La Vil·la Joana és una antiga masia de Vallvidrera (districte de Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona) situada dins del Parc de Collserola.[1] Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos amb coberta a dos vessants. El corona una torre mirador i presenta galeries laterals afegides. Un element molt característic n'és el rellotge que presideix la façana principal.[2] Actualment és un centre museístic que depèn del Museu d'Història de Barcelona.

Infotaula d'edifici
Vil·la Joana
Vil.la Joana Febrer 2017 (1).jpg
Dades
TipusMasia pairal
Part deMuseu d'Història de Barcelona
Creaciósegle XVI
Data de finalitzaciósegle XIX
Característiques
Estil arquitectònicNeoclàssic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
LocalitzacióBarcelona
 41° 25′ 11″ N, 2° 05′ 59″ E / 41.4198°N,2.09981°E / 41.4198; 2.09981
Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya
Identificador30349
Activitat
Propietat deAjuntament de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La Vil·la Joana fou una de les masies més importants de Vallvidrera.[3] Documentada des del segle XVI, va ser adquirida al segle XIX per la família Miralles, que la reformà completament i li donà caràcter residencial i el nom de Vil·la Joana pel qual és coneguda. Al maig de 1902, Ramon Miralles va convidar-hi el poeta Jacint Verdaguer quan els metges van recomanar-li aire de muntanya per pal·liar els efectes de la seva avançada tuberculosi. El poeta va morir en aquesta finca el dia 10 de juny d'aquell any.

Les Escoles Vil·la JoanaModifica

Dins de l'acció escolar de l'Ajuntament de Barcelona empresa a les primeres dècades del segle xx, el 1917 es plantejà la reforma dels ensenyaments especials, que a partir de 1920 es van instal·lar a Vil·la Joana, aprofitant els grans avantatges que des del punt de vista higienista oferia el seu entorn natural.[4] L'any 1920, l'Ajuntament va endegar la compra de la casa a la família Miralles i va habilitar-la com a escola d'educació especial.

El projecte de les Escoles Vilajoana incloïa una part pedagògica (escola de deficients,[5] escola de cecs[6] i escola de persones sordmudes) i una part científica: un laboratori general d'estudis i investigacions (amb branques dedicades a l'antropologia, la psiquiatria, la psicologia, la fonologia, l'òptica i l’otorinolaringologia) que actuava com a centre director del conjunt de la institució. Les Escoles Vilajoana comptaren amb professionals de gran prestigi —com el doctor Jesús Maria Bellido i Golferichs, el psiquiatre Joan Alzina i Melis,[7][8] el fonetista Pere Barnils i Giol (primer director de l'escola de sordmuts), o Joan Llongueres (responsable de l'educació musical pel ritme)— , fins al punt que es pot considerar una institució modèlica en l'àmbit dels ensenyaments especials. Es crearen, dins de l'escola, tallers de fusteria, impremta, cistelleria i fotografia, entre altres.[9] L'escola de persones sordmudes romangué a Vil·la Joana fins al 1925; i la d’invidents, fins al 1954; de manera que a partir d'aquesta data Vil·la Joana va passar a ser, exclusivament, un centre per a persones amb discapacitats. El 1973 l'escola es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, situat en aquell mateix entorn.[10]

El museuModifica

El 1962 l'Ajuntament de Barcelona acordà convertir-la en museu dedicat a la memòria de Jacint Verdaguer com a centre vinculat al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). El 1973 l'Escola Vil·la Joana es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, més adequat a les seves necessitats, fet que va facilitar el ple desenvolupament del museu verdaguerià.[11][12]

L'any 2014 es van emprendre les obres de rehabilitació integral de la casa i una completa renovació del seu contingut museogràfic.[13] Va tornar a obrir les seves portes l'any 2016.

L'actual exposició permanent de MUHBA Vil.la Joana permet conèixer la història de la mateixa casa i incorpora elements com les peces de ceràmica trobades arran de les intervencions arqueològiques dutes a terme durant les obres de 2014-2016, mostres dels paviments, dels antics murs, el celler de la masia, etc.

Un altre apartat de l'exposició permanent fa referència a les Escoles Vil.la Joana.

Tot seguit, el discurs museogràfic, encara a les sales de la planta baixa, es focalitza en la literatura.

Les sales d'exposició del primer pis estan monogràficament dedicades a Jacint Verdaguer i a Barcelona com a ciutat literària.

Al segon pis hi han estat habilitades sales de reunió per acollir jornades i sessions de treball.

Alguns dels elements patrimonials que formen part de l'actual exposició permanent de MUHBA Vil.la Joana sónː

  • Inscripció fundacional de la casa Ferrer, antecedent de Vil·la Joana (1743).

Galeria d'imatgesModifica

Descobertes arqueològiquesModifica

Durant les obres de rehabilitació dutes a terme entre 2014 i 2015, el subsòl de Vil·la Joana va ser objecte d'una intervenció arqueològica sota la direcció d'Esther Medina Guerrero i la supervisió del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona. L'edifici, tot i el possible substrat baixmedieval (segle XV), es correspon amb un antic mas edificat el segle XVII. No obstant això, adquireix la seva fesomia actual a partir de la segona meitat del segle XIX, l'època de la família Miralles. Pel que fa a les troballes més antigues localitzades, cal destacar quatre sitges amortitzades com a abocadors, que han proporcionat material ceràmic del segle XVI. La major part de les estructures i pavimentacions pertanyen a l'edifici del segle XVIII. Una de les habitacions, situada al costat d'un antic cup de vi, conservava una estructura de planta poligonal, i la presència d'arrebossat a les parets permet vincular-la a la contenció de líquids. També s'ha evidenciat una mina d'aigua i un dipòsit d'aigües localitzat al costat meridional de la casa que, si es destinava a l'emmagatzematge d'aigua de pluja, es tractaria d'un aljub. Aquests elements que pertanyien a l'antic mas han estat incorporats a la nova museografia de MUHBA Vil.la Joana, així com els murs i els paviments originals del mas i de la casa dels Miralles.[14]

ReferènciesModifica

  1. «Vil·la Joana». Parcnaturalcollserola.cat.
  2. «Cercador Patrimoni Arquitèctonic». [Consulta: 21 desembre 2017].
  3. Masies de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Angle Editorial, 2009. ISBN 978-84-9850-196-4. 
  4. «Les Construccions escolars de Barcelona». Barcelona, 1922.
  5. «Escola Municipal de deficients».
  6. «Escola de cecs».
  7. «Ciutat / Joan Alzina».
  8. «Joan Alzina y la educación especial». [Consulta: 15 juliol 2013].
  9. MASANÉS, Cristina. Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació. Vil·la Joana : 90 anys d'educació especial, 2011. ISBN 978-84-9850-371-5. 
  10. «Web del CEE Vil·la Joana». [Consulta: 28 gener 2016].
  11. «Inauguración de la nueva escuela municipal "Vilajoana"». La Vanguardia, 06-05-1973.
  12. «Vil·la Joana». [Consulta: 21 desembre 2017].
  13. «Vil·la Joana de Barcelona es convertirà en casa Verdaguer de literatura». Diari Ara, 12-08-2014, pàg. 4 (Ara Estiu).
  14. «Vil·la Joana. Casa de la Literatura». web. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2015].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vil·la Joana