Viquipèdia

Videojoc per a adults

El terme videojocs per a adults inclou els videojocs eròtics i els pornogràfics i es refereix als "videojocs que tenen l'objectiu de donar l'experiència de desig, amor i plaer sexual".[1]

Infotaula d'organitzacióVideojoc per a adults
Dades
Tipusgènere de videojoc Modifica el valor a Wikidata

Estan disponibles en diverses maquinaris: telèfon mòbil, PSP, Playstation 2, ordinador personal,[2] i altres.

Hi ha videojocs que tenen escenes de sexe com God of War,[3] The Witcher i Mass Effect,[4] i hi ha el videojoc Second Life que permet tindre sexe virtual.[5]

Els videojocs de novel·les visuals eròtiques s'anomenen eroge al Japó. I destaquen els videojocs casers anomenats videojocs doujin.[6] Dins el subgènere del simulador de cites destaca el gènere de videojoc provinent del Japó bishoujo (que significa en japonès xica bonica) que consisteix a interactuar amb xiques boniques[7] (que en la seua majoria són eròtics)[8] que són adolescents amb personalitats infantils. Destaquen del gènere bishojo: Pia Carrot i Lolita Syndrome (publicat per Enix l'any 1983).[9] S'ha arribat a estudiar la persistència del sadisme i la violència en aquests jocs.[10] A més hi ha altres subgèneres del gènere de videojocs de simulació de cites com GxB o otome i BL ("boys' love") que també poden ser eròtics.[8]

Història modifica

A mitjan dècada de 1960 Ken Knowlton i Leon Harmon escanejaren una fotografia d'una ballarina nua. Suposà la introducció de la idea de l'art fet amb ordinadors.[11] A principis de la dècada de 1980 va aparèixer Interlude: The Ultimate Experience, el primer programa comercial sobre sexe. Era un programa per a parelles en la qual cadascú deia el seu estat d'ànim i el programa donava instruccions per aconseguir més plaer.[11]

Un any després Scott Adams's Adventure International va traure un parell de jocs de temàtica sexual.[11] Hi hagué el videojoc de la companyia Mystique per a Atari 2600 anomenat Custer’s Revenge que tractava sobre la violació d'una nativa americana[11] i que va vendre la xifra bastant elevada per a aquell temps 80.000 còpies.[12] Chuck Benton creà Softporn Adventure, un videojoc d'aventura textual[11] que Ken Williams publicà.[13]

MacPlaymate és probablement el primer videojoc eròtic. Li seguí Virtual Valerie. També destaca Tomb Raider.[1]

El 1982 va aparèixer el primer videojoc pornogràfic japonès: Naito Raifu. No es veia a color, sinó que eren figures buides tenint sexe. Fou desenvolupat per Koei. Més tard el mateix any publicà un altre joc (Danchi Tsuma no Yuwaku), aquest a color, que tingué molt d'èxit.[14]

L'any 1990 Pavel Curtis desenvolupà un videojoc en línia textual de comunitat virtual. El 1994 un personatge anomenat Mr. Bungle utilitzà un subprograma per a controlar altres personatges i els obligava a realitzar actes sexuals.[15]

Des dels primers videojocs pornogràfics i no completament pornogràfics hi ha hagut en la trama d'alguns d'aquests violència contra la dona. Són exemples: l'escena de violació inclosa a Phantasmagoria (1995); a Slaves of the red mansion les xiques són venudes com a esclaves sexuals i són encadenades; la violació amb tentacles a Fear Effect; les violacions explícites a Knights of Xentar; Slap Dap; els jocs per a navegador Slap the booty, Slap the whore i Sim Girl.[16] Als videojocs de hentai el tema central és l'violència sexual contra dones i xiques.[17] Diversos estudis apunten que els videojocs pornogràfics causen la trivialització dels abusos sexuals de distints tipus.[17][18][19][20]

A partir de la dècada de 2000, alguns desenvolupadors de videojocs estan intentant aconseguir que el públic consumidor d'aquests jocs siga també el femení.[5]

L'any 2004 Amnistia Internacional denuncià diversos videojocs pornogràfics que consistien en tortura sexual i abusos similars, els quals eren BENKI KUOSUKO i SOCIOLOTRON,[21][22] que són de descàrrega gratuïta per Internet.[23]

El 2006 l'alcalde de Roma pretenia prohibir vendre un videojoc de temàtica eròtica.[24]

