Obre el menú principal

Verdú

municipi de Catalunya
Per a altres significats, vegeu «Verdú (desambiguació)».

Verdú és un municipi de la comarca de l'Urgell que rega el canal Segarra-Garrigues. El seu terme municipal té 3.600 hectàrees. El paisatge el conformen turons i serres suaus intercalats amb valls i planes conreades de cereal, vinya, oliveres, ametllers i alguns camps de pistatxos. Hi ha disseminats petits bosquets de pins i alzines per tot el terme. L'economia agrària local es sustenta bàsicament pel conreu de la vinya. Verdú és conegut pel seu bon vi, per la ceràmica negra (terrissa), pel Castell de Verdú i l'Església de Santa Maria de Verdú, per Sant Pere Claver, també pel desaparegut Centre d'Art Contemporani de Cal Talaveró i també pel desaparegut Museu de Joguets i Autòmats de Manel Mayoral. Casals o cases pairals dels avantpassats del General Prim, fill de Reus, i de Josep Maria de Sagarra, poeta, escriptor i dramaturg. Bonic d'admirar també la plaça major porxada, els carrers i les petites places dins del nucli antic que envolta la muralla del 1184 i els seus quatre portals que s'obrien a primera hora del matí i es tancaven cap al cap-vespre i a la nit.

Infotaula de geografia políticaVerdú
Escudo de Verdú (Lérida).svg
Plaça de Verdú des del Museu de les Joguines.jpg

Localització
Localització de Verdú.png
 41° 36′ 46″ N, 1° 08′ 40″ E / 41.612777777778°N,1.1444444444444°E / 41.612777777778; 1.1444444444444
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaUrgell
Població
Total 905 (2018)
• Densitat 25,28 hab/km²
Llar 148 (1553)
Gentilici Verduní, verdunina
Geografia
Superfície 35,8 km²
Altitud 434 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Josep Mas Carpi
Identificador descriptiu
Codi postal 25340
Fus horari
Codi de municipi INE 25242
Codi territorial IDESCAT 252424
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La història de Verdú està marcada per la seva pertinença al monestir de Poblet durant sis-cents anys (des del 1227 fins al 1835). La població, abans de la riuada de 1184, estava situada a la vall del riu Cercavins, damunt la font de Santa Magdalena i al voltant de l'ermita de Santa Magdalena. Després de la riuada que arrasà tres quartes parts de l'antic poble, la senyora de Verdú, Berenguera de Cervera, accedí que els vilatans traslladessin les seves cases dalt el pla, al voltant del Castell. A canvi els verdunins hagueren bastissin les muralles i portals envoltant la nova vila i fent el fossats. El fill de Berenguera, Guillem de Cervera hipotequà la vila a Poblet, per a sofraga les despeses d'una croada a Terra Santa, creuada que va fracassar. I sota els auspicis del monestir, Verdú va gaudir de molts privilegis i avantatges, que el van fer prosperar més que les poblacions veïnes, durant molts segles. Testimoni d'aquesta prosperitat en són el Castell, l'Església Parroquial i també el conjunt de carrers i cases pairals del nucli antic.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
126 143 148 603 1.300 2.007 2.170 2.185 1.844 1.878

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.827 1.707 1.619 1.551 1.515 1.212 945 960 948 949

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
994 991 1.041 1.067 1.074 1.027 - - 1.008 964

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
933 965 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

FiresModifica

Verdú és conegut històricament per la ceràmica negra i sobretot per les fires de bestiar que s'hi celebraren durant sis-cents anys gràcies a la influència de Poblet i que esdevingueren les més importants de tot Catalunya i part de l'estranger. El 10 de setembre de l'any 1378 el rei Pere III el Cerimoniós concedí el privilegi de fer una fira per Sant Marc, el 25 d'abril, i de 10 dies de durada. Més tard, el rei Ferran el Catòlic, prohibí que se'n celebrés cap altra en poblacions veïnes els dies abans, perquè no fessin competència a Verdú. Les fires s'acabaren el 1975 degut a la mecanització del camp. La importància de la fira es pot veure avui encara perquè influí en l'urbanisme del poble: amb carrers molt amples on hi havia les quadres del bestiar, i una plaça gran i porxada on hi havia mercat. També en l'arquitectura de les cases, amb estables enormes, sales de menjar molt grans i moltes habitacions al segon pis i golfes, per encabir els firaires.

El viModifica

A Verdú hi han cinc cellers que elaboren i venen vi dins la D.O. Costers del Segre i D.O. Catalunya. Verdú també està dins la D.O. Cava. El clima de contrastos de temperatura i la poca pluviometria fa que surtin uns vins negres intensos de gust i color, molt apreciats i premiats arreu del món. També els blancs, tant els madurats en bota com els joves, tenen uns aromes característics i amb excel·lent acceptació. A principis d'octubre se celebra cada any la festa de la Verema i el Vi amb una Mostra de Vins i Gastronòmica on es pot comprar directament a totes les bodegues de Verdú i de la zona. Les bodegues que elaboren a Verdú són Carviresa, Casa Pardet, Celler Cercavins, Mas de Mòra, i Boldú viticultors

