Viquipèdia

Victoire Ingabire Umuhoza

política ruandesa
(S'ha redirigit des de: Victoire Ingabire)

Victoire Ingabire Umuhoza (nascuda el 3 d'octubre de 1968) és la presidenta de les Forces Democràtiques Unificades de Ruanda (FDU), una coalició de grups d'oposició exiliats de Ruanda, amb una àmplia base de membres actius a Ruanda, Europa, Estats Units d'Amèrica i Canadà. Va ser candidata del partit a les eleccions presidencials ruandeses de 2010, però finalment fou detinguda i sentenciada a presó.[1] Nominada al premi Sakhàrov, actualment està complint una condemna de 15 anys de a la Presó Central de Kigali amb condemna per terrorisme i amenaçar la seguretat nacional.[2] El 14 de setembre de 2018, juntament amb el cantant Kizito Mihigo, fou alliberada per gràcia presidencial.[3]

Infotaula de personaVictoire Ingabire Umuhoza

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1968 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Ruanda Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitReagrupament Republicà per la Democràcia a Ruanda Modifica el valor a Wikidata

Família i carrera modifica

Casada i mare de tres fills, va estudiar dret mercantil i comptabilitat i es va graduar en economia d'empresa i gestió empresarial al Països Baixos. Umuhoza va treballar com a càrrec d'una signatura internacional de comptabilitat amb base als Països Baixos, on va ser en suport dels departaments de comptabilitat a 25 sucursals a Europa, Àsia i Àfrica.

A l'abril de 2009, va renunciar al seu càrrec per dedicar-se a la política i preparar el retorn a la seva pàtria, al capdavant del seu partit polític, per contribuir a la reconstrucció del seu país. El gener de 2010, Umuhoza va tornar al seu país, després de 16 anys a l'exili, com a líder principal de l'oposició política de Ruanda.[4]

Carrera política modifica

Des de 1997 ha estat involucrada en la lluita d'oposició política de Ruanda a l'exili.[5] Les seves activitats polítiques se centren al voltant de la idea d'un estat de justícia on els individus escullen les seves associacions amb base en les seves aspiracions polítiques compartides en lloc de llur ètniques o origen regional.[6] She has also been vocal in calling for more women's empowerment in Rwanda.[5] El 1997 es va unir a la Reagrupament Republicà per la Democràcia a Ruanda.[7] Un any més tard esdevingué presidenta de la seva branca als Països Baixos i en 2000, va ser nomenada presidenta de RRDR a nivell internacional.

De 2003 a 2006, va ocupar el càrrec de President de la Forces Democràtiques Unificades de Ruanda (FDUR), la principal coalició de partits de l'oposició política i personalitats a exili, de la que el RRDR n'és un membre actiu.

El 13 de setembre de 2012, Victoire Ingabire, juntament amb altres dues figures polítiques de Rwanda (Bernard Ntaganda i Déogratias Mushyayidi - tots actualment empresonats a Kigali), va ser nominat per 42 diputats per al Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència 2012 del Parlament Europeu.[8]

Unificació de l'oposició democràtica modifica

La lluita per una oposició política unificada a l'exili va dominar la seva carrera política. El Front Patriòtic Ruandès (FPR) continuava monopolitzant el poder a Kigali penalitzant, perseguint o cooptant qualsevol resistència.[9] A l'interior del país, l'oposició al règim del FPR és pràcticament inexistent. Només les associacions basades en la diàspora han pogut muntar un intent d'oposició a Kagame però les divisions i rivalitats polítiques en la diàspora no ho han fet possible. Partidària dels canvis fonamentals i de la reconciliació, va canviar gradualment el ritme de la lluita cap a l'agrupació d'una oposició unificada amb mitjans pacífics [10] que ofereixi als ruandesos una alternativa al règim de Kagame.

Al novembre de 2004 va organitzar a Amsterdam una conferència coneguda com el "Fòrum sobre la Pau, Seguretat, Democràcia i Desenvolupament a la Regió dels Grans Llacs", que va ser seguit per la Iniciativa d'Amsterdam amb l'objectiu de crear la nova plataforma per a la cooperació.[11]

A partir d'abril de 2006 va participar en la creació de les Forces Democràtiques Unificades (FDU) i va ser elegida president de la plataforma política. Les FDU tenien l'objectiu d'instal·lar l'imperi de la llei a Ruanda, apuntalat pel respecte dels valors democràtics consagrats en la declaració universal dels drets humans i altres instruments internacionals relatius a la democràcia i el bon govern.[12]

