Victorin-Hippolyte Jasset (Fumay, 30 de març del 1862 − París, 22 de juny del 1913) fou un director francès. Fou el responsable dels primers serials, aquelles pel·lícules episodis girats cap thrillers i aventures. La seva filmografia compta amb prop de seixanta pel·lícules, la major part perdudes o en mal estat. La seva sèrie més coneguda és Nick Carter (1908-1909).[1]

Plantilla:Infotaula personaVictorin Jasset

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVictorin-Hippolyte Jasset
30 març 1862 Modifica el valor a Wikidata
Fumay (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juny 1913 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
Activitat
Camp de treballPel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, realitzador, director de cinema, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Activitat1905 Modifica el valor a Wikidata - 1913 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0419327 Allocine: 14530 Allmovie: p394668 TCM: 1065520 TMDB.org: 1326133 Modifica el valor a Wikidata
Bandits en automobile (1912)

Biografia

modifica

Debuta com decorador i sastre de teatre i fa les pantomimes al Hipòdrom de Montmartre, futur Gaumont-Palace, on Vercingetòrix, pantomima gran espectacle, dona a la tarda inaugural el diumenge 13 de maig de 1900.[2] Roda documentals pels Studios Éclair i el 1908 decideix portar a la pantalla les històries de Nick Carter de John Russel Coryell (1848-1924). L'èxit és immediat i segueix amb Les noves gestes de Nick Carter.

El 1909 realitza Doctor Phantom, a continuació Hérodiade. És la sèrie de les Zigomar de Léon Sazie que fa de Jasset, abans fins i tot que les Fantômas de Louis Feuillade, el mestre de la « sèrie policíaca » sobre gran pantalla. Adapta també novel·les històriques (Capitana Fracasse), roda drames socials (Rédemption), de les pel·lícules d'aventures (Tom Butler, Balaoo de després Gaston Leroux), i el 1912 una adaptació de les aventures de la banda de Bonnot titulada Bandits en automòbil. El seu estil fet d'una narració simple plena de ritme, una posada en escena fluid i un sentit agut del paisatge fan que certs historiadors del cinema el consideren com un precursor del realisme poètic.

Filmografia

modifica
  • La Esméralda (1905)
  • La Vie du Christ (1906)
  • Nick Carter, le roi des détectives (1908) (6 episodis)
  • Riffle Bill, le roi de la prairie (1908) (5 episodis)
  • Nouveaux exploits de Nick Carter (1909)
  • La Fleur empoisonnée (1909)
  • Journée de grève (1909)
  • Docteur Phantom (1909) (6 episodis)
  • Le Capitaine Fracasse (1909)
  • Hérodiade (1910)
  • Zigomar (1911)
  • Au pays des ténèbres (1912)
  • Le Cerceuil de verre (1912)
  • Zigomar contre Nick Carter (1912)
  • Les Batailles de la vie (1912)
  • Tom Butler (1912)
  • Zigomar peau d'anguille (1913)
  • Balaoo (1913)
  • Protéa (1913)

Referències

modifica
  1. Vincent Mirabel, L'histoire du cinéma pour les nuls
  2. Compte-rendu de l'ouverture de l'Hippodrome: Un M. du B. Spectacles & concerts, Ouverture de l'Hippodrome, Le Figaro, 15 mai 1900, p. 2, 6e colonne.