Obre el menú principal

Vicent Alfaro i Moreno

Vicent Alfaro i Moreno (València, 12 d'octubre de 1901 - Lausana, Suïssa, 5 de maig de 1974) fou un polític valencià, alcalde interí de la ciutat de València entre octubre de 1931 i juny de 1932.[1]

Infotaula de personaVicent Alfaro i Moreno
Biografia
Naixement 12 octubre 1901
València
Mort 5 maig 1974 (72 anys)
Lausana (Suïssa)
Escut de València.svg  Alcalde de València
22 de gener de 1932 – 4 de maig de 1932
Activitat
Ocupació Polític
Modifica les dades a Wikidata

Militant del Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA), a les eleccions municipals de 1931 fou escollit regidor a l'Ajuntament de València, i fou nomenat interinament l'octubre de 1931, però el seu mandat es perllongà fins al juny de 1932.[1] Durant el seu mandat va impulsar la reforma urbana: acabà la plaça d'Emilio Castelar, adquirí el Palau del Marqués de Dosaigües i els jardins de Montfort i va presidir el trasllat a València de les despulles de l'escriptor Vicent Blasco Ibáñez, a qui va fer erigir un monument fúnebre. Però fou molt criticat quan va intentar instal·lar un abocador d'escombraires a Benimaclet i acusat d'inoperància quan es va cremar part de l'edifici de la Universitat de València, i el juny de 1932 va dimitir.

El 1934 es va integrar dins d'Esquerra Valenciana amb Vicent Marco Miranda i Juli Just Jimeno, partit que a les eleccions generals espanyoles de 1936 es presentà dins la coalició del Front Popular. Quan esclatà la Guerra Civil espanyola va prendre part per la legalitat republicana i el 1937 fou escollit secretari general d'Esquerra Valenciana.[1] En acabar al guerra fou detingut i condemnat a mort, però li fou commutada, i quan fou alliberat, s'exilià a Suïssa, d'on ja no va tornar.

En 2012 el seu fons personal va ser donat a l'Ajuntament de València per la seua neboda, Sol Romeu. Entre els documents es troben diverses cartes que Vicent Alfaro va enviar a mandataris republicans, així com una màquina d'escriure Hispano Olivetti de principis de segle.[2]

Dites famosesModifica

"Si vostè bé ho mira, Blasco Ibáñez, en les seues novel·les, no ha presentat mai cap valencià que no siga aproximadament un fill de puta..." Tema de tesi doctoral, en efecte.[3]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica



Càrrecs públics
Precedit per:
Agustín Trigo Mezquita
Alcalde de València
 

 
1932

Succeït per:
Vicente Lambies Grancha
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
'
Secretari General d'Esquerra Valenciana
 

1937-1939
Succeït per:
dissolució del partit