Vetranió
Vetranió (en llatí Vetranio) va ser un oficial militar romà, usurpador del tron imperial.
  | |
| Nom original | (la) Vetranio |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | valor desconegut Mèsia |
| Mort | 356 Bursa |
| Causa de mort | Causes naturals |
 Emperador romà | |
| 1r març 350 (Gregorià) – 25 desembre 350 (Gregorià) | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Període | Imperi Romà |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Mestre dels soldats |
Aureli Víctor el descriu com un vell idiota però altres historiadors el jutgen de manera més favorable. Va servir durant anys amb eficàcia i va adquirir notable reputació. Era a més de tracte amable i de maneres senzilles. Va dirigir les legions d'Il·líria i Pannònia i exercia aquest càrrec quan Constant va ser derrotat i el tron usurpat per Magnenci. El seu primer impuls va ser d'escriure a Constanci II i assegurar-li la seva fidelitat i demanant d'avançar ràpidament per tal de castigar el rebel. Però després, a sol·licitud de les seves tropes i de Constància, la germana gran de Constanci, va assumir ell mateix la porpra imperial a Sírmium al començament de març de l'any 350. Llavors el van festejar les dues parts, i pactà un tractat amb Constanci al que després va abandonar per entrar en aliança amb Magnenci i finalment, després de la conferència de 25 de desembre prop de Sàrdica, va accedir a abdicar del poder que havia exercit durant poc menys de deu mesos a favor de Constanci que el va tractar amb gran consideració, i li permeté retirar-se a Prusa a Bitínia on va passar la resta de la seva vida (6 anys) en tranquil·litat i professant la religió cristiana de la que era adepte.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III. Londres: John Murray, 1876, p. 1249-1250.
