Vetlla

reunió o celebració tradicional dels parents i amics d'un difunt

Una vetlla o vetllada, és una reunió o celebració tradicional dels parents i amics d'un difunt en les hores que segueixen la seva mort i abans de la inhumació o cremació del cadàver.

El verb transitiu que indica aquesta acció és vetllar. L'etimologia llatina és vigēre que derivà a vĭgĭlare.[1]

Per tradició, la vetlla es fa amb el difunt "de cos present", a la mateixa peça o cambra o en una d'annexa quan té lloc al seu domicili; si bé, en l'Occident massificat, el progrés i les lleis han provocat que la vetlla d'ençà de la fi del segle XX es faci habitualment en el tanatori o a la funerària que disposen de sales preparades, les sales de vetlla, per a aquests casos, o en el sanatori, hospital o institució d'acolliment corresponent. En funció de la confessió religiosa del difunt i la seva família es practiquen les corresponents pregàries i cerimònies. Encara que la tendència al laïcisme ha fet que aquesta mena de manifestacions, un temps dramàtiques i ocasionalment sumptuoses, s'hagi reduït considerablement a una reunió de dol per al "darrer comiat" a la persona morta.[2]

Quan el difunt ha estat una personalitat o molt popular, hi ha vetlles públiques, com en els funerals d'estat.

En la història de la pinturaModifica

ReferènciesModifica

  1. «Gran Diccionari de la llengua catalana - vetllar». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 maig 2020].
  2. . «Velar al difunto. El velatorio. Cómo actuar. Dónde se vela» (en castellà). protocolo.org. Arxivat de l'original el 24 de novembre de 2009.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vetlla