 1928, Agapkin va organitzar una banda de música de nens del carrer; per a molts d'ells, aquest va ser el començament de la seva carrera professional com a músic.[4] En la dècada del 1930 va dirigir l'orquestra de l'Escola de Graduats de l'NKVD, i va dur a terme una sèrie d'enregistraments.[6][7]
Al començament de la Gran Guerra Patriòtica, Agapkin va ser nomenat mestre de capella sènior de la Divisió motoritzada per a propòsits especials Dzerjinski de les tropes de la NKVD, amb el rang d'intendent de primera.[4] Agapkin va dirigir l'orquestra militar combinada durant la famosa Desfilada a la Plaça Roja del 7 de novembre de 1941. El Comiat a Slavianka va ser una de les quatre marxes que es van interpretar aquell dia.[2]
El 24 de juny de 1945 a la Desfilada de la Victòria, l'orquestra d'Agapkin també va formar part de l'orquestra combinada.
Després del final de la Gran Guerra Patriòtica, Agapkin va viure a la ciutat de Khotkovo, óblast de Moscou. S'ha conservat la casa on vivia a Khotkovo: es troba al carrer Beregovaia, davant del museu Abràmtsevo, creuen el riu Vòria.
Agapkin es va jubilar a l'edat de 72 anys, amb el rang de coronel.[2]
Vassili Ivànovitx Agapkin va morir el 29 d'octubre de 1964 a Moscou. Està enterrat al cementiri de Vagànkovo de la capital.[8]
La seva música ha aparegut en moltes pel·lícules, incloent-hi 72 metres (2004).
Bibliografia modifica
- Bolotin S. V. Энциклопедический биографический словарь музыкантов-исполнителей на духовых инструментах. - 2a edició, ampliada i revisada. - Moscou: Radunitsa, 1995. - pàgs. 8-9. - ISBN 5-88123-007-8 (rus)
- Txúmov L.Ie. Agapkin, Vassil Ivànovitx // Очерки о трубе и трубачах в России. - Moscou: Conservatori de Moscou, 2004. - pàgs. 76-77. - ISBN 5-85941-010-7 (rus)
Notes modifica
- ↑ «Vasily Ivanovich Agapkin» (en anglès). Arxivat de l'original el 13 de desembre de 2007. [Consulta: 12 gener 2008].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Pozdniakova, Maria. «Он всё сказал без слов. Как автор марша «Прощание славянки» вошёл в историю» (en rus). [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Khinxtein, Aleksandr. Тайны Лубянки (en rus). Moscou: ОLMA Media Grup, 2011, p. 337—340. ISBN 9785373043588 [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Прощание славянки». Fòrum d'informació de Riazan, 23-01-2014. [Consulta: 6 juliol 2016].
- ↑ «Марш «Прощание славянки» написан в Армении» (en rus). novosti.ru, 06-09-2014. [Consulta: 6 juliol 2016].
- ↑ (rus) Оркестр ВШ НКВД СССР п/у В. И. Агапкина (1938)[Enllaç no actiu]
- ↑ (rus) Записи отдекстра ВШ НКВД СССР (1938—1939)
- ↑ «Агапкин Василий Иванович (1884—1964)». -m-necropol.ru, 29-03-2008. [Consulta: 6 juliol 2016].
