Vibrant uvular
La consonant vibrant uvular sonora és un so de la parla que es transcriu [ʀ] en l'AFI (una erra versaleta). És utilitzada en força llengües. Aquest so és la coneguda erra francesa. A Europa podria haver-se originat i difós a partir del francès, incorporant-se a l'alemany, alguns dialectes del neerlandès, alguns dialectes italians del nord, i alguns dialectes escandinaus del sud.[1][2][3][4]
| ʀ | |||
|---|---|---|---|
| Número AFI | 123 | ||
| Codificació | |||
| Entitat (decimal) | ʀ | ||
| Unicode (hex) | U+0280 | ||
| X-SAMPA | R\ | ||
| Kirshenbaum | r" | ||
| Braille |   | ||
| |||
| So | |||
.svg)
Vibrant no sonorant elevada uvular sonora modifica
| ʀ̝ | |
|---|---|
| Número AFI | 123 429 |
| Codificació | |
| X-SAMPA | R\_r |
█ inusual
█ només en parla
█ usual en parla culta
█ general
En català modifica
Aquest fonema no existeix en català. Això no obstant, algunes persones que no saben fer l'erra sonora en català, la pronuncien d'una manera similar a aquest fonema.
A més, el mallorquí de Sóller (solleric), per qüestions històriques rep influència francesa, per això alguns sollerics pronuncien aquest fonema en lloc de l'erra sonora.
En altres llengües modifica
Aquest fonema és usat en francès (carré, [ˈkaʀe]), en portuguès (carro, [ˈkaʀu]), occità (garçon, [gaʀ'su]) i hebreu (ירוק, [jaˈʀok]), entre altres.
Notes modifica
- ↑ Trudgill, 1974, p. 221.
- ↑ Moulton, 1952.
- ↑ Ewert, 1963.
- ↑ Martinet, 1969.
- ↑ Mapa basat en Trudgill (1974:221)
Bibliografia modifica
- Bisiada, Mario «[R] in Germanic Dialects — Tradition or Innovation?». Vernacular, 1, 2009, p. 84–99.
- Canepari, Luciano. Il MªPi – Manuale di pronuncia italiana (en italian). 2. Bologna: Zanichelli, 1999. ISBN 88-08-24624-8.
- Ewert, A. The French Language. Faber, 1963.
- Grevisse, Maurice; Goosse, André. Le Bon Usage. 14th. De Boeck et Larcier, 2008.
- Hall, Tracy Alan «The phonology of German /ʀ/». Phonology, 10, 1, 1993, p. 83–105. DOI: 10.1017/S0952675700001743.
- Martinet, A. Le Français sans fard. Presses Universitaires, 1969.
- Mateus, Maria Helena; d'Andrade, Ernesto. The Phonology of Portuguese. Oxford University Press, 2000. ISBN 0-19-823581-X.
- Moulton, W.G. «Jacob Böhme's uvular r». Journal of English and Germanic philology, 51, 1952, p. 83–89.
- Rood, David S.; Taylor, Allan R. [2012-07-12]. «Sketch of Lakhota, a Siouan Language, Part I». A: Còpia arxivada. 17. Smithsonian Institution, 1996, p. 440–482 [Consulta: 11 febrer 2017].
- Trudgill, Peter «Linguistic change and diffusion: Description and explanation in sociolinguistic dialect». Language in Society, 3, 2, 1974, p. 215-246. DOI: 10.1017/S0047404500004358.
- Wheeler, Max W. The Phonology Of Catalan. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-925814-7.