Venancio de Herrasti Bernal

organista, compositor i pedagog basc

Venancio de Herrasti Bernal (Aretxabaleta, Biscaia 1 d'abril de 1812 – Mondragón, Guipúscoa, 31 de novembre de 1887) fou un organista, compositor i pedagog vasc.[1][2]

Infotaula de personaVenancio de Herrasti Bernal
Biografia
Naixement1r abril 1812 Modifica el valor a Wikidata
Aretxabaleta (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1887 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Arrasate (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorganista, compositor, professor de música Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar les seves primeres lliçons de solfeig, orgue i piano amb el seu pare, Gerardo Nicolás, organista d'Arechavaleta. Als 18 anys va opositar la plaça d'organista de Santa María de Salvatierra (Álava), aconseguint el lloc davant d'onze opositors. Havent patit una important rebaixa la dotació del càrrec a resultats del Concordat, es va veure obligat a renunciar la plaça. Es va traslladar a Bilbao, on va ampliar els seus estudis amb Nicolás Ledesma. Al 1853 va opositar a la plaça de mestre de capella i organista de Tolosa, quedant classificat en segon lloc. Al 1854 es va traslladar a Madrid, on va continuar els seus estudis de contrapunt i fuga amb Francesc d'Assís Gil i els de composició i orgue amb Hilarión Eslava. El 9 de febrer de 1864 va ser nomenat auxiliar de l'ensenyança d'orgue al Real Conservatori de Música de Madrid. Va exercir una llarg treball docent, fins que es va retirar al 1883 a Mondragó.[1][2]

Una de les obres més rellevants de Venancio va ser un zortziko dirigit a la seva terra natal, després de retirar-se a ella passats anys a la Cort com a professor de l'Escola Nacional de Música. És una composició plena d'expressió i sentiment, on plasma els records de la seva infància.[3]

Es conserven obres seves als fons musicals de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Fons Teodoro Echegoyen.[4]

Obres musicals modifica

Les composicions musicals que es conserven de Venancio Herrasti inclouen tres obres religioses, quatre peces per a orgue (entre elles una fuga publicada al Museu Orgànic per Hilarión Eslava) i tres composicions per a piano (dos d'ells zortzikos publicats a la revista Euskal-Erria).[1][2]

  • Adirat en la soledat, Mot, 3V, org
  • Fuga tonal, org
  • Gipuzcpako Lorea, Zort, p (Revista Bascongada, 1884)
  • Motet, 3V, org
  • Salve, Mot, 3V, org
  • Sonata, org
  • Gran ofertori, org
  • Thema con variaciones, org
  • Un recuerdo a mi país, Zort, p
  • Un saludo al País Vascongado, Zort, p (Revista Bascongada, 1884)
  • Folias de España con Variaciones
  • Versos para Magnificat
  • Versos para Vísperas
  • Folias de España Variado
  • Variaciones para forte piano

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Casares Rodicio, Emilio Francisco. Diccionario de la música española e hispanoamericana (en castellà). España: Sociedad General de Autores y Editores, 2002. ISBN 84-8048-303-2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Venancio Herrasti» (en castellà). Eresbil. [Consulta: 15 desembre 2023].
  3. «Un saludo al país bascongado : zortziko para piano / original de Venancio Herrasti». Un saludo al país bascongado, 1883, pàg. 411-413.
  4. «Obres de Venancio d'Herrasti Bernal a l'IFMuC. Base de dades dels fons musicals de Catalunya» (en català), 1897. [Consulta: 15 desembre 2023].