Vercelli

un municipi Italià

Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli. Té uns 60.000 habitants i és a la riba dreta del riu Sesia. És al mig d'una gran plana molt ben irrigada i conreada d'arròs, producte del qual és el mercat europeu més important. El seu nom derivaria de la paraula celta d'arrel teutònica Wercel (Guàrdia dels celtes).[1]

Infotaula de geografia políticaVercelli
Vercelli-Stemma.svg
Vercelli PiazzaCavour.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Vercelli (province of Vercelli, region Piedmont, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 45° 19′ 32″ N, 8° 25′ 23″ E / 45.3256°N,8.4231°E / 45.3256; 8.4231
EstatItàlia
RegióPiemont
ProvínciaProvíncia de Vercelli Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total46.181 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat578,85 hab./km²
Geografia
Superfície79,78 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud130 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniEusebi de Vercelli Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal13100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0161 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT002158 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaL750 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.vercelli.it Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Va ser la ciutat més important dels libiquis (en llatí Oppidium Vercellae, en grec antic Οὐερκέλλαι) i estava integrada a la Gàl·lia Cisalpina. En temps d'Estrabó era una ciutat no fortificada, però posteriorment va ser emmurallada i, segons Tàcit, era un municipi molt fort, encara que no gaire important. L'any 101 aC es va lliurar una batalla a la rodalia entre els romans dirigits pel cònsol Gai Mari i els cimbres que van ser derrotats a la Batalla de Campi Raudii.[2] L'any 89 aC la ciutat va rebre el dret llatí. En aquesta ciutat la via de Ticinum a Augusta Pretoria (Aosta) tenia un desviament cap a Milà. Tenia mines d'or a un lloc proper anomenat Ictimuli o Vicus Ictimulorum, on vivien els ictimuls. La seva deïtat més adorada era Apol·lo i per això la ciutat s'anomenava també Apollinae Vercellae. Tenia almenys un temple consagrat al seu culte. En parlen Ciceró i Plini el Vell. Va subsistir com a municipi durant l'Imperi, i al segle iv era seu d'un bisbe (el primer va ser Eusebi, després sant), però va entrar en decadència al segle v.[3]

Els longobards la van ocupar i es va convertir en seu d'un dels seus ducs. Quan els francs van conquerir el Regne Longobard, va ser la seu d'un comte. El comtat va subsistir fins al 899 quan els hongaresos el van assolar, i després el poder va passar al bisbe de la ciutat. A partir de l'any 1000 més o menys era una comuna lliure on amb el temps el poder se'l disputaven dues famílies, els güelfs Avogrado, i els gibel·lins Tizzoni.

La senyoria va passar als Visconti de Milà l'any 1335 que la van cedir a la casa de Savoia el 1427. Del 1469 fins a la seva mort el 1472 va viure a la ciutat Amadeu IX de Savoia. L'any 1553 els francesos la van assetjar. Els clergues locals van amagar el llençol sant que era en aquell moment a la ciutat. Els castellans la van ocupar del 1638 al 1659, i França (breument) el 1704.

Va passar a domini francès l'any 1798, però després d'alguns canvis el 1814 va tornar als savoians. El rei de Sardenya, de la casa de Savoia, va ser rei d'Itàlia des del 1848 i va unificar el país el 1860.[4]

MonumentsModifica

 
Basílica de Sant'Andrea.

El monument més destacat de la ciutat és la basílica de Sant' Andrea començada el 1219, que és una barreja d'estils: llombard, gòtic i romànic, amb una abadia cistercenca afegida que té un claustre molt notable.

La catedral dedicada a Sant Eusebi data en part del 1572 i conté moltes obres d'art i literàries, i en especial el famós llibre de Vercelli o Codex Vercellensis (un antic manuscrit anglès del segle x amb poemes notables) i un llibre de lleis llombardes del segle viii entre d'altres.

Altres edificis són la Torre dell'Angelo situada prop de l'antiga plaça del mercat, i la Torre di Città a la via Gioberti.

Els museus de la ciutat són el Borgogna (pintures de Ticià i de Jan Brueghel el Vell, i d'una sèrie de pintors piemontesos dels segles XV i XVI que van florir a la ciutat); i el Museu Camilo Leone, amb objectes d'arqueologia, història i arts decoratives.[1]

Personatges rellevantsModifica

Personatges rellevants nascuts a Vercelli, entre d'altres foren:

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Bo, Giuseppe; Mario Guilla. Vercelli? Invito a conoscere la città in 9 itinerari. Vercelli: Gallo, 2009, p. 124. ISBN 9788890340369. 
  2. (anglès) Theodor Mommsen, History of Rome, p.71 Charles Scribner's Sons, New York 1908
  3. Smith, William (ed.). «Vercellae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 10 agost 2022].
  4. Faccio, Giulio Cesare... (et al.). Vecchia Vercelli. Verceli: La Sesia, 1979, p. 104, 164, 174-179.