Velocitat de tall

Es defineix com velocitat de tall la velocitat lineal de la perifèria d'una eina acoblada a una màquina eina (el fresolí en una fresadora, la broca en una màquina de foradar, el disc de serrar en una serra de disc...) o la velocitat lineal del diàmetre més gran que estigui en contacte amb l'eina a la peça que s'estigui mecanitzant en un torn. La seva elecció ve determinada pel material de l'eina, el tipus de material a mecanitzar (metall, plàstic, fusta) i, en cada categoria, el material en concret. No s'ha d'aplicar la mateixa velocitat de tall si es mecanitza un acer tou que un acer inoxidable o un acer dur. Per determinar la velocitat de tall també cal considerar les característiques de la màquina i l'ús de fluids refrigerants o lubricants. Una alta velocitat de tall permet realitzar el mecanitzat en menys temps però accelera el desgast de l'eina.[1]

En un torn.
En una fresadora.

La velocitat de tall s'expressa en metres/minut. La velocitat adequada de tall depèn de diversos factors i en cap cas s'ha de superar la que aconsellen els fabricants de les eines. És important saber que la velocitat de tall ha de ser facilitada pel fabricant de l'eina de tall.


En el cas de voler mecanitzar un acer tou (duresa entre 140 i 200 HB), si no sabem que aconsella el fabricant i optem per implementar una velocitat de tall estàndard aquesta sol ser:

Material de l'eina de tall Vc usual, mecanitzant acer (acer no inoxidable) amb duresa entre 140 i 200 HB
Acer al carboni 10 m/min
Acer ràpid (HSS) 20 m/min
Acer ràpid al cobalt (HSS+Co) 25 m/min
Acer ràpid recobert de metall dur 50 m/min
Metall dur (carbur de tungstè o wídia) 100 m/min
Metall dur recobert 150 m/min
Cermet (ceràmica + metall dur) 200 m/min
ceràmica 500 m/min
Diamant 1.000 m/min


La fórmula per calcular la velocitat de tall a partir de les RPM és la següent:

On V c és la velocitat de tall, n és la velocitat de rotació de l'eina (RPM) i D c és el diàmetre exterior de la peça.[2]

La velocitat de tall és un paràmetre directament relacionat amb l'economia de mecanitzat.

Quan es vol tenir en compte la vida d'una eina hi ha tres paràmetres principals a considerar: la velocitat de tall, l'avanç i la profunditat de passada, essent Vc el paràmetre que més afecta la vida de l'eina i la profunditat de passada el que menys.

Efectes de la velocitat de tallModifica

  • És el factor principal que determina la durada de l'eina, a més velocitat de tall, menys durada de l'eina o broca o fresolí o disc de serra.
  • Afecta el consum de potència. A més Vc es necessita més potència.

La velocitat de tall excessiva pot donar lloc a:

  • Desgast molt ràpid del tall de l'eina
  • Deformació plàstica del tall, amb pèrdua de la dimensió esperada a la peça mecanitzada
  • Mala qualitat del mecanitzat, amb qualitat superficial deficient

La velocitat de tall massa baixa pot donar lloc a:

  • Endarrerir el temps de lliurament de la peça mecanitzada.
  • Formació de ferritja a la cara de l'eina que està mecanitzant anomenada superfície de despreniment (per designar aquesta casuística se sol fer servir l'acrònim anglès BUE, built up edge).
  • Efecte negatiu sobre l'evacuació de ferritja
  • Baixa productivitat
  • Cost elevat del mecanitzat

BibliografiaModifica

  • Millán Gómez, Simón. Procediments de Mecanitzat. Madrid: Editorial Paraninfo, 2006. ISBN 84-9732-428-5. 
  • Sandvik Coromant. Guia Tècnica de Mecanitzat. AB Sandvik Coromant 2005.10, 2006. 
  • Sandvik Coromant. Productividad en el Mecanizado (en edició espanyola). AB Sandvik Coromant, 1997, p. 6 a 34. 
  • Larbáburu Arrizabalaga, Nicolás. Màquines. Promptuari. Tècniques màquines eines.. Madrid: Thomson Editors, 2004. ISBN 84-283-1968-5. 
  • Groover, Mikell P. «Theory of Metal Machining». A: Fundamentals of Modern Manufacturing. 3rd. John Wiley & Sons, Inc., 2007, p. 491–504. ISBN 0-471-74485-9. 
  • Flórez-Orrego,D. et al. Effect of the variation of cutting parameters in surface integrity in turning processing of an AISI 304 austenitic stainless steel. Technical contribution to the First International Brazilian Conference on Tribology – TriboBr-2010, November, 24th-26th, 2010, Rio de Janeiro, RJ, Brazil. Tribology and surfaces laboratory GTS- National University of Colombia, Medellín

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica