Obre el menú principal

Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Madrid, 1717 - Madrid, 1785), arquitecte del segle XVIII, fou un arquitecte destacat a la seva època, la seva trajectòria se situa a cavall entre dues grans corrents artístiques: el barroc i el neoclassicisme.

Infotaula de personaVentura Rodríguez
Ventura Rodríguez.jpg
Ventura Rodríguez, per Francisco de Goya. 1786. Nationalmuseum (Estocolm, Suècia)
Biografia
Naixement (es) Buenaventura Rodríguez Tizón
14 de juliol de 1717
Ciempozuelos (Madrid, Espanya)
Mort 26 de setembre de 1785(1785-09-26) (als 68 anys)
Madrid (Espanya)
Lloc d'enterrament Església de San Sebastián (Madrid) 
Nacionalitat Espanyol
Activitat
Ocupació Arquitecte
Alumnes Juan Antonio Cuervo
Influències
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Era fill d'un modest paleta que treballava a les obres del Reial Lloc i Vila d'Aranjuez. Mentre ajudava al seu pare va donar proves d'una forta i hàbil inclinació cap al dibuix, de manera que no va trigar gaire a trobar ocupació com delineant dels enginyers francesos que dirigirien les obres (Marchand i Brachelieu). Amb motiu del trasllat de la cort a Aranjuez, l'arquitecte Filippo Juvara (encarregat del projecte del Palau Reial de Madrid) té ocasió de veure uns croquis de Ventura Rodríguez, i sol·licita al rei que li fos assignat com delineant. L'arquitecte italià es va convertir llavors en mestre de Rodríguez, de manera que a la seva mort l'any 1736, el seu successor al capdavant del projecte del Palau Reial, Giovanni Battista Sacchetti, ho va mantenir amb ell. L'any 1741 ostentava ja el càrrec d'aparellador segon del Palau Reial.

Façana del Col·legi de Cirurgia de Barcelona

Amb un profund coneixement de l'arquitectura de Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini, va anar depurant els seus gustos barrocs per a seguir una línia més herreriana. El 1747 va ser nomenat a Roma acadèmic de mèrit de l'Acadèmia de Sant Lluc.

Va obtenir el títol de Mestre Major de l'Ajuntament de Madrid l'any 1764 i els seus informes van ser decisius per a l'ordenament urbà de la capital. Va desenvolupar també una activitat de gran dimensió fora de la cort dissenyant ajuntaments, escoles, ponts, escorxadors, etc. Serveixin com a exemples la plaça Major d'Àvila, l'Hospital General de Madrid, la façana de la catedral de Toledo, l'església del Sagrario (1761-1764) per a la Catedral de Jaén, els banys de Caldas (1773), el sanatori de Trillo (1775), la presó de Brihuega, l'església Larravezna, etc

Entre 1749 i 1753 construïx l'església parroquial de Sant Marc a Madrid, amb una planta de cinc el·lipses successives (sorprenent per la inversió de valors, l'articulació dissimètrica dels espais i la ressonància de les seves voltes el·líptiques) i una façana d'ordre gegant flanquejada per antecossos corbs que conformen un atri còncau. L'any 1752 va ser nomenat director dels estudis d'arquitectura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

El 1750 va rebre l'encàrrec per a la remodelació i terminació de la basílica del Pilar de Saragossa. Els anteriors projectes d'Herrera, Perelada i Domingo de Yarza no assolien les tres exigències del capítol catedralici: distància convenient al riu, orientació apropiada i alineació de la fàbrica del temple d'acord amb la mirada de la verge. L'hàbil projecte de Ventura va satisfer tals requisits i, d'aquesta forma, l'arquitecte es va apuntar un dels seus majors i més populars triomfs. Va suggerir la solució de l'allotjament de la capella de la Verge a un templet de planta cuatrilobulada a força de sectors circulars i volta el·lipsoïdal. És precisament en aquesta capella on es produïx la transició de l'estil barroc al neoclàssic, manifestant-se aquest últim a la decoració de l'interior del temple.

El capítol de la catedral de Conca va reclamar els seus serveis per a aixecar un Transparent (vitrall que il·lumina i adorna el fons d'un altar) que rivalitzara amb l'aixecat per Narciso Tomé a la catedral de Toledo. Rodríguez ho va situar a una girola gòtica, de manera que reflectís gràcies a la il·luminació posterior i indirecta, per la qual cosa s'aconsegueixen uns espectaculars efectes. El 1754 va edificar la destruïda església de Sant Norbert i el 1755 va remodelar la del Reial Monestir de l'Encarnació a Madrid.

