Vicente García Lacal

compositor espanyol

Vicente García Lacal (Carlet, 1888- després de 1955)[1] va ser un músic i compositor format a Barcelona que deixà un especial record a Huéscar (Andalusia).[2]

Infotaula de personaVicente García Lacal
Biografia
Naixement1888
Carlet (Ribera Alta)
Mort1955 (66/67 anys)
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona
Activitat
OcupacióCompositor
Modifica les dades a Wikidata

Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona assignatures de solfeig, harmonia, contrapunt, fuga i composició. El 1930, quan era músic militar de primera i instrumentista de requint a la banda del regiment d'infanteria "Vergara núm. 57" en guarnició a Barcelona, guanyà el concurs per a director interí de la Banda de Música de Huéscar (Granada), i la dirigí al llarg de les dècades de 1930 i 1940. [3]

Dirigí la Banda de Música de Bailén (1948-1955) i la de Iecla (1955-1958), i es presentà als concursos per dirigir les d'Hellín (1944 i 1953) [2] i Almansa (1952). Compongué peces de música de processó i de ball, algunes de les quals amb títol català (La font del cuento, El mirar dels teus ulls, Els pardals i Trini) i tres sardanes. Durant l'estada a Huéscar va ser autor [3] de dues peces dedicades a les santes patrones del poble: l'Himne a les santes, i la sarsuela ¡Al agua, Santas Benditas!. A Huéscar en recorden el nom la "Capilla de música Vicente García Lacal" [4] i el carrer "Maestro García Lacal".

ObresModifica

  • A Rodufo
  • Aguadoras de Granada
  • ¡Al agua, Santas benditas!, juguete cómico-lírico (1932), sarsuela amb lletra de Conrado Iriarte e Iriarte dedicada a les santes Nunilona i Alòdia [5]
  • Bajo el peso de la Cruz
  • Brava era la maña
  • El capricho de Lola
  • Carlet
  • Coro de aguadora
  • De mis amores
  • Desvelos
  • Dolor de Madre
  • Dos marineritos y el capitán
  • Ecos de Graná
  • Elías y Margarita (1962), masurca [6]
  • Esta es mi rumba Panchito
  • La font del cuento, amb el nom d'una font del barri del Guinardó, a Barcelona
  • Gloria al Señor
  • Himno a las Santas [Patronas] (1944), amb lletra d'Ángel Herrera, dedicat a Nunilona i Alòdia, patrones de Huéscar i de la veïna Puebla de Don Fadrique. La lletra s'adequa en cantar-la a l'un o a l'altre poble [7][8]
  • Madre mía
  • El mirar dels teus ulls
  • La moza y el mocito (1962), pas-doble [6]
  • Oh María
  • El nuevo recluta
  • Paquito
  • Els pardals i Trini
  • Que tiempo fue mejor
  • Que suenen las guitarras (1962), pas-doble [6]
  • Redención del Señor
  • Romance
  • Rumba del día
  • Santa María Magdalena
  • El señor Merino
  • Sigo firme en mi palabra
  • Sulpicio (1962), romança [6]
  • 31 en marcha
  • Ya cantan los gallos
  • Yecla querida
  • La Zaína
  • Sardanes: Floretes que cauen (1950), Marieta i Tot verdeja (1962) [9][6]

ReferènciesModifica

  1. Muñoz López, Francisco J. Yecla. memorias de su identidad. EDITUM, 2009, p. 260. ISBN 9788483718988. 
  2. 2,0 2,1 García Ruiz, Gregorio. La música en Hellín. Historia de la Capilla Parroquial y de la Banda Municipal (1580-1966). Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses "Don Juan Manuel", 2013 (Serie I. Estudios. Núm. 209). ISBN 978–84–96800–56–4. 
  3. 3,0 3,1 Pulido Castillo, Gonzalo. «Se busca director para la Banda de Música de Huéscar (Granada) 1930», 1 juny del 2014.
  4. «Novenario en honor al Stmo. Cristo de la Expiración» (en espanyol). [Consulta: 1 juny del 2014].
  5. «Presentació i fragments de la sarsuela "Al agua, Santas"». [Consulta: 1 juny del 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Registro de la propiedad intelectual. Inscripciones definitivas números 135.001 a 132.500». Boletín Oficial del Estado, Suplemento al núm. 106, 04-05-1965, pàg. 3.
  7. «Interpretació popular de l'"Himno a las Santas"». [Consulta: 1 juny del 2014].
  8. «Antología de poemas en honor de las santas Alodía y Nunilón» (en espanyol). [Consulta: 1 juny del 2014].
  9. «Vicenç Garcia Lacal, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1 juny del 2014].