Obre el menú principal

Verginia (ca. 465 aC-449 aC) és el personatge d'un relat de la història de l'antiga Roma, narrat per Titus Livi, i que ha estat un tema escollit per diversos escriptors i pintors posteriorment.[1][2] Filla del centurió Luci Virgini, fou la causa de la caiguda del decemvirat quan Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí va intentar seduir-la.

Infotaula de personaVerginia
Апий Клавдий Крас.jpg
Biografia
Naixement dècada del 460 aC
Mort 449 aC (1/11 anys)
Causa de mort Ferida d'arma blanca
Període República Romana
Família
Pare Luci Virgini
Modifica les dades a Wikidata
La mort de Verginia, pintura de Romanino

Els esdevenimentsModifica

El poble de Roma estava disgustat amb el govern provisional dels decemvir per no convocar eleccions que permetessin tornar al sistema anterior dels dos cònsols i per utilitzar suborns per aconseguir els seus propòsits. Es temia que acabessin tornant al sistema monàrquic de l'antiguitat que havia acabat abusant de la confiança dels ciutadans. L'any 451 aC, Appi Claudi desitjava una noia anomenada Verginia, la bella filla d'un plebeu anomenat Lucius Verginius, el qual era un respectat centurió. Verginia estava compromesa amb Lucius Icilius, un home que havia estat tribú de la plebs. Quan Verginia va rebutjar les pretensions d'Appi Claudi, aquest va ordenar a Marcus Claudius, un client seu, que la reclamés al·legant que era una esclava seva. Marcus Claudius va complir amb el que li demanava, raptant-la quan anava camí de l'escola. La multitud que estava en aquell moment al fòrum ho va veure i va presentar el cas davant els decemvirs, però el decemvir que governava en aquell moment era el mateix Appi Claudi. El tribunal va enviar una citació al pare, que estava fora de la ciutat, per si volia defensar l'honor de la seva filla; mentrestant Appi Claudi va enviar uns homes perquè l'entretinguessin i no arribés a temps. Com que el pare no s'hi presentava, Icilius la va defensar i va aconseguir que tornessin la noia a casa dels pares, rebent però amenaces.

Quan Verginius va arribar a Roma dos dies després, va demanar ajuda a uns amics seus i es van trobar tots al fòrum. Appi Claudi no es va fer enrere, va declarar que la noia era esclava de Marcus Claudius i no va permetre que el pare pogués parlar. Appi Claudi anava acompanyat d'una escorta armada amb l'excusa que els ciutadans buscaven sedició. Els amics del pare van marxar, renunciant a un enfrontament violent i Verginius va demanar que portessin la noia per ser interrogada. Appi Claudi hi va estar d'acord. Quan ella va arribar, el pare li va clavar un ganivet davant l'altar de Venus Cloacina perquè li va semblar que era l'única manera d'alliberar-la dels plans d'Appi Claudi. Verginius i Icilius foren arrestats, però això va provocar un aixecament popular contra els lictors i van destruir les fasces que portaven. Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got, i a conseqüència de la fe perduda en els governants, es van convocar eleccions a cònsol, i es tornà al sistema establert per la República.

El personatgeModifica

Livi va comparar aquest fet amb la desgràcia protagonitzada per Lucrècia, que també va tenir conseqüències polítiques el 509 aC.

El personatge de Verginia ha estat tractat per diversos autors de la literatura posterior: Giovanni Boccaccio en De mulieribus claris, Vittorio Alfieri en una obra teatral titulada Virginia, Geoffrey Chaucer en El connte del metge de la secció VI-C dels Contes de Canterbury, Thomas Babington Macaulay en Lays of ancient Rome i John Webster en Appius and Virginia.

La història impactant va inspirar artistes del Renaixement com Sandro Botticelli o Romanino. Verginia és també un dels personatges emprats per la pintora contemporània Judy Chicago en la seva composició titulada The Dinner Party, que inclou les figures femenines més significatives de la cultura occidental.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Verginia  
  1. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III, 44-58. [1]
  2. W. Smith "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", vol.3, p.1267, [2]