Vehicle de llançament superpesant
Un vehicle de llançament superpesant (super heavy-lift launch vehicle o SHLLV en anglès) és un vehicle de llançament capaç d'aixecar més de 50.000 kg de càrrega útil a l'òrbita terrestre baixa (low Earth orbit o LEO en anglès).[1][2]
Vehicles anteriors modifica
Tres vehicles s'han llançat amb èxit càrregues útils superpesants:
- Saturn V, amb la càrrega del programa Apollo d'un Mòdul de comandament, un Mòdul de servei, i el Mòdul lunar. Els tres components tenien una massa total de 118.000 kg.[3] Quan s'inclou el combustible de la tercera etapa i de sortida d'òrbita terrestre, el Saturn V de fet va col·locar 140.000 kg en òrbita terrestre baixa.[4]
- El Transbordador Espacial va orbitar una massa combinada de 122.534 kg amb el llançament de l'Observatori de raigs X Chandra en el STS-93.[5][6]
- Energia, amb una càrrega útil d'una sola vegada no tripulada de l'orbitador Buran a 62.000 kg.[7]
El Transbordador Espacial i l'orbitador Energia-Buran eren essencialment una tercera etapa reutilitzable tripulada que portava la càrrega internament. Tot i que es va proposar una versió només de càrrega del transbordador, mai es va construir. Una versió de càrrega de l'Energia va ser desenvolupat i llançat, però, el mòdul Polyus que transportava va fallar en assolir l'òrbita. De manera semblant, els quatre coets N1 soviètics van ser llançats amb una capacitat de càrrega de 95.000 kg, però tots van fallar poc després de l'enlairament (1969-1972).[8]
En desenvolupament modifica
Dos coets estan actualment en desenvolupament actiu:
- Falcon Heavy d'SpaceX, en una configuració completament reutilitzable,[a] 63.800 kg[9]
- Space Launch System (SLS), 130.000 kg[10]
- New Glenn de Blue Origin. Tot i que la capacitat de càrrega útil no ha estat anunciada oficialment, la càrrega de 45.000 kg per a una configuració de dos etapes[11] i els nivells d'empenyiment de la primera etapa suggereixen la classificació del vehicle a la classe d'elevació superpesant.[12]
- ITS launch vehicle d'SpaceX, 550.000 kg (un sol ús) o 300.000 kg (reutilitzable)[13]
S'han proposat nombrosos vehicles d'elevació superpesants i han rebut diversos nivells de desenvolupament abans de la seva cancel·lació. És possible que el que va arribar més lluny va ser l'Ares V estatunidenc pel programa Constellation. Aquest va ser dissenyat per dur 188.000 kg i va ser cancel·lat en 2010, però part del treball s'ha dut endavant en el programa SLS. La classe de 130.000 kg del Llarga Marxa 9 havia ser proposat per la Xina, però no està actualment en desenvolupament.[14] De manera semblant, el coet Angarà A7 rus s'havia proposat amb una capacitat d'elevació entre 35.000 a 50.000 kg, que el posaria a la classe de càrrega superpesant.[15]
Vegeu també modifica
- Coet sonda, vehicle de llançament suborbital
- Vehicle de llançament baix, capaç d'aixecar una càrrega de 2000 kg a l'òrbita terrestre baixa
- Vehicle de llançament mitjà, capaç d'aixecar una càrrega entre 2000 a 20.000 kg a l'òrbita terrestre baixa
- Vehicle de llançament pesant, capaç d'aixecar una càrrega entre 20.000 a 50.000 kg a l'òrbita terrestre baixa
- Coet
- Propulsió espacial
Notes modifica
- ↑ També hi ha una configuració parcialment reutilitzable classificada com a vehicle de llançament pesant ja que la càrrega en LEO és inferior a 50.000 kg
Referències modifica
- ↑ ; Femminineo, Mark G.; Koelfgen, Syri J.; Lepsch, Roger A.; Ryan, Richard M.; Taylor, Steven A.«Draft Launch Propulsion Systems Roadmap: Technology Area 01». NASA, novembre 2010. Arxivat de l'original el 2016-03-24. [Consulta: 17 abril 2016]. «Small: 0–2 t payloads; Medium: 2–20 t payloads; Heavy: 20–50 t payloads; Super Heavy: > 50 t payloads»
- ↑ «Seeking a Human Spaceflight Program Worthy of a Great Nation» p. 64-66. NASA, octubre 2009. Arxivat de l'original el 2019-02-16. [Consulta: 17 abril 2016]. «...the U.S. human spaceflight program will require a heavy-lift launcher ... in the range of 25 to 40 mt ... this strongly favors a minimum heavy-lift capacity of roughly 50 mt....»
- ↑ «Saturn V». Astronautix.com.
- ↑ Alternatives for Future U.S. Space-Launch Capabilities. The Congress of the United States. Congressional Budget Office, octubre 2006, p. X,1, 4, 9.
- ↑ «Heaviest payload launched - shuttle». Guinness World Records.
- ↑ «STS-93». Shuttlepresskit.com. Arxivat de l'original el 18 gener 2000.
- ↑ Gregersen, Erik. Unmanned Space Missions. 1st. Nova York: Britannica Educational, 2010, p. 46. ISBN 978-1-61530-018-1.
- ↑ «N1 Moon Rocket». Russianspaceweb.com.
- ↑ «Falcon Heavy». SpaceX. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2017. [Consulta: 8 abril 2017].
- ↑ Wall, Mike «NASA's Next Megarocket Could Launch Mission to Europa». Space.com, 29-07-2015.
- ↑ «Eutelsat first customer for Blue Origin's New Glenn», 07-03-2017. [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ Leahy, Bart «Blue Origin reveals New Glenn launch vehicle plans». Spaceflight Insider, 12-09-2016 [Consulta: 9 octubre 2016].
- ↑ «Making Humans a Multiplanetary Species». SpaceX, 27-09-2016. Arxivat de l'original el 28 setembre 2016.
- ↑ Covault, Craig «First Look: China's Big New Rockets». AmericaSpace, 18-07-2012.
- ↑ «Angara A7». [Consulta: juliol 2014].
Per a més informació modifica
- Mallove, Eugene F.; Matloff, Gregory L. The Starflight Handbook: A Pioneer's Guide to Interstellar Travel. Wiley, 1989. ISBN 0-471-61912-4.