Vicenta María López y Vicuña
Vicenta María López y Vicuña (Cascante, 22 de març de 1847 - Madrid, 26 de desembre de 1890) va ser una religiosa navarresa, fundadora de la congregació de les Religioses de Maria Immaculada. Beatificada el 1950, Pau VI va proclamar-la santa el 1975. La seva festivitat se celebra el 26 de desembre.
 Retrat de la santa  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Vicenta María López y Vicuña 22 març 1847 Cascante (Navarra) |
| Mort | 26 desembre 1890 (43 anys) Madrid |
| Sepultura | Casa Mare de les Religioses de Maria Immaculada (Madrid) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | religiosa catòlica |
| Orde religiós | Religioses de Maria Immaculada (Servei Domèstic) |
| religiosa, fundadora | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 19 de febrer de 1950 , Roma nomenat per Pius XII |
| Canonització | 25 de maig de 1975 , Roma nomenat per Pau VI |
| Festivitat | 26 de desembre |
Biografia modifica
Filla d'un advocat, José María López Jiménez, i de Nicolasa Vicuña, va néixer a Cascante (Navarra), el 1847. La germana i l'oncle de la seva mare, que era sacerdot, van influir molt en la seva educació cristiana. El seu pare es va encarregar de la seva formació a casa seva, imbuint en la nena el valor de la formació personalitzada que després aplicaria en la seva obra.
La congregació de María Eulalia Vicuña modifica
María Eulalia Vicuña, una altra tia de la nena, vivia a Madrid, formant-ne part de l'alta societat. Molt sensible a les necessitats dels altres, però, havia fundat el 1842, amb el seu germà Manuel María Vicuña, la Congregació de la Doctrina Cristiana, associació de laics compromesos que visitaven i catequitzaven nens ingressats als hospitals i, a partir d'aquesta activitat, van pensar de treballar també amb adults, especialment noies joves. El desembre de 1853, obre un pis per a hostatjar-hi noies joves, sense recursos, que no tenien on anar-hi en sortir de l'hospital, amb una dona que en tenia cura. Aquest pis, conegut com a La Casita, serà el lloc on aquestes joves seran acollides i instruïdes, mentre se'ls cerca una ocupació en el servei domèstics de bones famílies, evitant així que les joves, sense empar ni feina, malbaratin la seva vida.
Marxa a Madrid i vocació religiosa modifica
Vicenta María marxa a Madrid al final de 1857 per educar-s'hi amb la seva tia Eulalia, que en tindrà cura. Rep l'educació a domicili, aprenent francès i piano; la seva tia s'encarrega que tingui disciplina i aprengui a ajudar el proïsme, fins que comença a anar al col·legi de San Luis de los Franceses. Cap als quinze anys comença a manifestar la seva vocació religiosa i de servei, acompanyant la seva tia a les visites als hospitals i La Casita. Mentre passa els estius a Cascante, hi organitza una escola dominical per a formar les joves necessitades i fer-les capaces de llaurar-se un futur.
Als dinou anys va rebutjar els projectes de matrimoni que tenien els seus pares per a ella ("Ni con un rey ni con un santo", va dir). Havia decidit de fer vida religiosa i va fer un vot particular de castedat. El 1868 fa exercicis espirituals amb les saleses per aclarir la seva vocació.
A partir de la tasca de la seva tia, veu la necessitat de crear una institució que permetés de fer aquesta obra de manera més extensiva i decideix de dedicar la seva vida a crear un grup de dones per a ajudar les noies treballadores; com explica a la carta que escriu al seu pare el 28 de maig de 1868: "una congregación de señoras que, viviendo en comunidad, bajo una regla religiosa, se ocupe de esta obra, instruyendo a las muchachas durante su permanencia dentro del establecimiento y haciéndolas los demás oficios de visitarlas, etc., que hasta ahora se ha hecho por las señoras particulares".
Fundació i vida religiosa modifica
L'11 de juny de 1876 va néixer aquest institut, format per ella mateixa i dues dones més: Pilar de los Ríos i María Patrocinio de Pazos. De mica en mica, s'hi reben sol·licituds per ingressar-hi i sis dones més, després d'un temps de formació, s'hi afegeixen.
Va redactar una regla per al grup i el 1878, amb tres companyes, prengué els vots religiosos. Va fundar, llavors, la congregació de les Religioses de Maria Immaculada, conegudes com a Religioses de Maria Immaculada del Servei Domèstic, per a la cura pastoral de les minyones i el servei domèstic, que va rebre l'aprovació pontifícia de Lleó XIII el 18 d'abril de 1888. La congregació va estendre's i el 1890 ja té cinc cases a Saragossa, Jerez, Barcelona, Burgos i Madrid, i després per Europa i Hispanoamèrica.
Morí a Madrid el 26 de desembre de 1890.
Veneració modifica
Va ser beatificada per Pius XII el 19 de febrer de 1950, convertint-se en la primera dona de Navarra beatificada per un papa. Va ser canonitzada per Pau VI el 25 de maig de 1975.