Vides imaginàries

llibre de Marcel Schwob

Vides imaginàries (títol francès original: Vies imaginaires) és una col·lecció de vint-i-dues històries curtes semibiogràfiques de Marcel Schwob, publicades per primer cop en format de llibre el 1896. Barreja elements coneguts i d'altres d'imaginaris, el que la fa una de les primeres obres de ficció biogràfica. Jorge Luis Borges, a Biblioteca personal cita aquest llibre com a font directa i il·localitzada de la seva Historia universal de la infamia. Segons Borges, Schwob «va inventar un mètode curiós. Els protagonistes són reals; els fets poden ser fabulosos i no poques vegades fantàstics. El sabor peculiar d'aquesta obra rau en aquest vaivé.»[1]

Infotaula de llibreVides imaginàries
(fr) Vies imaginaires Modifica el valor a Wikidata
Viesimaginairesschwobcover.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorMarcel Schwob Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança Modifica el valor a Wikidata, 1896 Modifica el valor a Wikidata

ContingutModifica

Títol original Títol en català Protagonistes
"Empédocle, Dieu supposé" "'Empèdocles, presumpte déu" Empèdocles d'Akragas
"Erostrate, Incendiaire" "Heròstrat, incendiari" Heròstrat d'Efes
"Cratès, Cynique" "Crates, cínic" Crates de Tebes
"Septima, Incantatrice" "Sèptima, encantadora" Sèptima i altres personatges d'una tauleta de maledicció[2]
"Lucrèce, Poète" "Lucreci, poeta" Lucreci
"Clodia, Matronne impudique" "Clòdia, matrona impúdica" Clòdia
"Pétrone, Romancier" "Petroni, novel·lista" Petroni
"Sufrah, Géomancien" "Sufrah, geomàntic" Bruixot de la història d'Aladí i la llàntia meravellosa
"Frate Dolcino, Hérétique" "Frate Dolcino, heretge" Dolcí
"Cecco Angiolieri, Poète haineux" "Cecco Angiolieri, poeta odiós" Cecco Angiolieri
"Paolo Uccello, Peintre" "Paolo Uccello, pintor" Paolo Uccello
"Nicolas Loyseleur, Juge" "'Nicolas Loyseleur, jutge" Un dels jutges de Joana d'Arc
'"Katherine la Dentellière, Fille amoureuse" "Katherine la puntaire, meuca enamorada" Amant de ficció de Casin Cholet[3]
"Alain le Gentil, Soldat" "Alain el Gentil, soldat" Personatges del registre criminal de Sant-Martin-des-Champs[4]
"Gabriel Spenser, Acteur" "Gabriel Spenser, actor" Gabriel Spenser
"Pocahontas, Princesse" "Pocahontas, princesa" Pocahontas
"Cyril Tourneur, Poète tragique" "Cyril Tourneur, poeta tràgic" Cyril Tourneur
"William Phips, Pêcheur de trésors" "William Phips, pescador de tresors" William Phips
"Le Capitaine Kid, Pirate" "El Capità Kid, pirata" William Kidd
"Walter Kennedy, Pirate illettré" "Walter Kennedy, pirata analfabet" Walter Kennedy
"Le Major Stede Bonnet, Pirate par humeur" "El Major Stede Bonnet, pirata fantàstic" Stede Barret
"MM. Burke et Hare, Assassins" "Burke i Hare, assassins" Burke i Hare

Traduccions al catalàModifica

ReferènciesModifica

  1. Jorge Luis Borges, Biblioteca personal, col. El libro de bolsillo, Alianza Editorial, 1997.
  2. Audollent, Auguste. Defixionum tabellae quotquot innotuerunt tam in Graecis orientatis quam in totius occidentis partibus praeter Atticas in corpore inscriptiomum edita, Paris: Alberti Fontemoig, 1904. Tablet 270
  3. Cholet és un personatge de Le Testament i Le Lais, de François Villon; Katherine la puntaire està probablement inspirada en "Katherine la Boursière" (Katherine la bossera), de Villon. Vegis: Krämer, Gernot. «Katherine la dentellière, fille amoureuse». A: Christian Berg, Monique Jutrin, Agnès Lhermitte et Alexandre Gefen. Retours à Marcel Schwob. D'un siècle à l'autre (1905-2005) (en francès). Presses universitaires de Rennes, 2007, pàgs. 180- 183 [Consulta: 13 maig 2020]. 
  4. Tanon, L. Histoire des Justices des Anciennes Églises et Communautés Monastiques de Paris, Paris: Libraires-Éditeurs, 1883
  5. Revista Catalunya, any VIII, núm. 355, 24 d'agost de 1914
  6. Edicions de 1984, 2001. ISBN 9788486540845