Venta del Moro

municipi del País Valencià

Venta del Moro és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.

Infotaula de geografia políticaVenta del Moro
Escut de Venta del Moro.svg
Venta del Moro 03.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Venta del Moro respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 29′ 02″ N, 1° 21′ 25″ O / 39.4839°N,1.3569°O / 39.4839; -1.3569
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarquesla Plana d'Utiel-Requena Modifica el valor a Wikidata

CapitalVenta del Moro Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.207 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat4,43 hab/km²
GentiliciVentamorí, ventamorina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície272,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud730 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialRequena
Dades històriques
PatrociniVerge de Loreto Modifica el valor a Wikidata
Festa majorDel 5 a l'11 de desembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLuis Francisco López Yeves Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46310 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46254 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46254 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webventadelmoro.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El seu terme municipal té 272,60 km² i és el tercer en extensió de la província de València. Limita amb Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena i Villargordo del Cabriol (a la mateixa comarca); amb Casas-Ibáñez i Villamalea (en la província d'Albacete, Castella-la Manxa); i amb Minglanilla i Iniesta (a la província de Conca).

La capital municipal es troba a una altitud de 725 msnm, oscil·lant les altituds del terme municipal des dels vora 500 metres de la ribera del riu Cabriol fins als 1.000 de la serra del Rubial, passant pels 700-800 m de les planes on es troben les zones agrícoles principals.

El terme municipal alberga dos paisatges molt diferents: per una banda, la part oriental, amb extenses zones de cultiu de vinya esguitades de xicotetes extensions de pinades; i per l'altra, la part occidental, constituïda per la serra del Rubial i la ribera del riu Cabriol. La zona pròxima al riu, de terreny agrest i barrancós, acull el Parc Natural de les Gorges del Cabriol, on trobem paratges de bellea extraordinària, com ara els anomenats Cuchillos, crestes de roca produïdes per l'erosió. Hi destaca també el pont de Vadocañas, construït en el segle XVI sobre una bassa d'origen romà, El Retorno, El Tete, Tamayo, Los Cárceles, La Fonseca, etc.

NuclisModifica

HistòriaModifica

La història de Venta del Moro està fortament lligada a la de Requena, de la qual va ser llogaret fins que se'n va segregar en 1836.

El primer document que ens parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en 1579 del Bisbe de Conca i cita la població com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en una visita pastoral posterior, de 1588, es convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobretot en el cas dels llogarets més menuts), encara que només sembla endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un altell de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la proximitat a unes salines d'explotació antiga. Tots els nuclis de població es troben prop d'una font o rambla que degué actuar com raó inicial de l'hàbitat.

L'origen del topònim i poble de Venta del Moro es basa en la hipotètica existència d'una posada (en castellà, venta) regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a València i que comunicava Iniesta amb Requena pel pont de Vadocañas.

L'any 2001 s'inventarià l'Arxiu Municipal de Venta del Moro tenint com a resultat mil caixes amb alguns documents del segle XIX i molts del segle xx.[2]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2016
1.952 1.728 1.659 1.636 1.601 1.567 1.543 1.493 1.413 1.455 1.299

EconomiaModifica

En l'actualitat es basa pràcticament en el cultiu de la vinya, olivera i ametler, havent adquirit la viticultura un auge creixent per la cada dia més important demanda dels extraordinaris brous que s'elaboren en la comarca sota la Denominació d'Origen Utiel-Requena.

En els últims anys s'ha originat un creixement important d'empreses vinculades amb el turisme rural (albergs, hostal, cases rurals, empreses dedicades a l'esport d'aventura).

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Cecilio García Onielfa PSPV 19/04/1979 --
1983–1987 Cecilio García Onielfa PSPV 28/05/1983 --
1987–1991 Luis Beltrán Jiménez CI 30/06/1987 --
1991–1995 Luis Beltrán Jiménez PSPV 15/06/1991 --
1995–1999 Luis Beltrán Jiménez PSPV 17/06/1995 --
1999–2003 Mª Amparo Cárcel Castillo PP 03/07/1999 --
2003–2007 Mª Amparo Cárcel Castillo PP 14/06/2003 --
2007–2011 Luis Beltrán Jiménez PSPV 16/06/2007 --
2011–2015 Luis Francisco López Yeves PP 11/06/2011 --
2015–2019 n/d n/d 13/06/2015 --
Des de 2019 Luis Franciso López Yeves PP 15/06/2019 --

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

  • Església de Crist Rei. Casas del Rey.
  • Església de La nostra Senyora de Loreto. Edifici d'interés arquitectònic.
  • Església de La nostra Senyora del Carme. Las Monjas.
  • Església de Sant Antoni Abat. Casas de Moya.
  • Església de Sant Francesc Xavier. Jaraguas.
  • Església de Sant Gregori. Casas de Pradas.
  • Església de Sant Isidre Llaurador. Los Marcos.

Monuments civilsModifica

  • Pont Vadocañas. D'interés arquitectònic.
  • Pont Vell. D'interés arquitectònic.
  • Plaça de Bous. Edifici d'interés arquitectònic.

Llocs d'interésModifica

  • Gorges del Cabriol. Parc natural.
  • Jaciment Paleontològic. Descobert a principis dels anys setanta del passat segle, posseïx una immensa riquesa en mamífers i en plantes fòssils de l'època del Miocé terminal (fa aproximadament uns 7 milions d'anys) que van ser trobats en argiles amb lignit i margues.

Festes i celebracionsModifica

  • Setmana Santa.
  • Los Mayos. Tradició ancestral molt arrelada en el poble i en alguns dels seus llogarets. Es tracta d'uns cants populars que tenen lloc la nit del 30 d'abril.
  • Sant Isidre Llaurador. Té lloc el 15 de maig.
  • Festes Patronals. Se celebren del 5 a l'11 de desembre en commemoració de la Verge de Loreto, patrona de la població.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Jaraguas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Arxius: punt per punt». Compactus: Revista d' Arxius i Biblioteques, 1, 2001, pàg. 19-20.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venta del Moro