Vesignieïta
La vésigniéita és un mineral de la classe dels fosfats que rep el nom del francès Jean Paul Louis Vésignié (1870-1954).
 Vesignieïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | BaCu₃(VO₄)₂(OH)₂ |
| Epònim | Louis Vésignié (en)  |
| Localitat tipus | mina Glücksstern, Gottlob Hill, Friedrichroda, districte de Gotha, Turíngia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | vanadats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BH.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.29 |
| Dana | 41.5.13.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,255(15) Å; b = 5,898(13) Å; c = 7,718(8) Å; β = 116,42° |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | verd-groc a verd oliva fosc |
| Macles | comunes, polisintètiques en {001} |
| Exfoliació | perfecta on {001}, imperfecta en {110} |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verdós |
| Densitat | 4,56(10) g/cm³⁺ (mesurada); 4,7 g/cm³⁺ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,053 nβ = 2,129 nγ = 2,133 |
| Birefringència | δ = 0,080 |
| Angle 2V | mesurat: 60°, calculat: 24° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Vsg |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La vésigniéita és un vanadat de fórmula química BaCu₃(VO₄)₂(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la mina Glücksstern, una antiga mina de ferro i manganès tancada el 1855, que està situada al turó de Gottlob, aproximadament a un quilòmetre al sud-est de la localitat de Friedrichroda, dins el districte de Gotha (Turíngia, Alemanya).[2] Es troba en forma de cristalls pseudohexagonals lamel·lars, en agregats botrioïdals o bé en pols. Als territoris de parla catalana ha estat descrita únicament a la mina Constancia, uns petita propspecció realitzasa al Barranco de la Rocha, aproximadament a un quilòmetre d'Algímia d'Almonesir, un municipi del País Valencià de la comarca de l'Alt Palància.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vesignieïta |
- ↑ «Vésigniéite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 desembre 2023].
- ↑ «Glücksstern Mine, Gottlob Hill, Friedrichroda, Gotha District, Thuringia, Germany». Mindat. [Consulta: 10 desembre 2023].
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y Minas de España. Vol. VII, Fosfatos, arseniatos y vanadatos.. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo., 2015 [Consulta: 10 desembre 2023].