Façana de la Catedral de Pamplona

Cap al 1760, és molt influït per l'obra de Juan de Herrera, projectant edificis amb alçats molt simples i austers, basats en línies i elements geomètric, tot i que els interiors continuen essent barrocs. En són exemples el convent dels Agustins Filipins de Valladolid, el Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1761, seu actual de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, amb un bonic teatre anatòmic), l'ajuntament d'Haro (1769) i el projectes per a la nova biblioteca reial i la fàbrica de vidre de La Granja.

Va obtenir el títol de Mestre Major de l'Ajuntament de Madrid l'any 1764 i els seus informes van ser decisius per a l'ordenament urbà de la capital. Va desenvolupar també una activitat de gran dimensió fora de la cort dissenyant ajuntaments, escoles, ponts, escorxadors, etc. Serveixin com a exemples la plaça Major d'Àvila, l'Hospital General de Madrid, la façana de la catedral de Toledo, l'església del Sagrario (1761-1764) per a la Catedral de Jaén, els banys de Caldas (1773), el sanatori de Trillo (1775), la presó de Brihuega, l'església Larravezna, etc

No obstant això, gens li va poder compensar de la pèrdua del favor real, al que es va unir el fracàs d'alguns projectes: la porta d'Alcalá (construïda finalment per Sabatini l'any 1764) o la basílica de San Francesc el Gran (també acabada per Sabatini el 1768). A tot això es va afegir la mort de la seva esposa l'any 1776.

Finalment, dintre de les obres de la seva última etapa, cap citar el palau de Boadilla del Monte per a l'infant don Luis (Madrid, 1776), el palau d'Almanzora, a la província d'Almeria, encarregat pel marquès de la Romana i la imponent façana de la catedral de Pamplona (1783), amb una portada plenament classicista, a força de columnata i frontó, i dues torres-campanar (vestigi de la seva etapa barroca) que confereixen verticalitat al conjunt.

Va morir a Madrid el 26 d'agost de 1785. Les seves restes reposen a la capella dels arquitectes de l'església de Sant Sebastià, a Madrid.

