Obre el menú principal

Victorin de Joncières

compositor francès

Victorin de Joncières (París, França, 12 d'abril de 183924 d'octubre de 1903) fou un compositor francès.

Infotaula de personaVictorin de Joncières
Joncières, Victorin de, Nadar, Gallica.jpg
Biografia
Naixement 12 abril 1839
París
Mort 26 octubre 1903 (64 anys)
París
Lloc d'enterrament cementiri de Montmartre
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació Compositor i crític musical
Gènere Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica
Professors Aimé Leborne i Antoine Elwart
Família
Parents Auguste-Félix de Joncières (pare)
André de Joncières (fill)
Leonce J.V. de Joncières (fill)
Premis

Musicbrainz: 17d81056-b445-41eb-8d2f-137f3742a882 IMSLP: Category:Joncières,_Victorin_de
Modifica les dades a Wikidata

El seu vertader nom era Félix-Ludger Rossignol, però fou més conegut pel seu malnom. Va ésser deixeble d'Antoine-Elie Elwart i Ferdinand Leborne en el Conservatori de la seva ciutat natal, però abandonà aquest centre a causa d'una baralla que va sostenir amb un dels professors citats, per defensar Ludger a Richard Wagner, del que n'era un entusiasta partidari, contra les impugnacions de Leborne.

Durant molt de temps fou crític musical del diari La Liberté. Entre les seves produccions, en les que es deixa notar la influència de Wagner, figuren les òperes:

  • Sardanapale. 1867
  • Le dernier jour de Pompéi. 1869
  • Dimitri. 1876
  • La reine Berthe. 1878
  • Le chevalier Jeam. 1885
  • Lancelot. 1900

A més va compondre: Symphonie romantique, La mer, Sérénade hongroise, Les Nubiennes, Marche slave, el lament Toussaint, la música d'escena de Hamlet, etc.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Victorin de Joncières