Umuhoza va participar activament en el Projecte Altament Inclusiu Diàleg Inter-Ruanda (HIIRD) a Barcelona en 2004, 2006[13] i en abril – maig de 2009[14] sota els auspicis de Juan Carrero Saralegui, candidat al Premi Nobel de la pau[15] i d'Adolfo Pérez Esquivel, guanyador del Premi Nobel de la Pau de 1980 i Federico Mayor Zaragoza, vicepresident de l'Aliança de les Civilitzacions.[16]

Va proposar les següents reformes emblemàtiques per a la vida quotidiana de tots els ruandesos i la seva manera de relacionar-se amb la política: Creació d'una Comissió de la Veritat, la Justícia i la Reconciliació per ajudar els ruandesos a una veritable reconciliació; introducció d'una comissió no política encarregada de reescriure i interpretar la història actual de Ruanda; l'aprovació d'un projecte de llei pel dret a la propietat privada i per a la protecció dels membres més febles de la població, per a la garantia de la llei d'igualtat d'oportunitats i l'accés al crèdit i l'ocupació per a tots els ciutadans.

Un mes després que arribés a Ruanda, el gener de 2010, juntament amb altres dos líders de l'oposició política al país, va formar un Consell Consultiu Permanent de Partits de l'oposició, posant en comú els seus esforços per ampliar l'espai polític per al partit de l'oposició i enfortir el procés democràtic a Ruanda.[17]

Suport de la societat civil modifica

Umuhoza és membre fundador de moltes associacions i fundacions en el sector sindical: l'associació Contact, Dialogue et Actions Caritatives (CODAC) que busca donar suport moral, material i assessoria jurídica als supervivents de la regió dels [[Grans Llacs africans] als Països Baixos o a la seva regió; Associació URAHO de dones refugiades de Ruanda al Països Baixos, centrant-se en ajudar les dones ruandeses a sortir de l'aïllament i ajudar-les a integrar-se en la societat holandesa, assistir als nens desemparats i ajudar els sol·licitants d'asil; Fundació PROJUSTITIA-Rwanda, compromesa amb la lluita a favor de la justícia per a totes les víctimes de la tragèdia ruandesa; HARAMBE, plataforma d'associacions de dones africanes als Països Baixos per tal de promoure el desenvolupament de les dones africanes al continent.

Crítica modifica

En el dia de la seva arribada al país, en honor de les víctimes del [Genocidi de Ruanda|genocida]], va visitar el Centre Memorial del Genocidi Gisozi. En el seu discurs va remarcar la unitat i la reconciliació, va dir que la política actual no era suficient per aconseguir la reconciliació, i ha assenyalat com a exemple que el memorial no reconeix els hutus que van morir durant el genocidi. Ha posat èmfasi en que aquells que van cometre el genocidi, així com els que han comès altres crims de guerra i crims contra la humanitat haurien de ser portats davant els tribunals de justícia.[18][19][20] El seu discurs fou presentat més tard davant dels tribunals després de la seva detenció com a evidència de revisionisme en el genocidi.[21]

Arrest i judici modifica

Umuhoza va ser posat sota arrest domiciliari a l'abril de 2010. Va ser detinguda el 14 d'octubre de 2010. Fou portava al tribunal i acusada juntament amb quatre suposats conspiradors (Coronel Tharcisse Nditurende, Tinent Coronel Noel Habiyaremye, tinent Jean Marie Vianney Karuta i major Vital Uwumuremyi).[22] Fou acusada de "formar un grup armat amb l'objectiu de desestabilitzar el país, complicitat amb actes de terrorisme, conspiració contra el govern per l'ús de la guerra i el terrorisme, incitant a les masses a rebel·lar-se contra el govern, ideologia genocida i provocar divisionisme".[23] Ella negà tots els càrrecs afirmant que estan motivats políticament.[24]

Durant els tràmits abans del judici al setembre, la defensa d'Ingabire va presentar dos moviments. El primer va ser contra la jurisdicció territorial del Tribunal Suprem per als actes suposadament comesos mentre que Ingabire era resident als Països Baixos. El segon va ser que el processament de Ingabire sota la llei d'"ideologia genocida" de 2008 suposava una aplicació retroactiva perquè totes les proves aportades dataven d'abans de 2007.[22][25]

El 27 de març de 2012 Umuhoza la llança un desafiament legal al Tribunal Suprem de Ruanda per anul·lar els articles 2-9 de les lleis relacionades amb el "divisionisme" i "ideologia genocida", argumentant que els articles 2 i 3 de la Llei contradiuen els articles 20, 33 i 34 de la Constitució, que garanteixen llibertat d'expressió i que són massa amplis, negant el dret a donar l'opinió sobre el genocidi i que són explotats pel govern per limitar la llibertat de pensament.[26] En el seu judici, el tribunal va suspendre tot debat relacionat amb les "lleis 18/2008" que regien la ideologia del genocidi, però va decidir continuar l'actuació contra ella en relació amb els altres càrrecs.

L'11 d'abril de 2012, un testimoni de la defensa, l'antic coronel de les FDLR Michel Habimana va testificar que els serveis d'intel·ligència estatals havien fabricat el testimoni de la història d'Uwumuremyi. També va testificar que el testimoni de la fiscalia estava mentint sobre el seu propi contacte amb Ingabire i el seu propi rang dins de les FDLR.[27] Habinama, que complia cadena perpètua, va ser sotmès a un escorcoll a la seva cel·la i tenia documents importants relacionats amb el cas. La defensa va reclamar intimidació d'un testimoni clau. Posteriorment, Victoire Ingabire es va negar a tornar a la sala de justícia ruandesa i va demanar als seus advocats que tampoc tornessin.[28] El seu advocat defensor Iain Edwards va dir que el boicot va venir després que es va interrompre el testimoni de l'antic coronel rebel mentre acusava els serveis d'intel·ligència ruandesos d'oferir diners als rebels per fer imputacions falses contra Ingabire.[29]

El 18 d'octubre de 2012, el Tribunal Suprem de Ruanda va denegar el cas de revisió constitucional d'Umuhoza de Law N° 18/2008 of 23/07/2008 relativa al càstig de la ideologia del crim de genocidi. Pel que fa als articles 2 i 3, el tribunal va dictaminar que l'abast de la llei és significatiu, tot i que pot requerir més aclariments en alguns casos. El tribunal va rebutjar les sol·licituds per anul·lar els articles 4 a 9 sobre la llei que reprimeix la ideologia del genocidi i l'article 4 de la llei sobre crims de guerra i crims contra la humanitat, afirmant que els articles ja no existeixen en el codi penal vigent.[30] El fiscal públic va demanar a un jurat que imposés a Umuhoza la pena màxima.[31] El veredicte que es preveia que es donés a conèixer el 29 de juny es va posposar quatre vegades fins al 31 d'octubre de 2012.[32]

El 30 d'octubre de 2012, Umuhoza va ser sentenciada a vuit anys de presó pel Tribunal Superior de Kigali per "conspiració contra el país a través del terrorisme i la guerra" i "negació del genocidi". El desembre de 2013, la Cort Suprema de Ruanda va confirmar la condemna d'Umuhoza i va augmentar la pena de presó de vuit a quinze anys.[33]

Publicacions i articles modifica

Ha escrit nombrosos articles i publicacions, ha adreçat nombrosos memoranda al Consell de Seguretat, a la Unió Europea, a la Unió Africana i a diferents Caps d'Estat, i a dona conferències sobre la situació sociopolítica i econòmica del seu país i de la Regió dels Grans Llacs.