L'any 2009 hi hagué una polèmica sobre el videojoc Stockholm: An Exploration of True Love perquè el protagonista segresta, assalta sexualment i psicològicament una xica jove amb l'objectiu explícit de fer-li que li afecte la síndrome d'Estocolm.[25] Un estudi afirmà que en els anys recents la violència sexual, l'incest i les violacions han aparegut més que abans als videojocs i que l'avanç tecnològic la representació més realista.[26] Amazon prohibí el videojoc Battle raper, Artificial girl[27] i Rapelay per consistir a violar una dona i les seues filles i després forçar-les a avortar.[28]

L'escàndol pel videojoc RapeLay suposà que l'Organització Japonesa d'Ètica al Programmari d'Ordinadors prohibira el mateix any la producció i venda de videojocs de simulació de violació i prohibí la venda de videojocs japonesos per a adults a fora del país.[29]

L'any 2010 va haver una polèmica sobre un videojoc de simulació anomenat RapeLay que consistia a violar xiques.[30] El mateix any es publicà una revisió de les investigacions sobre la sexualització dels joves feta per una psicòloga on afirmava que els jocs qualificats com a per a majors de 18 anys són una fracció xicoteta respecte al total de videojocs al mercat, i d'aquests els més venuts estan dirigits als adults.[31] Els videojocs per a adults no tenen un gran èxit comercial.[32] També l'any 2010 va triomfar al Japó el bishojo eròtic LovePlus.[1]

La introducció de la cultura japonesa al món occidental ha implicat que els videojocs amb violència sexual d'aquest país també hi entraren.[33]

Un estudi del 2013 indicà que la majoria dels usuaris del lloc web de videojocs per a adults Sex Games Fun eren menors de 18 anys.[34]

Hi ha molts videojocs d'aquest tipus que agafen l'estètica anime.[35]

Al mercat asiàtic hi ha molt de triomf en aquests videojocs, en canvi als mercats occidentals hi ha hagut més dificultat.[4]

Els assumptes actuals respecte a aquests videojocs tenen a veure amb la censura.[1]

Steam distribueix versions censurades dels jocs eròtics que distribueix (com Nekopara vol. 1, Cho Dengeki Stryker, Everlasting Summer, Sunrider: Mask of Arcadius i Huniepop).[36] Açò ha fet que alguns desenvolupadors, com els desenvolupadors del joc Everlasting Summer, permeten la descàrrega d'un pedaç per llevar la censura i també ha implicat que no es venga Coming Out on Top ni Seduce Me.[37][38] Apple al seu mercat de videojocs iOs també és estricte a l'assumpte de la censura.[38] El joc japonès Criminal Girls: Invite Only fou també fou alterat.[38] Sony, malgrat no llançar videojocs per a adults per principis, ha realitzat la publicació del videojoc per a PSP Bokudake No Kajitsu, que conté bastanta nuesa.[39] Microsoft inicialment es negà a publicar videojocs d'adults[40] a la tenda Windows 8 Marketplace[41] i després cedí.[42] Hi ha un videojoc disponible per a la Nintendo DS anomenat Chuuka na Janshi Tenho Painyan: Remix que és considerat oficialment per a majors de 15 anys que mostra al llarg del joc diverses vegades als personatges femenins amb la roba trencada.[43]

El sexe com a tema al videojoc modifica

El sexe pot tindre un ús al videojoc:[44]

  • Com a mecànica del videojoc: pot ser actiu (el jugador controla l'acció) o passiu.[45]
  • Com a premi: l'exemple típic són els de strip poker.[45]
  • Com a element estètic: sol involucrar perifèrics especialitzats (com Interactive Fleshlight i SeXBox)[46] o ambientacions eròtiques.[47]

La presència del sexe pot ser: abstracte,[48] contingut apte per a tothom (besos, expressions d'afecte, roba i entremaliadura amb efecte còmic),[49] contingut per a audiència madura/adulta (roba sexy i sexe censurat)[50] i sexe dur (sense censura).[51]

La finalitat del sexe pot variar:[52] per estimular i entretindre, per a educar[53] o per a suposar realisme.[54]

Combinació amb altres gèneres de videojocs modifica

 
Casella de selecció per a la nit de Strip Poker Night at the Inventory.

Hi ha jocs per a adults de diversos gèneres:

Perifèric especial modifica

El videojoc pornogràfic Custom Maid 3D que té un maquinari especial anomenat Ju-C Air per jugar a alguns d'aquests jocs[66] i és compatible amb el maquinari de realitat virtual Occulus Rift,[67] característica que també tenen els videojocs pornogràfics Wicked Paradise[68] i Virtual Reality Sex Kit.[69] Per a Wii hi haurà uns perifèrics especials.[70]

