Obre el menú principal

Vicent Miguel Carceller

(S'ha redirigit des de: Vicent Miquel Carceller)

Vicent Miguel Carceller (València, 27 de març de 1890 - Paterna, 1940) periodista i escriptor, famós per ser el director de la revista La Traca.

Infotaula de personaVicent Miguel Carceller
Biografia
Naixement 27 març 1890
València
Mort 28 juny 1940 (50 anys)
Paterna (Horta Oest)
Causa de mort Pena de mort (Afusellament)
Activitat
Ocupació Escriptor i periodista
Ocupador La Traca
Modifica les dades a Wikidata
Almanac de La Traca de 1917, publicat per editorial Carceller.

BiografiaModifica

D'ideologia valencianista i anticlerical, va dirigir i col·laborar a les pàgines de la revista La Traca, datant la seua primera col·laboració del número del 23 de desembre de 1911 de La Traca Nova.[1] Políticament es considerava blasquista i valencianista. A més de La Traca, Carceller també va impulsar la revista El Cuento del Dumenge.[1]

 
Façana del Nostre Teatre.

Així mateix, el seu compromís cultural valencianista el portà a fer campanya donant suport a l'Estatut d'Autonomia tant del País Valencià com de Catalunya, i fundar el "Nostre Teatre" (després conegut com a Teatro Serrano) al Carrer Pi i Margall de València en 1934. Carceller llançaria, des de la seua editorial, la revista Nostre Teatre entre maig i setembre de 1921, on publicaria sainets en valencià per a promocionar el teatre.[2]

Va casar-se dos voltes, i va tindre una filla amb la seua segona esposa,[1] amb qui vivia al carrer Correus de la ciutat de València.

Va morir torturat i afusellat en juny de 1940, igual que Carlos Gómez Carrera "Bluff", col·laborador també de la revista. Ambdós foren torturats per les forces franquistes per tal de descobrir la identitat d'un tercer col·laborador de la publicació, que signava com Marqués de Sade o Tramús i que era en realitat Enrique Pertegás, director artístic de El Cuento del Dumenge i col·laborador de Pensat i Fet. La seua identitat mai va ser revelada als franquistes, malgrat que a Carceller, al transcurs de les tortures, fins i tot se l'obligara a menjar-se una còpia de la seua revista. En juny de 1940 se'l va afusellar al camp de tir de Paterna.

AnecdotariModifica

Carceller tenia a la Canyada un xalet amb dos barraques, el Nano del Carrer En Llop, i dos reproduccions fetes de material faller de la Torre de la Llotja de la Seda de València i del Micalet de la Seu.[1] Foren enderrocades en acabar la Guerra Civil espanyola.

ObresModifica

En castellàModifica

  • La bárbara lujuria de la clerecía
  • Jesucristo, sangriento pelele
  • Memorias de una monja
  • La ridícula Virgen María
  • Las mentiras de la Biblia
  • Los misterios del Vaticano

En valenciàModifica

  • Sermó de Quaresma
  • El fulano de la Conxa
  • Paca la planchadora
  • Quico y Neleta
  • Geperut i coixo

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Recio, Carles. «De osadía en osadía». A: Ass. Cult. Confluència Valenciana. La Concordia Valenciana (en (castellà)). V volum de "El Valencianismo". València: 1998, p. 63-97. ISBN 84-85928-63-6. 
  2. Laguna Platero, 2015, p. 22.

Enllaços externsModifica