Referències modifica

  1. ↑ «BBC News – Rwanda terror charge for opposition's Victoire Ingabire». Bbc.co.uk, 25-10-2010 [Consulta: 27 abril 2011].
  2. ↑ Amnesty International. «Setting the Scene for Elections: Two Decades of Silencing Dissent in Rwanda» (en anglès) p. 13, juliol 2017. [Consulta: 8 juliol 2017].
  3. ↑ «Kizito Mihigo, Victoire Ingabire get presidential pardon», 15-05-2018.
  4. ↑ «Rwanda urged to ensure opposition leader receives fair trial | Amnesty International». Amnesty.org, 28-04-2010. Arxivat de l'original el 3 de juny 2011. [Consulta: 27 abril 2011].
  5. ↑ 5,0 5,1 «POLITICS-RWANDA: Woman Vies for Top Job – IPS». Ipsnews.net. Arxivat de l'original el 11 de juny 2011. [Consulta: 27 abril 2011].
  6. ↑ «LE RWANDA 2004» (PDF). Arxivat de l'original el 26 de juliol 2011. [Consulta: 27 abril 2011].
  7. ↑ «Rwanda | Bienvenue sur le site du RDR Rwanda – Welcome to the Rwanda RDR Web site». Rdrwanda.org. [Consulta: 27 abril 2011].
  8. ↑ Sakharov Prize for Freedom of Thought 2012
  9. ↑ «Crumbling in Exile – The Changing Nature of the Rwandan Opposition» (PDF). Arxivat de l'original el 25 de juliol 2011. [Consulta: 27 abril 2011].
  10. ↑ «The Dismantling of the Rwandan Political Opposition in Exile» (PDF). Arxivat de l'original el 25 de juliol 2011. [Consulta: 27 abril 2011].
  11. ↑ Crumbling in exile: The changing nature of the Rwandan opposition Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine. Marina Rafti, 2005
  12. ↑ «Forces Democratiques Unifiees-Political Program» (PDF). Arxivat de l'original el 26 de juliol 2011. [Consulta: 27 abril 2011].
  13. ↑ «Microsoft Word - DIR06 - Cpte rendu du DIR du 5au7juin2006 DEF ING.doc» (PDF). [Consulta: 27 abril 2011].
  14. ↑ «Declaration of the Intra-Rwandese Dialog: DIR’2009 (representative Edition)». Rwandadialogue.org. [Consulta: 27 abril 2011].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ «Freelance Spain Biography – Juan Carrero». Spainview.com. Arxivat de l'original el 27 de febrer 2012. [Consulta: 2 abril 2013].
  16. ↑ «United Nations Alliance of Civilizations | UNAOC» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2018].
  17. ↑ «Rwanda FDU-UDF : Rwandan Opposition political Parties have formed a "Permanent Consultative Council of Opposition Parties"». Fdu-rwanda.org, 19-02-2010. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2011. [Consulta: 27 abril 2011].
  18. ↑ «Human Right Watch: Rwanda Tribunal Should Pursue Justice for RPF Crimes». Hrw.org, 12-12-2008. [Consulta: 27 abril 2011].
  19. ↑ «Rwanda FDU-UDF : Press Release of the Chairperson of FDU-Inkingi». Fdu-rwanda.org, 17-01-2010. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2011. [Consulta: 27 abril 2011].
  20. ↑ «Madam Ingabire Victoire Umuhoza at Gisozi 16.01.2010». YouTube. [Consulta: 2 novembre 2014].
  21. ↑ «Which part of Victoire Ingabire's speech is evidence of divisionism?». theproxylake.com, 11-10-2011. Arxivat de l'original el 13 d’octubre 2014. [Consulta: 2 novembre 2014].
  22. ↑ 22,0 22,1 «The Ingabire Trial: Rwanda's Contempt of Court? - Think Africa!» (en anglès). Think Africa!, 09-05-2012 [Consulta: 23 maig 2018].
  23. ↑ «World Report 2012: Rights Trends in World Report 2012: Rwanda» (en anglès). Human Rights Watch, 22-01-2012 [Consulta: 23 maig 2018].
  24. ↑ «Rwanda: Court Hears Details of Ingabire's Charges». The New Times (Kigali), 10-09-2011 [Consulta: 23 maig 2018].
  25. ↑ «Rwanda: Ingabire Trial Postponed to Next Week». The New Times (Kigali), 27-09-2011 [Consulta: 23 maig 2018].
  26. ↑ «Rwanda: Safer to stay silent: The chilling effect of Rwanda's laws on 'genocide ideology' and 'sectarianism'». Arxivat de l'original el 2014-09-26. [Consulta: 15 agost 2018].
  27. ↑ «11th April 2012 – New defence witness substantiates the role of the secret police» (en anglès). Victoire Ingabire Umuhoza, 11-04-2012 [Consulta: 23 maig 2018].
  28. ↑ «16th April 2012 – Victoire Ingabire withdraws from court proceedings» (en anglès). Victoire Ingabire Umuhoza, 16-04-2012 [Consulta: 23 maig 2018].
  29. ↑ «Rwandan boycotts her terror trial» (en anglès). BBC News, 17-04-2012 [Consulta: 23 maig 2018].
  30. ↑ Supreme Court rejects Ingabire’s petition
  31. ↑ «Rwandan prosecutors seek life sentence for Ingabire». Arxivat de l'original el 2014-09-17. [Consulta: 16 agost 2018].
  32. ↑ «19th October 2012 – Political prisoner INGABIRE verdict postponed to 30 October 2012» (en anglès). Victoire Ingabire Umuhoza, 19-10-2012 [Consulta: 23 maig 2018].
  33. ↑ «Victoire Ingabire: Rwanda leader's jail term raised». BBC News, 13-12-2013.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Victoire_Ingabire_Umuhoza&oldid=32687551»