Obre el menú principal

Vicente Vignau i Ballester (València, 7 de juny de 1834 - Madrid, 30 d'octubre de 1919) fou un historiador, filòleg, gramàtic i metge valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Infotaula de personaVicente Vignau Ballester
Biografia
Naixement 7 de juny de 1834
València
Mort 30 d'octubre de 1919(1919-10-30) (als 85 anys)
Madrid
  Director de l'Arxiu Històric Nacional
10 d'agost de 1896 – 7 d'octubre de 1908
Dades personals
Educació Escola Superior de Diplomàtica
Activitat
Ocupació historiador, filòleg, gramàtic i metge
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va estudiar llatí i humanitats en el col·legi valencià de Sant Tomás de Villanueva, on aviat va destacar per la seva superdotada capacitat per a l'estudi i el treball (arribarà a treure's sis carreres, doctorant-se en teologia, drets administratiu, civil i canònic i en medicina, llicenciant-se a més en filosofia i lletres i paleografia i diplomàtica).

En València va seguir la carrera de Teologia en el Seminari Conciliar i es va doctorar en 1855. Trencades les relacions amb la Santa Seu, no va poder ordenar-se i va decidir canviar de rumb i en 1857 es va traslladar a Madrid per cursar dret en la Universitat Central doctorant-se entre 1859 i 1860 en tres drets: administratiu, civil i canònic, simultanejant-los amb els seus estudis a l'Escola Superior de Diplomàtica (1857-1859), on va obtenir el títol d'arxiver-paleògraf. Llavors va obrir bufet d'advocat i hi va treballar quatre anys. En 1860 va començar a servir en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, en 1861 va rebre el títol de batxiller en Lletres per la Universitat de València i en 1862 va passar a treballar ja com a fix (des de 1860 estava allí com a interí) a la Biblioteca i Arxiu de la Reial Acadèmia de la Història, a la qual va pertànyer com a numerari des de 1898, dins de les comissions d'Arqueologia i de Corts i Furs.

Va aprofitar per llicenciar-se i doctorar-se en Medicina (1869-1872), també a Madrid, sempre amb màximes notes, carrera que també va exercir breu temps, de manera que en 1880 va ser nomenat catedràtic de l'Institut i Hospital homeopático de San José de Madrid. En 1881 va publicar una Gramática del dialecto lemosino i des d'aquest any va exercir a l'Escola Superior de Diplomàtica la càtedra de gramàtica històrica-comparada de les llengües neo-llatines, passant a la Universitat Central en 1900 quan es va suprimir l'escola. Allí va seguir explicant fins a la seva jubilació en 1904 la gramàtica de les llengües romàniques.

Va ser secretari general del Cos d'Arxivers entre altres càrrecs i director de l'Arxiu Històric Nacional entre 1896 i 1908 substituint Francisco González Vera, deixant un molt bon record del seu mandat.[1] Va transcriure i publicar el Cartulario de Eslonza i l'Índice de documentos del monasterio de Sahagún, aquest últim completat amb un Glosario i un Diccionario geográfico on cartografia les possessions del monestir. Va publicar a més molt nombrosos articles principalment en revistes de les seves especialitats, per exemple noranta en la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i molts altres en el Museo Español de Antigüedades i en el Boletín de la Real Academia de la Historia, exhumant importants i interessants documents d'uns arxius que coneixia tan bé. En 1912, per defunció de Benvingut Oliver i Estellés, es va encarregar de prosseguir fins a la seva mort la publicació de les Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Valencia.[2]

ObresModifica

EdicionsModifica

  • Cartulario del Monasterio de Eslonza (1885)

Treballs històrics i biobibliogràficsModifica

  • Índice de Los Documentos del Monasterio de Sahagun: de La Orden de San Benito, y Glosario y Diccionario Geográfico de Voces Sacadas de Los Mismos
  • El Archivo Histórico Nacional. Discursos (1898)
  • Discursos leídos ante la Real Academia de la Historia. Sobre las fuentes de la historia de España, Madrid: Tip. Tello, 1898.
  • Necesidad de reunir en archivo de España de todos los elementos de nuestra historia nacional (discurso 19 junio 1898 en Real Academia de la Historia) Madrid, Imp. Tello,.
  • Amb Benvingut Oliver, Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Principado de Cataluña, Madrid, 1896-1917.
  • Catálogo de las causas contra la fe seguidas ante el tribunal de santo oficio de la Inquisición de Toledo, y de las informaciones genealógicas de los... oficios del mismo..., 1903.
  • Índice de pruebas de los caballeros de la real y distinguida Orden española de Carlos III desde su institución hasta el año 1847, 3 vols.
  • Índice de pruebas de los caballeros que han vestido el hábito de Calatrava

Treballs sobre medicinaModifica

  • Patogenesias abreviadas e indicaciones principales de los medicamentos policrestos, 1888.
  • Algunas reflexiones sobre las reformas que reclaman la enseñanza y el ejercicio de la terapéutica (discurso de apertura del curso 1902-3 de la Universidad de Zaragoza), Zaragoza, Impr. Ariño, 1902.

Treballs filològicsModifica

  • Com a Pedro Vignau y Ballester [sic], La lengua de los trovadores: Estudios elementales sobre el lemosin-provenzal, seguidos de una traducción de las "Rasos de trobar" y del "Donatz proensals", Madrid: Impr. á gargo [sic] de J. Muñoz, 1865.
  • Programa de gramática comparada de las lenguas neolatinas..., 1876
  • Programa y apuntes de la asignatura de gramática histórico-comparada de las lenguas neo-latinas, Madrid: Enrique Rubiños, 1889.
  • Glosario y diccionario geográfíco de voces sacadas de los documentos del Monasterio de Sahagún, 1874.

ReferènciesModifica

  1. Cf. Agustín Torreblanca, "Noticia de los directores del Arvhivo Histórico Nacional", en Boletín ANABAD, XLVI, núm. 1 (1996), pp. 33-62, http://www.dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50987.pdf
  2. Juan Pérez de Guzmán y Gallo, "Excmo. Señor don Vicente Vignau y Ballester", en Boletín de la Real Academia de la Historia, LXXV (1919), pp. 512-519: http://www.cervantesvirtual.com/obra/excmo-sr-d-vicente-vignau-y-ballester--0/


Premis i fites
Precedit per:
Antonio Cánovas del Castillo
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 32

1898 - 1919
Succeït per:
Vicente Castañeda y Alcover