El perifèric VirtualDolls estava en desenvolupat i va es va paralitzar per la demanda excessiva el 2016.[71]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Papa, Thomas J. «Erotic Video Games: “Growing up, I was sexually retarded”». Computer Games Culture, 2012.
  2. ↑ «The best sex games on PC». PC Games N, 2016 [Consulta: 1r març 2016].
  3. ↑ Kierkegaard i Kierkegaard, 2011, p. 123.
  4. ↑ 4,0 4,1 Stahie, Silviu «More Games About Sex?». Softpedia, 21-02-2008 [Consulta: 21 juliol 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 Truta, Filip «Luring Women into Adult Games». Softpedia, 08-03-2007 [Consulta: 21 juliol 2015].
  6. ↑ Dai jou bu. «Doujin Games». Hardcore Gaming 101. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2015. [Consulta: 21 juliol 2015].
  7. ↑ Jones, Matthew T «The Impact of Telepresence on Cultural Transmission through Bishoujo Games» (pdf). PsychNology Journal, 3, 3, 2005, pàg. 292-311. Arxivat de l'original el 2012-06-20. ISSN: 1720-7525 [Consulta: 21 juliol 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Taylor, Emily «Dating-Simulation Games: Leisure and Gaming of Japanese Youth Culture». Southeast Review of Asian Studies, 29, 2007, pàg. 192-208.
  9. ↑ Gutiérrez, 2014, p. 60.
  10. ↑ Chateau Canguilhem, Johann. La chair virtuelle du cyberérotisme (tesi), 2014. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Maher, Jimmy. «Sex Comes to the Micros». The Digital Antiquarian. [Consulta: 21 juliol 2015].
  12. ↑ Gutiérrez, 2014, p. 59.
  13. ↑ Maher, Jimmy. «Softporn». The Digital Antiquarian. [Consulta: 21 juliol 2015].
  14. ↑ Martínez Galán, Sara. Pornografía animada japonesa. El éxito del hentai (Treball fi de grau), 2017, p. 20-21. 
  15. ↑ Martinez i Manolovitz, 2010, p. 70.
  16. ↑ Gutiérrez, 2014, p. 59-60.
  17. ↑ 17,0 17,1 Cacho, Lydia «La pornografía Hentai: pasiones encontradas». El Universal, 01-03-2009 [Consulta: 22 juliol 2015]. Arxivat 23 de juliol 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-07-23. [Consulta: 22 juliol 2015].
  18. ↑ Papadoupoblos, 2010.
  19. ↑ Gutiérrez, 2014.
  20. ↑ Kierkegaard i Kierkegaard, 2011, p. 124.
  21. ↑ Amnistia Internacional, 2004, p. 24-25.
  22. ↑ Gutiérrez, 2014, p. 62-63.
  23. ↑ Díez Gutiérrez, Enrique Javier «Sexismo y violencia de género en videojuegos». EXEDRA, 2014, pàg. 221-232.
  24. ↑ 24,0 24,1 Matei, Robert «Rule of Rose to Be Banned Due to Erotic Themes?». Softpedia, 15-11-2006 [Consulta: 21 juliol 2015].
  25. ↑ Dill-Shackleford, Karen «Making a (Video) Game Out of Rape». Psychology Today, 31-03-2010 [Consulta: 21 juliol 2015].
  26. ↑ Martinez i Manolovitz, 2009.
  27. ↑ Cacho, Lydia «Juguemos a odiar». El Universal [Consulta: 1r novembre 2016]. Arxivat 17 de juny 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-17. [Consulta: 1r novembre 2016].
  28. ↑ Matthew, Moore «Rapelay virtual rape game banned by Amazon». Telegraph, 13-02-2009 [Consulta: 21 juliol 2015].
  29. ↑ Hiroshi, Nakasatomi «‘Rapelay’ and the problem of legal reform in Japan: Government regulation of graphically animated pornography». electronic journal of contemporary japanese studies, 12, 3, 2012.
  30. ↑ Lah, Kyung «'RapeLay' video game goes viral amid outrage». CNN, març 2010 [Consulta: 21 juliol 2015].
  31. ↑ Papadopoulos, 2010, p. 84.
  32. ↑ Martinez i Manolovitz, 2010, p. 65.
  33. ↑ Pasanen, Tero. Beyond the pale : gaming controversies and moral panics as rites of passage (Tesi doctoral), p. 50. ISBN 978-951-39-7152-6. 
  34. ↑ 34,0 34,1 GRACE, Lindsay D.. «Affection Games in Digital Play: A Content Analysis of Web Playable Games». A: 6th Digital Games and Research Association Conference (DIGRA), 2013. 
  35. ↑ Stanescu, Alexandru. Another Hentai Game Coming Our Way. University of Jyväskylä, 24 d'agost de 2007 [Consulta: 21 juliol 2015]. 
  36. ↑ 36,0 36,1 Fahey, Mike «I Need A Little More Romance In My Adult Dating Puzzle RPG». Kotaku, 21-01-2015 [Consulta: 21 juliol 2015].
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 Hollingworth, David «Do adult games have a place on Steam?». PC & Tech Authority, 04-09-2012 [Consulta: 21 juliol 2015].
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 Hernandez, Patricia «The Sex Games That Steam Censors». Kotaku, 21-01-2015 [Consulta: 21 juliol 2015].
  39. ↑ Dutka, Ben «Erotic Game/Movie For PSP In Japan». PSXExtreme, 16-04-2008 [Consulta: 21 juliol 2015]. Arxivat 21 de juliol 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-07-21. [Consulta: 21 juliol 2015].
  40. ↑ Popa, Bogdan «Windows 8 Won't Allow 18+ Rated Games». Softpedia, 11-10-2012 [Consulta: 21 juliol 2015].
  41. ↑ Plunkett, Luke «You Won't Be Able to Buy Adult Games on Windows 8's Marketplace». Kotaku, 10-10-2012 [Consulta: 21 juliol 2015].
  42. ↑ Popa, Bogdan «Adult Video Games Approved for Windows 8». Softpedia, 13-12-2012 [Consulta: 21 juliol 2015].
  43. ↑ Truta, Flip «Nintendo DS - Japanese Girls with Torn-Up Clothes». Softpedia, 11-04-2011 [Consulta: 21 juliol 2015].
  44. ↑ Braithwaite, 2006, p. 2.
  45. ↑ 45,0 45,1 Braithwaite, 2006, p. 3.
  46. ↑ Braithwaite, 2006, p. 4.
  47. ↑ Braithwaite, 2006, p. 4-5.
  48. ↑ Braithwaite, 2006, p. 5.
  49. ↑ Braithwaite, 2006, p. 6.
  50. ↑ Braithwaite, 2006, p. 6-7.
  51. ↑ Braithwaite, 2006, p. 7.
  52. ↑ Braithwaite, 2006, p. 8.
  53. ↑ Braithwaite, 2006, p. 9.
  54. ↑ Braithwaite, 2006, p. 10.
  55. ↑ «Lightning Warrior Raidy». GiantBomb. [Consulta: 21 juliol 2015].
  56. ↑ Ciabai, Calin «Anime RPG Announced for Playstation 2». Softpedia, 09-04-2008 [Consulta: 21 juliol 2015].
  57. ↑ Stanescu, Alexandru «Japanese Erotic Game, Inspired by SimCity». Softpedia, 23-08-2007 [Consulta: 21 juliol 2015].
  58. ↑ 58,0 58,1 «Analizamos Big Bang Empire». Juega en red. [Consulta: 21 juliol 2015].
  59. ↑ «TOP TEN: Los mejores MMO para navegador de Mayo de 2015». Juega en red [Consulta: 21 juliol 2015].
  60. ↑ Ciabai, Calin «Manga RPG Lunia Will Be Released in the US». Softpedia, 10-12-2007 [Consulta: 21 juliol 2015].
  61. ↑ Stanescu, Alexandru «Japanese Erotic Game Turns Playstation 3 Into Pervstation 3». Softpedia, 09-10-2007 [Consulta: 21 juliol 2015].
  62. ↑ Gutiérrez, 2014, p. 63.
  63. ↑ Gutiérrez, 2010, p. 61.
  64. ↑ Martinez i Manolovitz, 2014, p. 69.
  65. ↑ Martinez i Manolovitz, 2009, p. 5.
  66. ↑ Ashcraft, Brian «A Penis-Powered Controller That Looks Familiar». Kotaku, 8 d e febrer 2013 [Consulta: 21 juliol 2015].
  67. ↑ Ashcraft, Brian «Penis-Powered Game Gets Oculus Rift Support». Kotaku, 26-07-2013 [Consulta: 21 juliol 2015].
  68. ↑ López Zamorano, Luis «Wicked Paradise: El juego erótico de Oculus Rift». Hobbyconsolas, 18-06-2013 [Consulta: 21 juliol 2015].
  69. ↑ «Virtual Reality Sex Kit». Sex.com, 07-06-2013. Arxivat de l'original el 28 de març 2015. [Consulta: 21 juliol 2015].
  70. ↑ Plunkett, Luke «The Market Is Finally Ready For Wii Remote Dildo Peripherals». Kotaku, 10-10-2008 [Consulta: 25 agost 2015].
  71. ↑ Fulton, Will «Creators of the VR porn controller explain why they suspended Indiegogo orders». Digital Trends, 08-02-2016 [Consulta: 20 octubre 2019].

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Videojoc_per_a_adults&oldid=32692168»