Vigezzita
La vigezzita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de l'esquinita. Va ser anomenada en honor de la vall de Vigezzo, on va ser descoberta.[1]
Vigezzita | |
---|---|
Fórmula química | (Ca,Ce)(Nb,Ta,Ti)₂O₆ |
Epònim | Valle Vigezzo (en) |
Localitat tipus | Alpe Rosso, Orcesco, Druogno, Vall de Vigezzo, Vall d'Ossola, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DF.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DF.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.21 |
Dana | 8.3.7.1 |
Heys | 18.2.19 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 7,55Å; b = 11,03Å; c = 5,36Å; |
Color | taronja-groc |
Exfoliació | distingible/bona |
Duresa | 4,5 a 5 |
Color de la ratlla | blanc |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 2,140 nγ = 2,315 |
Birefringència | δ = 0,175 |
Dispersió òptica | extrema |
Impureses comunes | Ta |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1977-008 |
Any d'aprovació | 1977 |
Símbol | Vgz |
Referències | [1] |
Característiques modifica
La vigezzita és un òxid de fórmula química (Ca,Ce)(Nb,Ta,Ti)₂O₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els seus cristalls són prismàtics i euèdric, allargats al llarg de [010], aplanats i estriats paral·lelament a [001] en {100}, acabats per {010}, de fins a 3 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4,5 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vigezzita pertany a «04.DF: Òxids amb proporció metall:oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitja); dímers i trímers que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: esquinita-(Ce), esquinita-(Nd), esquinita-(Y), nioboesquinita-(Ce), nioboesquinita-(Nd), nioboesquinita-(Y), rynersonita, tantalesquinita-(Y), changbaiïta i murataïta-(Y).
Formació i jaciments modifica
La vigezzita va ser descoberta a Alpe Rosso, a la vall de Vigezzo (Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia) en cavitats miarolítiques en una pegmatita albitizada en gneiss amfibolític i biotític.[1] També ha estat descrita al Brasil, el Canadà, Espanya, els Estats Units, Itàlia, Madagascar, la República Txeca i Rússia.
Sol trobar-se associada a altres minerals com: piroclor, columbita i fersmita.[2]