Obres de Ventura RodríguezModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto exterior Foto interior
1749-1759 Capella Reial (Palau Reial de Madrid) Madrid
De planta central, amb cúpula; al primer pis del palau, en l'eix central. Bo
1749-1753 Església de San Marcos Madrid
40° 25′ 29″ N, 3° 42′ 40″ O / 40.42472°N,3.71111°O / 40.42472; -3.71111
Planta formada per cinc el·lipses seguides; façana còncava d'ordre gegant Bo
1750-1765 Basílica del Pilar Saragossa
41° 39′ 17″ N, 0° 52′ 33″ O / 41.65472°N,0.87583°O / 41.65472; -0.87583
Remodelació i acabament de l'edifici Bo
1750-1765 Santa Capella de la Mare de Déu (Basílica del Pilar) Saragossa
41° 39′ 17″ N, 0° 52′ 33″ O / 41.65472°N,0.87583°O / 41.65472; -0.87583
Capella interior, com un baldaquí de planta curvilínea de creu grega, amb cúpula eliptica. Rodríguez delega la direcció de l'obra en José Ramírez de Arellano Bo
1751-1792 Església (Monestir de Santo Domingo de Silos) Santo Domingo de Silos
41° 47′ 53″ N, 3° 25′ 09″ O / 41.79806°N,3.41917°O / 41.79806; -3.41917
Quedà inacabada per manca de recursos: la cúpula no es pogué construir. Bo
1752 Capella del Transparent (Catedral de Conca) Conca
40° 04′ 43″ N, 2° 07′ 44″ O / 40.07861°N,2.12889°O / 40.07861; -2.12889
Altar en la girola gòtica de la catedral, segons el model del Transparent de la Catedral de Toledo Bo
1752 Reforma de l'església de San Felipe y Santiago el Menor Saragossa
Modernització de l'edifici per a fer-lo més clàssic
1754 Església del Convent de Sant Norbert dels Premonstratencs Madrid Enderrocat en 1810-1811 Desaparegut
1755-1767 Interior de l'església del Reial Monestir de l'Encarnació Madrid
40° 04′ 43″ N, 2° 07′ 44″ O / 40.07861°N,2.12889°O / 40.07861; -2.12889
Decoració interior Bo
1757-1775 Capella Reial (Santuari de San Pedro de Alcántara) Arenas de San Pedro
40° 13′ 53″ N, 5° 04′ 39″ O / 40.23139°N,5.07750°O / 40.23139; -5.07750
Segueix el model de la Capella del Palau Reial de Madrid; interior decorat per Francesco Sabatini Bo
1759-1762, 1759-1930 Convent dels Agustins Filipins Valladolid
41° 38′ 38″ N, 4° 43′ 47″ O / 41.64389°N,4.72972°O / 41.64389; -4.72972
D'alçat neoclàssic, amb planta rectangular on s'inscriu l'església circular i un claustre quadrat Bo, avui Museu Oriental
1761-1764 Col·legi de Cirurgia Barcelona
41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.38167°N,2.16944°E / 41.38167; 2.16944
D'alçat neoclàssic, amb teatre anatòmic el·líptic cobert de cúpula Bo, avui Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
1761-1764, 1801 Capella del Sagrari (Catedral de Jaén) Jaén
37° 45′ 55″ N, 3° 47′ 23″ O / 37.76528°N,3.78972°O / 37.76528; -3.78972
La va construir Manuel Martín Rodríguez Regular
1763-1765 Palau de l'infant Lluís de Borbó Boadilla del Monte
40° 24′ 26″ N, 3° 52′ 29″ O / 40.40722°N,3.87472°O / 40.40722; -3.87472
Bo
1763-1765 Font Boadilla del Monte
40° 24′ 26.92″ N, 3° 52′ 29.25″ O / 40.4074778°N,3.8747917°O / 40.4074778; -3.8747917
Formava part dels jardins del Palau de l'infant Lluís de Borbó Bo; restaurada en 1991
1765 Font de les Conquilles Campo del Moro (Madrid)
40° 25′ 7.36″ N, 3° 41′ 20.20″ O / 40.4187111°N,3.6889444°O / 40.4187111; -3.6889444
Projecte arquitectònic; l'escultura és obra de Francisco Gutiérrez Arribas i Manuel Álvarez de la Peña.
Formava part dels jardins del Palau de l'infant Lluís de Borbó a Boadilla del Monte; en 1841 fou traslladada a la ubicació actual
Bo
1765-1776 Retaule major de la Catedral de Zamora Zamora
41° 29′ 56″ N, 5° 45′ 17″ O / 41.49889°N,5.75472°O / 41.49889; -5.75472
De marbre i bronze daurat Bo
1767 Pòrtic de San Sebastián de Soreasu Azpeitia
43° 10′ 51″ N, 2° 15′ 55″ O / 43.18083°N,2.26528°O / 43.18083; -2.26528
Correcte
1767-1769 Col·legiata de San Isidro Madrid
40° 24′ 46″ N, 3° 42′ 25″ O / 40.41278°N,3.70694°O / 40.41278; -3.70694
Reforma de l'interior, nous presbiteri i retaule major Bo
1768-1770 Capella de l'Hospici d'Oviedo Oviedo
43° 21′ 47″ N, 5° 51′ 14″ O / 43.36306°N,5.85389°O / 43.36306; -5.85389
De planta circular. Bo; avui, part de l'Hotel de la Reconquista
1769 Porta d'Atocha Madrid
Enderrocada en 1850. Desapareguda
1769 Ajuntament Haro
42° 34′ 37″ N, 2° 50′ 46″ O / 42.57694°N,2.84611°O / 42.57694; -2.84611
D'alçat neoclàssic Bo
1770-1772 Font dels Dofins (Escuelas Pías de San Antón) Madrid
40° 25′ 27″ N, 3° 41′ 55″ O / 40.42417°N,3.69861°O / 40.42417; -3.69861
En el mur del xamfrà de l'edifici. Bo
1771, 1774-1783 Façana de l'església de l'Encarnació Santa Fe (Granada)
37° 11′ 22″ N, 3° 45′ 05″ O / 37.18944°N,3.75139°O / 37.18944; -3.75139
Construïda per Domingo Loys de Monteagudo. Correcte
1771-1785 Finalització del Palau de Llíria Madrid
40° 25′ 40″ N, 3° 42′ 45″ O / 40.42778°N,3.71250°O / 40.42778; -3.71250
Acaba les obres del palau, seguint el projecte original de Louis Guilbert, corregint-ne alguns aspectes menors Bo; reconstruït després de 1939, quan fou greument malmès
1772, 1788- Palau dels Comtes d'Altamira Madrid
40° 25′ 18″ N, 3° 42′ 26″ O / 40.42167°N,3.70722°O / 40.42167; -3.70722
Bo; restaurat, avui Istituto europeo di design
1772 Palau dels Marquesos d'Almanzora Cantoria
37° 21′ 09″ N, 2° 11′ 37″ O / 37.35250°N,2.19361°O / 37.35250; -2.19361
Remodelat i alterat en 1872. Mal estat
1772-1785 Ermita de San Nicasio Leganés
40° 25′ 18″ N, 3° 42′ 26″ O / 40.42167°N,3.70722°O / 40.42167; -3.70722
Bo
1773 Projecte per a la façana de la Catedral de Toledo No realitzat Encàrrec per a la reforma de la façana, que planteja amb una façana neoclàssica pal·ladiana; fou rebutjat pel Capítol Irrealitzat
1773 Balneari de Las Caldas Las Caldas (Oviedo)
43° 19′ 54.90″ N, 5° 55′ 27.09″ O / 43.3319167°N,5.9241917°O / 43.3319167; -5.9241917
Projecte; construït en 1776 per Manuel Reguera. Bo
1775 Campanar de l'església de San Pedro ad Vincula Vallecas
40° 22′ 50″ N, 3° 37′ 13″ O / 40.38056°N,3.62028°O / 40.38056; -3.62028
Bo
1776 (projecte), 1780-1803 Font d'Apol·lo o de les Quatre Estacions Madrid
40° 25′ 1.76″ N, 3° 41′ 38.12″ O / 40.4171556°N,3.6939222°O / 40.4171556; -3.6939222
Escultura de Manuel Francisco Álvarez de la Peña (estacions) i Alfonso Giraldo Bergaz (Apol·lo). Bo
1776 (projecte), 1780-1792 Font de Cibeles Madrid
40° 25′ 09″ N, 3° 41′ 35″ O / 40.41917°N,3.69306°O / 40.41917; -3.69306
Era al Salón del Prado; en 1900 es trasllada a la ubicació actual.
Escultura de Francisco Gutiérrez Arribas (carro i deessa), Robert Michel (lleons) i Miguel Ximénez (ornaments).
Bo
1776 (projecte), 1781-1782 Font de la Carxofa Parc del Retiro (Madrid)
40° 24′ 31.37″ N, 3° 41′ 31.25″ O / 40.4087139°N,3.6920139°O / 40.4087139; -3.6920139
Era al Salón del Prado; en 1880 es trasllada a la ubicació actual.
Escultura d'Alfonso Giraldo Bergaz, Antonio Primo i José Rodríguez.
Bo
1777 (projecte), 1782-1786 Font de Neptú Madrid
40° 24′ 55″ N, 3° 41′ 39″ O / 40.41528°N,3.69417°O / 40.41528; -3.69417
Escultura de Juan Pascual de Mena (Neptú) i José Arias, José Rodríguez, Pablo de la Cerda i José Guerra.
Inicialment al Paseo de Recoletos, és al lloc actual des de 1898.
Bo
1777-1784 Església de Nuestra Señora de la Asunción Larrabetzu
43° 16′ 01″ N, 2° 47′ 00″ O / 43.26694°N,2.78333°O / 43.26694; -2.78333
Correcte
1778 Planta baixa de l'Ajuntament Miranda de Ebro
Construïda per Javier Ignacio de Echeverría i Domingo de Urizar Bo
1779 Palau de la Mosquera Arenas de San Pedro
40° 12′ 43″ N, 5° 05′ 22″ O / 40.21194°N,5.08944°O / 40.21194; -5.08944
Palau per a Lluís de Borbó; restà inacabat Bo; restaurat, avui és un centre cultural municipal
1779 Reial Casa de Misericòrdia Tudela Traces; construït per José Marzal Se'n conserva només la façana; avui, hotel
1779-1781 Presó de Carles III Brihuega
40° 45′ 38″ N, 2° 52′ 09″ O / 40.76056°N,2.86917°O / 40.76056; -2.86917
Projecte; construït per Feliciano de la Yzeguilla. Bo
1779-1784 Hospici d'Olot Olot
42° 10′ 52.74″ N, 2° 29′ 22.51″ E / 42.1813167°N,2.4895861°E / 42.1813167; 2.4895861
Bo; avui, Museu de la Garrotxa
1781 Cuatro Fuentes (projecte) Madrid
40° 24′ 44.54″ N, 3° 41′ 33.66″ O / 40.4123722°N,3.6926833°O / 40.4123722; -3.6926833
Quatre fonts diposades en requadre, esculpides per Narciso Aldebó, José Rodríguez, Roberto Michel, Francisco Gutiérrez Arribas i Alfonso Giraldo Bergaz. Bo
1782 Aqüeducte Noain (Elortzibar)
43° 44′ 42″ N, 1° 37′ 45″ O / 43.74500°N,1.62917°O / 43.74500; -1.62917
Amb la col·laboració de Santos Ángel de Ochandátegui i, després, Francisco Alejo Aranguren. Bo
1782-1793 Acabament del campanar de la Catedral de Múrcia Múrcia
37° 59′ 02″ N, 1° 07′ 42″ O / 37.98389°N,1.12833°O / 37.98389; -1.12833
Últim cos octogonal i cúpula Bo
1783 Façana de la Catedral de Pamplona Pamplona
42° 49′ 10″ N, 1° 38′ 28″ O / 42.81944°N,1.64111°O / 42.81944; -1.64111
Executada per Santos Ángel de Ochandátegui. Bo
1789 (acabat) Retaule del monestir de San Salvador de Lourenzá Lourenzá
43° 28′ 16″ N, 7° 17′ 58″ O / 43.47111°N,7.29944°O / 43.47111; -7.29944
Pintat i daurat per Juan Bernardo del Río. Bo

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ventura Rodríguez