Verges
Verges és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la riba esquerra del riu Ter. Té una població que des de mitjans del segle xix oscil·la entre els 1000 i 1200 habitants.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | Catalunya | ||||
Vegueria | Comarques gironines | ||||
Comarca | Baix Empordà ![]() | ||||
Població | |||||
Total | 1.169 (2020) ![]() | ||||
• Densitat | 120,52 hab/km² | ||||
Llar | 88 (1553) ![]() | ||||
Gentilici | vergelità/na, vergelitans/es | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 9,7 km² ![]() | ||||
Altitud | 23 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde ![]() | Ignasi Sabater i Poch (13 juny 2015) ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17142 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi de municipi INE | 17211 ![]() | ||||
Codi territorial IDESCAT | 172116 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | verges.cat ![]() |
Històricament, es pot assegurar gràcies a documents escrits que Verges fa 1050 anys que existeix, encara que el més probable és que en tingui molts més. A l'època medieval es va començar a construir el que són les muralles i el castell de Verges. Actualment encara es conserven alguns trams de muralla i de torres de defensa. La vila i el castell de Verges varen formar part del comtat d'Empúries fins que aquest va desaparèixer.
Entre els segles xvii i XVIII, Verges va experimentar un notable creixement de la població que va portar a haver de construir un eixample a fora les muralles. Alguns carrers de la Vila com ara el carrer Major, dels Bous, Ample, dels Valls o de Fora es varen formar en aquesta època entre els segles xvii i XVIII.
Verges no té la seva estructura productiva totalment orientada als serveis o el turisme. El sector que més gent ocupa encara és el de la construcció, seguit dels serveis i de la indústria.[1]
El municipi limita a l'oest amb Jafre, al nord amb Garrigoles, al nord-est amb la Tallada d'Empordà i al Sud amb el riu Ter i Ultramort.
Verges està agermanat amb Zuia, Àlaba, País Basc, des del ple municipal del 28 de març de 2019 amb l'iniciativa "Gure Esku Dago" (ciutadana, plural i participativa) per l'autodeterminació. La celebració va tenir lloc a Zuia el 10 i 11 de març, acordant nous intercanvis.[2]
Llocs d'interèsModifica
Antigament, el nucli medieval de la població, amb el castell i l'església al centre, era envoltat de muralles i torres que, en una bona part, han perviscut fins als nostres dies.
TradicionsModifica
La Processó de Verges se celebra cada Dijous Sant, amb la famosa Dansa de la Mort. La Dansa de la Mort de Verges és una veritable relíquia, ja que és l'única que per tradició ha sobreviscut el pas del temps i des de l'època medieval ha arribat als nostres dies de manera viva i ininterrompuda
La Sopa de Verges és una altra tradició de Verges. És la supervivència del costum ancestral que hi havia de donar un menjar comunitari a la col·lectivitat per part dels antics feudals i que avui dia s'organitza de forma col·lectiva un dia a l'any, el dimarts de carnaval, com a ritual de convivència.
Fills il·lustresModifica
- Francesc Cambó (1876-1947), polític.
- Lluís Llach (1948), cantant, compositor i polític.
- Maria Perpinyà Sais (1901-1994), escriptora, periodista i traductora.
- Carles Ribot (1983), cantautor.
- Joan Planellas i Barnosell (1955), Arquebisbe de Tarragona.
DemografiaModifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
ReferènciesModifica
- ↑ «Polítiques municipals innovadores en contextos de crisi i austeritat». Universitat de Girona, juny 2016.
- ↑ «Agermanament Verges – Zuia | Web Oficial de l'Ajuntament de Verges» (en català). [Consulta: 18 maig 2019].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Verges |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- La Processó de Verges
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya