Rollos Musicales Victoria

fàbrica de rotlles de pianola
(S'ha redirigit des de: Victoria (fàbrica))

Rollos Musicales Victoria,[1] més coneguda com «La Solfa», va ser la primera fàbrica de rotlles de pianola a Espanya. Es va fundar a la Garriga, Vallès Oriental, l'any 1905[2] al carrer del Forn (actual Manuel Raspall)[3] Joan Baptista Blancafort, propietari del Balneari Blancafort i representant a Barcelona de la Columbia Graphophone Company S.A.E, en va ser el fundador i propietari únic des de mitjans dels anys vint.[4] Va arribar a exportar rotlles de pianola a Europa, Amèrica i Oceania; la seva època daurada es va produir al període 1920 a 1925.

Infotaula d'organitzacióRollos Musicales Victoria
lang=ca
Plànol d'alçat de la «Fàbrica de rotlles de pianola La Solfa» Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfàbrica Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1905
Data de dissolució o abolició1932 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixrotlle de pianola Modifica el valor a Wikidata
Mida de la col·lecció o exhibició4.000 (1929) Modifica el valor a Wikidata
Membres35 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Vals romantique, de Clifton Worsley. Fàbrica de Rollos Musicales Victoria (La Solfa)

Pere Blancafort de Rosselló recorda com l'any 1905 el seu pare,un home emprenedor amb àmplia formació musical, va associar-se amb Carles Salvi i els germans Guarro, fabricants de pianos, en la representació de la marca de pianoles "Angelus", fet que els va portar a la fundació de "la Solfa" i a l'establiment d'un local amb espais per a audicions a la Rambla de Catalunya, a Barcelona.[5]

La fàbrica de la Garriga, ubicada en unes naus obra de l'arquitecte Joaquim Raspall, produïa els rotlles de les marques Victoria, Best i Ideal. Inicialment amb maquinària importada, aquesta va acabar construint-se a la mateixa fàbrica. Va arribar a tenir 35 treballadors, entre 1919 i 1930, i un catàleg innovador d'unes sis mil obres l'any 1929. Aquest catàleg incloïa -a tall d'exemple- temes tan diversos com la sardana, la sarsuela, simfonies o òpera, així com una gran diversitat de compositors, tals com Beethoven, Chopin o Debussy o el mateix Manuel Blancafort i que va comptar entre els seus compositors l'obra de dues autores, Adelina Hombravella i Narcisa Freixas[4][6]

Manuel Blancafort, fill del propietari i músic de renom, va treballar a l'empresa durant la seva adolescència, traslladant les notes dels pentagrames a les cintes contínues de la pianola,[6] i va ser per a ell una autèntica escola; també hi va treballar com a marxant el seu germà Antoni.[6] La Solfa va tancar les portes l'any 1932, fruit de la crisi provocada per l'aparició del fonògraf,[7] i l'edifici va passar a ser la seu de l'empresa Blavi, del mateix Blancafort i dedicada a la fabricació de sabons i colònies, amb qui La Solfa compartia seu des de 1931.[4] L'arxiu i documentació de Rollos Victoria es va conservar al mateix edifici, amb el de Blavi, fins que es un incendi el fortuït l'any 1965.

Referències

modifica
  1. Roquer Gonzalez, Jordi. Els sons del paper perforat. Aproximacions multidisciplinàries al fenomen de la pianola (Tesi: Doctorat). Universitat Autònoma de Barcelona, 2017-06-20. 
  2. Armendáriz Aznar, Rosa María; Irigaray Soto, Susana; Mateo Pérez, María Rosario «La Colección Musical de Gregorio Iribas Yeregui en los fondos del Museo Etnológico de Navarra “Julio Caro Baroja”». Cuadernos de etnología y etnografía de Navarra, 77, 2002, pàg. 127-142 [Consulta: 6 juny 2015].
  3. Benzekry i Fortuny, Albert. Història Gràfica de la Garirga. 5 v.. Barcelona: L'autor, 1985-2000. ISBN 84-398-5192-8. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Maurí i Serra, Josep. Història de La Garriga.. Barcelona: [s.n.], 1949-1954 (Graf. Marina), 1949-1953, p. 3 v.. 
  5. Pere., Blancafort de Rosselló,. La Garriga, el balneari i jo : cròniques, personatges, anècdotes. [Barcelona]: Ariel, 1976. ISBN 8434474328. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Muns, Eva «La Pianola: una altra forma de gaudir de la música». Wagneriana catalana, 23, 2005, pàg. 8 [Consulta: 6 juny 2015].
  7. Història de La Garriga : dels primers assentaments humans al segle XXI. [La Garriga]: Ajuntament de La Garriga, 2015. ISBN 9788460655954. 

Enllaços externs

modifica