Obre el menú principal

Vicent Lleó i Balbastre

Vicent Lleó i Balbastre (Torrent, 19 de novembre de 1870 - Madrid, 28 de novembre de 1922) fou un compositor valencià conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La Corte de Faraón.

Infotaula de personaVicent Lleó i Balbastre
Vicent Lleó i Balbastre.jpg
Biografia
Naixement 19 novembre 1870
Torrent (Horta Oest)
Mort 28 novembre 1922 (52 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Compositor i director d'orquestra
Gènere Òpera i sarsuela

IMDB: nm1071861 Musicbrainz: 4d974485-3f49-4792-8de5-f73d0be5e766 IMSLP: Category:Lleó,_Vicente
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va ser escolà del Reial Col·legi del Corpus Christi de València, on va estudiar de la mà de Joan Baptista Plasència i Lambert Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, Dixit Dominus per a ser interpretada al Col·legi del Corpus Christi, i als disset va compondre la primera obra per al teatre: De València al Grau. Va estudiar al Conservatori de València amb Salvador Giner.

Després d'una breu estada a Barcelona va establir-se a Madrid el 1896, on no sols va dedicar-se a la composició, sinó també a la política i on va fundar un diari, que va ser un rotund fracàs. A Madrid va ser empresari de sarsuela en companyia d'Amadeu Vives, empresa que també va fer fallida i que va obligar-lo a emprendre una gira per Amèrica per tal de recuperar les pèrdues.

La seua producció està molt influïda per l'opereta centreeuropea. Efectivament va adaptar diversos títols d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles El mozo crúo, La carne flaca, La república del amor i La taza de té, així com l'òpera Inés de Castro.

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela La Corte de Faraón, de 1910, títol bàsic del repertori sarsueler. Sobre un llibret sicalíptic de Perrín y Palacios, va ser estrenada amb gran èxit al Teatre Eslava de Madrid, gaudint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'esposa de Putifar. Les representacions en viu d'aquesta obra va ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonitzada per Ana Belén i Antonio Banderas.

La seua darrera sarsuela, ¡Ave César! va ser estrenada dos mesos després de la seua mort.

BibliografiaModifica

  • (castellà) Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. ISBN 8420685062

EnllaçosModifica