Vercelli
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli. Té uns 60.000 habitants i és a la riba dreta del riu Sesia. És al mig d'una gran plana molt ben irrigada i conreada d'arròs, producte del qual és el mercat europeu més important. El seu nom derivaria de la paraula celta d'arrel teutònica Wercel (Guàrdia dels celtes).
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Itàlia | ||||
Regió | Piemont | ||||
Província | Província de Vercelli ![]() | ||||
Capital de | |||||
Població | |||||
Total | 46.181 (2018) ![]() | ||||
• Densitat | 578,85 hab./km² | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 79,78 km² ![]() | ||||
Altitud | 130 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Eusebi de Vercelli ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 13100 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 0161 ![]() | ||||
Identificador ISTAT | 002158 ![]() | ||||
Codi del cadastre d'Itàlia | L750 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | comune.vercelli.it ![]() |
HistòriaModifica
Fou la capital dels libiquis (Oppidium Vercellae) i formà part de la Gàl·lia Cisalpina. El 101 aC es va lliurar una batalla a la rodalia entre els romans dirigits pel cònsol Caius Mari i els cimbris que foren derrotats. El 89 aC la ciutat va rebre el dret llatí. En temps d'Estrabó era una vila fortificada però després va esdevenir municipi el 42 aC i va adquirir importància. A aquesta ciutat la via de Ticinum a Augusta Pretoria (Aosta) tenia un desviament cap a Milà. Tenia mines d'or a un lloc proper anomenat Ictimuli o Vicus Ictimulorum. La seva deïtat més adorada era Apol·lo (Apollinae Vercellae) i tenia almenys un temple consagrat al seu culte. Va subsistir com a municipi durant l'imperi, i el segle iv era seu d'un bisbe (el primer fou Eusebi, després sant), però va entrar en decadència al segle v.
Els llombards la van ocupar i fou seu d'un dels ducs llombards. Conquerit el regne llombard pels francs, fou seu d'un comte. El comtat va subsistir fins al 899 en què fou assolada pels hongaresos, i després el poder va passar al bisbe de la ciutat. A partir de l'any 1000 més o menys va esdevenir una comuna lliure on amb el temps el poder fou disputat per dues famílies, els güelfs Avogrado, i els gibel·lins Tizzoni.
La senyoria va passar als Visconti de Milà el 1335 i fou cedida per ells a la casa de Savoia el 1427. Del 1469 fins a la seva mort el 1472 va viure a la ciutat Amadeu IX de Savoia. El 1553 fou assetjada pels francesos; els clergues locals van amagar el llençol sant que era en aquell moment a la ciutat. Fou ocupada pels castellans del 1638 al 1659, i per França (breument) el 1704.
Va passar a domini francès el 1798, però després d'alguns canvis el 1814 va tornar als savoians. El rei de Sardenya, de la casa de Savoia, fou rei d'Itàlia des del 1848 i va unificar el país el 1860.
MonumentsModifica
El monument més destacat de la ciutat és la basílica de Sant' Andrea començada el 1219, que és una barreja d'estils: llombard, gòtic i romànic, amb una abadia cistercenca afegida que té un claustre molt notable.
La catedral dedicada a Sant Eusebi data en part del 1572 i conté moltes obres d'art i literaris, i en especial el famós llibre de Vercelli o Codex Vercellensis (un antic manuscrit anglès del segle x amb poemes notables) i un llibre de lleis llombardes del segle viii entre d'altres.
Altres edificis són la Torre dell'Angelo situada prop de l'antiga plaça del mercat, i la Torre di Città a la via Gioberti.
Els museus de la ciutat són el Borgogna (pintures de Ticià i de Jan Brueghel el Vell, i d'una sèrie de pintors piemontesos dels segles XV i XVI que van florir a la ciutat); i el Museu Camilo Leone, amb objectes d'arqueologia, història i arts decoratives.
Personatges rellevantsModifica
Personatges rellevants nascuts a Vercelli, entre d'altres foren:
- Giovani Antonio Bazzi conegut com Il Sodoma (1477–1549?), destacat pintor.
- Carlo Giovanni Testori (1714 – 1782), compositor, violinista i musicògraf.