La ceràmica de VerdúModifica

Des dels roman arranca la tradició ceramista a Verdú. Ja en època romana estan localitzats tres forns als afores de la vila (al Molars), dels segles XIII i XIV. Però és a la segona meitat del s.XV quan es comença a fer ceràmica negra. Al segle XVIII Verdú tenia uns trenta forns de ceràmica. Existia el gremi de ceramistes per regular l'ofici i ajudar-se en cas de necessitat. Des del sud de França fins a tot el nord d'Espanya i per la part meridional fins Alvacete arribava la clientela de pagesos i menestrals que bevien l'aigua fresca dels "sillons" tan característics de Verdú, que és com s'anomenen a les contrades lleidatanes els càntirs. Actualment es manté la producció de ceràmica amb tres forns de ceràmica negra i quatre forns d'altres tipus de ceràmica. Fins al 2014, el primer cap de setmana de juny se celebrava la Festa del Silló i Fira de la Ceràmica de Verdú, que es va deixar de fer el 2014.

Llocs d'interèsModifica

Cicles de concerts al pati de Cal PrimModifica

 
Museu de Joguets i Autòmats

Cada estiu des del 2011, un verduní obre les portes del seu pati, amb concerts de gran nivell i amb grans músics. A partir de les 22h comença el concer amb gran afluència de públic, i on després es pot fer un tast de vins.

El CastellModifica

El Castell de Verdú és una obra arquitectònica monumental. El corona una torre cilíndrica manresana de 25 metres d'alçada i 25 de diàmetre, construïda als volts de l'any 1080. Té dues sales romàniques, del segle xi i és l'únic castell català que conserva tres naus gòtiques grans sobreposades una damunt de l'altra. La tercera és la sala gòtica Abat Copons, que recentment restaurada és una joia del gòtic civil català. Al voltant del pati d'armes hi ha una galeria renaixentista amb una escalinata de pedra de l'abat de Poblet, Joan de Guimerà, vorejant la torre. A la planta baixa-soterrani hi va intervenir per encàrrec de la Cooperativa de Verdú, l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí. Deixant mostra de l'arquitectura modernista.

L'Església i la vila closa

L'església de Santa Maria de Verdú L'actual església es pot datar cap a finals del segle XIII, per l'austeritat pròpia de l'orde del Cister. Constava d'una única nau, però el creixement de la població va provocar la progressiva ampliació. La imatge de pedra que presideix l'altar és del segle XV i fou realitzada per Andreu Pi i l'escultor Pere Joan. Aquesta imaginaire també dugué a terme les portes de la sagristia. L'obra del retaule la realitzà el pintor Jaume Ferrer, un dels pintors amb més renom a les terres de Lleida en aquesta època. Avui en dia el retaule el podem veure al Museu Episcopal de Vic. L'església d'acord amb les necessitats de la població es va anar ampliant, acabant sent una església amb tres naus, cobertes la central, amb una volta de canó lleugerament apuntada i les dues laterals amb volta de creueria, donant testimoni de l'època en què van realitzar-se. D'una època posterior és la talla de la Puríssima, d'estil barroc, realitzada per Agustí Pujol l'any 1623, que ja n'havia realitzat d'altres, sobretot a Barcelona. Cal destacar també l'absidiola de la nau dreta del temple dedicada a Sant Flavià. La Guerra Civil va fer que el retaule desaparegués. A mà esquerra hi ha la làpida de consagració de l'església, feta l'any 1586 per l'arquebisbe de Tortosa i posteriorment Tarragona Joan Terès i Borrull, i vi-rei de Catalunya, ju fill de la vila. A destacar també la imatge del Sant Crist, la imatge més preuada i de més veneració a Verdú. Datada entre finals del segle XIII i principis del segle XIV, que la població de Verdú implora en temps de secades i epidèmies. Cal que també fem esment a les actuals pintures que decoren l'altar, obra del pintor targarí Jaume Minguell, fetes els anys 1955-1956. L'última obra d'embelliment que s'ha dut a terme a l'església ha estat la col·locació dels vitralls, l'estiu del 2004, dedicats a Sant Flavià, Sant Pere Claver i Sant Hipòlit. La rosassa pretén ser un homenatge a la població de Verdú.

El Castell, l'Església i la resta de vila closa medieval són visitables amb visita guiada concertada a l'Oficina Municipal de Turisme.

Sant Pere ClaverModifica

Actualment es pot visitar el Santuari dedicat a Sant Pere Claver, al lloc on va néixer aquest jesuïta. Sant Pere Claver va néixer a Verdú l'any 1580, encara que aviat va marxar cap a Barcelona per estudiar lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companyia de Jesús. Anà a estudiar a Girona i Mallorca. Retornà Barcelona on va fer estudis teològics i aviat se'n va anar a Nova Granada com a missioner. Ordenat prevere l'any 1616 a la missió de Colòmbia, exercí allí fins a la mort un apostolat dedicat als esclaus negres fent el vot de ser ell mateix "sempre esclau dels esclaus". Es diu que en va batejar més de tres-cents mil. Extenuat, morí a Cartagena d'Indies el dia 8 de setembre de 1654. Va ser canonitzat per Lleó XIII l'any 1888, més tard el mateix Papa el va declarar patró de les missions entre els negres. Fou proclamat patró de la República de Colòmbia.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica