Obre el menú principal

Vassiliki Papathanasiou (en grec Βασιλική Παπαθανασίου Corfú, 23 d'agost de 1949)[1] coneguda artísticament com a Vicky Leandros, és una cantant d'origen grec amb una extensa carrera internacional i una de les cantants amb majors vendes mundials.

Infotaula de personaVicky Leandros
2010-10-03-quadriga-vicky-leandros2.jpg
Biografia
Naixement 23 agost 1949 (70 anys)
Palaiokastritsa Tradueix
Activitat
Ocupació Cantant i política
Activitat 1965 –
Partit Moviment Socialista Panhel·lènic
Gènere Pop
Instrument Veu
Discogràfica Philips
Participà en
1972Festival de la Cançó d'Eurovisió 1972
Família
Pare Leo Leandros Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0495150 Facebook: vickyleandros.de Musicbrainz: 1bf5c15f-692d-44cf-b136-4d36815f6149 Songkick: 235295 Discogs: 322932 Allmusic: mn0000166958
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Vicky va néixer sota el nom de Vassiliki Papathanasiou a Paleokstritsa, una petita localitat a l'illa de Corfú. Filla del músic i compositor Leandros Papathanasiou, conegut com a Leo Leandros. Mentre el seu pare desenvolupava la seva carrera com a músic a Alemanya, Leandros va romandre a la llar de la seva àvia paterna fins als cinc anys. En 1957 es va traslladar a Alemanya, on viu des de llavors.

La seva carrera va començar als 13 anys, en publicar el seu primer senzill «Messer, Gabel, Schere, Licht», aconseguint un gran èxit en el mercat alemany. És la 164a cantant amb més discos venuts.

En 1967 va tenir l'oportunitat de representar Luxemburg en el Festival de la Cançó d'Eurovisió amb la cançó «L'amour est bleu»..[2] Va assolir la quarta posició, la qual cosa va significar el començament d'una carrera trepidant, interpretant els seus temes en vuit idiomes diferents i els seus discos foren venuts arreu del món.

In 1970 la seva primera aparició a televisió Ich Bin fou retransmesa a 13 països europeus. Va rebre nombrosos premis per la seva originalitat i gràfics contemporanis provocadors, inclosa la Rose de Bronze de Montreux de 1971. També va ser la primera vegada que Vicky va utilitzar el mateix cognom que el seu pare (en realitat el seu nom real) i serà coneguda a partir de llavors com a Vicky Leandros. Aparegueren com a convidats Julien Clerc i Deep Purple. L'espectacle s'ha repetit al llarg dels anys i es veu com una peça clàssica molt evocadora de l'època, tot i que al principi no va ser ben rebuda a tot arreu per la seva sorprenent imatge impactant, sobretot en una època en què les cançons no eren generalment acompanyades de visuals amb finalitat de màrqueting. Posteriorment va participar en una sèrie de televisió al Regne Unit per a la BBC, titulada Music My Way.[2]

Tornaria a representar Luxemburg al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1972. En aquesta ocasió, va vèncer amb el tema en francès, «Après toi» que, fins avui dia, ha aconseguit una venda de 10 milions d'exemplars.[3]

Al llarg de la seva carrera, Leandros ha col·laborat amb diferents compositors i productors de gran renom, com Kim Fowley, Brad Shapiro i Michel Legrand, així com directors d'orquestra com Herbert von Karajan.

L'any 2000, va començar a produir els seus propis discos. L'àlbum Jetzt ("Ara") va aconseguir novament un gran èxit comercial, sobretot el seu duet amb Chris De Burgh, així com bones crítiques per part dels experts musicals.

Vicky Leandros ha rebut innombrables premis, incloent discos d'or i platí per haver venut més de 100 milions de discos.

Des de 1982 a 1986 va estar casada amb l'empresari d'origen grec Ivan Zissiades. En 2005, Leandros i el seu segon espòs, Enno von Ruffin, es van separar després de 19 anys de matrimoni.

En 2006 va intentar de nou participar en Eurovisió, quedant finalista en la Final Nacional d'Alemanya amb la cançó "Don't break my heart".

Activisme políticModifica

El 2006, va rebre una oferta de Friedbert Pflüger, el màxim candidat de la CDU per a l'elecció a la Cambra de Representants de Berlín el 2006, per treballar com a senador cultural al seu gabinet a l'ombra. Tanmateix ella es va negar a fer-ho perquè va voler continuar la seva gira.

A les Eleccions legislatives gregues de 2007 va ser candidata del PASOK, però no ser escollida. Ja a l'octubre del 2006, va participar en les eleccions locals al Pireu amb el PASOK i va obtenir un mandat. Fou nomenada tinent d'alcalde i regidora de Cultura i Relacions Internacionals. El 28 de maig de 2008, va anunciar la renúncia dels seus càrrecs.[4]

DiscografiaModifica

Data Àlbum idioma
Octubre 1966 Songs und Folklore Alemany/anglès/francès/grec
Juliol 1967 A Taste of...Vicky Alemany/francès/anglès/grec
Octubre 1967 A Taste of Vicky International anglès/francès/grec
Octubre 1967 L'amour est bleu francès
Octubre 1967 Love is Blue anglès
Juliol 1968 A Taste of Vicky
(EUA)
anglès/francès
Agost 1968 Summertime Forever Alemany/francès/anglès
Agost 1968 Vicky (To Mystiko Sou) grec/francès/anglès
Desembre 1968 Le Temps Des Fleurs francès
Agost 1969 Ich Glaub' An Dich Alemany
Octubre 1969 I Mikri Mas Istoria grec
Octubre 1969 Zoom Sur Vicky francès
Setembre 1970 Vicky (Je Suis) francès/grec
Gener 1971 Ich Bin Alemany/francès/grec
Febrer 1971 Vicky (Pes Mou Pos Boreis) grec/francès
Març 1971 I Am
(First UK release)
anglès
Abril 1972 Vicky Leandros Alemany/anglès
Maig 1972 Apres Toi francès
Maig 1972 Mono Esy grec/francès/anglès
Maig 1972 Vicky Leandros anglès/francès
Maig 1973 Meine Freunde Sind Die Traume Alemany
Agost 1973 Itan Mia Vrathia grec/anglès
Setembre 1973 Dreams Are Good Friends anglès/francès/grec
Setembre 1973 Ceux Que J'aime francès/grec
Juliol 1974 Mein Lied Fur Dich Alemany/anglès/grec
Agost 1974 My Song for You anglès/grec
Octubre 1974 Ma Chanson Pour Toi francès/anglès/grec
Desembre 1974 Your World - My World anglès/grec
Agost 1975 Ich Liebe Das Leben Alemany/anglès
Setembre 1975 Across the Water anglès
Setembre 1975 J'aime La Vie francès
Gener 1976 I Zoi Einai Oraia grec/francès
Febrer 1977 V.L. Alemany/anglès
Abril 1977 V.L. grec/anglès
Abril 1977 Vicky Leandros francès/anglès
Setembre 1977 Omorfa Xronia grec/anglès
Octubre 1977 Du Du Liegst Mir Im Herzen Alemany
Octubre 1977 Suesser Die Glocken Nie Klingen Alemany
Febrer 1978 Vicky Leandros (Recorded in USA) anglès
Març 1978 Ich Bin ein Mädchen Alemany/anglès
Abril 1978 Poso S'agapo grec/francès/anglès
Octubre 1978 Oh Mi Mama Castellà/anglès/grec/Alemany
Octubre 1979 Singt die schönsten Deutschen Volkslieder Alemany
Abril 1981 Ich Gehe Neue Wege Alemany/anglès
Octubre 1981 Love is Alive anglès
Gener 1982 Irtha Gia Sena grec/anglès
Octubre 1982 Verlorenes Paradies Alemany
Octubre 1983 Vicky Alemany
Maig 1984 Vicky francès
Octubre 1985 Eine Nacht in Griechenland Alemany/grec
Febrer 1988 Ich Bin Ich Alemany
Octubre 1989 Pyretos Tou Erota grec
Setembre 1990 Starkes Gefuehl Alemany/francès
Setembre 1991 Nur Einen Augenblick Alemany
November 1991 Prósexe! grec
Febrer 1993 Andres grec
Octubre 1995 Lieben Und Leben Alemany/anglès
Abril 1997 Gefuehle Alemany
Agost 1998 Weil Mein Herz Dich Nie Mehr Vergisst Alemany
Febrer 2000 Jetzt! Alemany/anglès
Maig 2001 Now! grec/francès/anglès/Alemany
Octubre 2001 Mit Offenen Armen Alemany/grec/anglès
November 2002 Weihnachten mit Vicky Leandros
(CD&DVD)
Alemany/grec/francès/anglès/castellà
Setembre 2003 ...Singt Mikis Theodorakis Alemany/grec
Desembre 2003 Tragouthi Alliotiko grec/anglès
Març 2006 Ich Bin Wie Ich Bin Alemany/francès/anglès
Març 2009 Möge der Himmel Alemany/anglès/francès
Setembre 2010 Zeitlos Alemany
Octubre 2015 Ich weiß, dass ich nichts weiß Alemany

ReferènciesModifica

  1. 1952 apareix a la seva web oficial http://www.vickyleandros.eu/vita.html, confirmada per llei (bildblog.de), escrita a IMDB, whoswho.de, article sobre el seu 60è aniversari el 2012 [1] i a Arxivat 28 January 2003[Date mismatch] a Wayback Machine.
  2. 2,0 2,1 Seeking out more about the 1972 contest?, Eurovision.tv, Retrieved 22 August 2016
  3. Murrells, Joseph. The Book of Golden Discs. 2nd. London: Barrie and Jenkins Ltd, 1978, p. 315. ISBN 0-214-20512-6. 
  4. Vicky Leandros bio Arxivat 2014-02-27 a Wayback Machine., vickyleandrosonline.eu; accessed 24 February 2014.

Enllaços externsModifica