Verges

Verges és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la riba esquerra del riu Ter. Té una població que des de mitjans del segle XIX oscil·la entre els 1000 i 1200 habitants.

Verges
Escut de Verges
Localització
42° 03′ 40″ N, 3° 02′ 46″ E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Baix Empordà
Població
Total	1.171 (2019)
• Densitat	120,72 hab/km²
Llar	88 (1553)
Gentilici	vergelità/na, vergelitans/es
Geografia
Superfície	9,7 km²
Altitud	23 m
Limita amb	Garrigoles la Tallada d'Empordà Serra de Daró Ultramort Foixà Jafre
Organització política
• Alcalde	Ignasi Sabater i Poch (13 de juny de 2015)
Identificador descriptiu
Codi postal	17142
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	17211
Codi territorial IDESCAT	172116

Històricament, es pot assegurar gràcies a documents escrits que Verges fa 1050 anys que existeix, encara que el més probable és que en tingui molts més. A l'època medieval es va començar a construir el que són les muralles i el castell de Verges. Actualment encara es conserven alguns trams de muralla i de torres de defensa. La vila i el castell de Verges varen formar part del comtat d'Empúries fins que aquest va desaparèixer.

Entre els segles XVII i XVIII, Verges va experimentar un notable creixement de la població que va portar a haver de construir un eixample a fora les muralles. Alguns carrers de la Vila com ara el carrer Major, dels Bous, Ample, dels Valls o de Fora es varen formar en aquesta època entre els segles XVII i XVIII.

Verges no té la seva estructura productiva totalment orientada als serveis o el turisme. El sector que més gent ocupa encara és el de la construcció, seguit dels serveis i de la indústria.

El municipi limita a l'oest amb Jafre, al nord amb Garrigoles, al nord-est amb la Tallada d'Empordà i al Sud amb el riu Ter i Ultramort.

Verges està agermanat amb Zuia, Àlaba, País Basc, des del ple municipal del 28 de març de 2019 amb l'iniciativa "Gure Esku Dago" (ciutadana, plural i participativa) per l'autodeterminació. La celebració va tenir lloc a Zuia el 10 i 11 de març, acordant nous intercanvis.

Llocs d'interès

Antigament, el nucli medieval de la població, amb el castell i l'església al centre, era envoltat de muralles i torres que, en una bona part, han perviscut fins als nostres dies.

Tradicions

Dansa de la Mort

La Processó de Verges se celebra cada Dijous Sant, amb la famosa Dansa de la Mort. La Dansa de la Mort de Verges és una veritable relíquia, ja que és l'única que per tradició ha sobreviscut el pas del temps i des de l'època medieval ha arribat als nostres dies de manera viva i ininterrompuda

La Sopa de Verges és una altra tradició de Verges. És la supervivència del costum ancestral que hi havia de donar un menjar comunitari a la col·lectivitat per part dels antics feudals i que avui dia s'organitza de forma col·lectiva un dia a l'any, el dimarts de carnaval, com a ritual de convivència.

Fills il·lustres

• Francesc Cambó (1876-1947), polític.
• Lluís Llach (1948), cantant, compositor i polític.
• Maria Perpinyà Sais (1901-1994), escriptora, periodista i traductora.
• Carles Ribot (1983), cantautor.
• Joan Planellas i Barnosell (1955), Arquebisbe de Tarragona.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 66 73 88 353 554 1.183 1.162 1.164 1.021 1.053

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.183 1.202 1.251 1.175 1.103 1.163 1.223 1.162 1.127 1.105

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.090 1.127 1.134 1.139 1.155 1.179 1.195 1.166 1.193 1.195

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 1.150 1.189 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Verges

• Pàgina web de l'Ajuntament
• La Processó de Verges
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Viccionari