Vicenta N'Dongo
Vicenta N'Dongo (Barcelona, 5 de juliol de 1968) és una actriu catalana d'ascendència equatoguineana, especialitzada en art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona i amb estudis de dansa, cant i tallers amb John Strasberg, Boris Rotestein i José Sanchis Sinisterra.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1968 (55 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
  | |
Ha fet teatre, cinema i televisió (i també ha fet de presentadora de televisió, a TV3). L'any 2007 va formar part del jurat del BAFF 2007 - 9è Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona.
El 2010 va formar part del repartiment de l'obra teatral Un déu salvatge, de Yasmina Reza.[1] El 2011 va col·laborar en un projecte de poesia. Va ser una de les 15 veus interpretant poemes musicats pel compositor Rudy Gnutti.[2]
El maig del 2016 va ser mare d'un nen. Actualment compagina la feina de productora amb la d'actriu de teatre i televisió.
Cinema modifica
Llargmetratges modifica
- (1992) El largo sueño de las plantas
- (1993) Monturiol, el senyor del mar
- (1995) El perquè de tot plegat
- (1996) La sal de la vida
- (1997) Airbag
- (1999) Los Lobos de Washington
- (1999) Un banco en el parque
- (2001) Sin noticias de Dios
- (2002) Ilegal
- (2003) A la ciutat[3]
- (2004) En el mundo a cada rato
- (2004) Ar meno un quejío
- (2006) Lo bueno de llorar
- (2009) V.O.S.
- (2010) El dios de madera
- (2013) Menú degustació[4]
Curtmetratges modifica
Televisió modifica
Actriu modifica
- L'illa
- (1992) Quico, el progre
- (1992) El largo sueño de las plantas
- (1993) Monturiol, el senyor del mar
- (1995) El perquè de tot plegat
- (1996) Sitges
- (1996) Un toc de canyella
- (1997) Airbag
- (1998) Hermanas
- (1999) Compañeros
- (1999) 7 vidas
- (1999) Los lobos de Washington
- (1999) Un barco en el parque
- (2000-2004) Dinamita
- (2000) Después de la lluvia
- (2001) Sin noticias de Dios
- (2002) Ilegal
- (2003) A la ciutat
- (2003) Mónica
- (2004) Aquí no hay quien viva
- (2004) Un mundo a cada rato
- (2004) Ar meno un quejío
- (2005) Trilita
- (2005) La Mandrágora
- (2005) El cor de la ciutat
- (2006) Lo bueno de llorar
- (2007) Perquè ningú no oblidi el teu nom
- (2007) Després de la pluja
- (2007) La Via Augusta
- (2008) La ratjada
- (2009) V.O.S.
- (2010) La sagrada família
- (2010) El dios de madera
- (2011) Dues Dones Divines
- (2013) Menú degustació
- (2018) Quién te cantará
- (2021) Com si fos ahir
- (2021) Buga Buga
- (2022) Mensajes privados
- (2022) Mantícora
- (2022) Zorras
- (2022) Días mejores
- (2023) La mesías
Presentadora modifica
- (1992-1994) Zona V
- (2004) Amor, has de tenir vista
Altres modifica
- (2004) Tons (poesia x cantar)
Teatre modifica
- La Traviata
- L'elisire d'amore
- La luna de Valencia
- Andante amoroso
- (1991) El sueño de una noche de verano
- (1995) Golfus de Roma
- (1995) L'hora dels adéus
- (1995) El destí de les violetes
- (1997) Martes de Carnaval
- (1997) Àngels a Amèrica
- (1997) Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín
- (1999) El especulador
- (2001) Ecos y silencios
- (2002) El perro del hortelano
- (2004) La pata negra
- (2005) V.O.S.
- (2007) Què va passar, Wanoulelé?
- (2009) Traïció
- (2010) Un deu salvatge,[5] de Yasmina Reza
Referències modifica
- ↑ Chicano, Dani. «Baralla de pati - 05 nov 2010». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ TV3. «Vicenta N'Dongo recita Eduard Sanahuja». ccma.cat, 11-05-2011. [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ Mira, Alberto. Historical Dictionary of Spanish Cinema (en anglès). Scarecrow Press, 2010-04-28. ISBN 9780810873759.
- ↑ «Tasting Menu» (en danès). dfi.dk. [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ Sancho, Jesus. «Vicenta N'Dongo:» (en castellà). lavanguardia.com, 25-02-2013. [Consulta: 3 febrer 2019].