Victor Alphonse Duvernoy

músic francès

Victor Alphonse Duvernoy (París, 30 d'agost de 1842 – París, França, 7 de març de 1907) fou un pianista i compositor francès.

Infotaula de personaVictor Alphonse Duvernoy
Victor Alphonse Duvernoy 1900.jpg
modifica
Biografia
Naixement30 agost 1842 modifica
París modifica
Mort7 març 1907 modifica (64 anys)
París modifica
Dades personals
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa de París modifica
Activitat
OcupacióCompositor i pianista modifica
MovimentMúsica clàssica modifica
AlumnesVictor Maurel i Eustase Thomas-Salignac modifica
InstrumentPiano modifica
Família
PareCharles-François Duvernoy modifica
GermansEdmond Duvernoy modifica

Musicbrainz: da75821a-358f-4a6a-a310-268212ed4cb6 IMSLP: Category:Duvernoy,_Victor_Alphonse Modifica els identificadors a Wikidata

Estudià en el conservatori, en el que assolí el segon premi de piano el 1854, i el primer l'any següent. Després va ésser, professor de piano en el mateix conservatori, on va tenir entre els seus alumnes l'anglesa Nora Drewett,[1] o el francès David-Etienne Devriès.[2] Com a pianista es distingia per l'elegància i delicadesa de llur execució, recollint molts aplaudiments, sobretot a Londres.

Com a compositor se li deuen: una escena lírica, titulada Cléopâtre; la simfonia dramàtica La Tempéte, per a solo, cors i orquestra, que va obtenir el primer premi de París. El 1884 donà conèixer llur òpera en 3 actes, Sardanapale, en un dels concerts dirigits per Lamoureux, que fou representada a Lieja el 1892.

En l'Òpera de París s'estrenà el 1896 llur Hellé, que assolí un èxit mitjanet; el 1902 donà conèixer el ballet Bachus, i l'obertura Hernani també és d'aquest compositor. A més, va escriure nombroses composicions per a piano, d'un treball elegant, que va tenir molt d'èxit.

El també pianista i compositor alemany Vetter va escriure una excel·lent edició vers Duvernoy.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victor Alphonse Duvernoy
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2.ª part, pàg. 1630, (ISBN 84-239-4517-0)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 334. (ISBN 84-7291-227-2)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 68, pàg. 243 (ISBN 84-239-4568-5)