La primera notícia que hi ha sobre Vilabertran és de l'any 975. Parla d'un llogarret amb una petita església que al cap de poc temps s'amplià i acollí un grup de monjos encapçalats per l'abat Pere Rigau. Com a conseqüència d'una donació de terres l'any 1069, la comunitat de canonges instituí Rigau com a cap i establiren les bases per a la creació del monestir de Santa Maria de Vilabertran, basat en la regla de Sant Agustí. Al llarg del segle xi el monestir va assolir un gran prestigi i durant els segles següents va ampliar el seu patrimoni gràcies a la protecció de la família Rocabertí, vescomtes de Peralada. A partir de l'any 1592 esdevé una col·legiata, que resta operativa fins a la desamortització de Mendizábal l'any 1835.
El poble de Vilabertran sorgeix i es desenvolupa a l'entorn del monestir i basa la seva economia en l'agricultura, principalment en l'horta, i en la ramaderia. Al llarg del seu terme municipal, hi ha canals de rec que condueixen l'aigua provinent de l'embassament de Boadella fins als conreus.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 133. ISBN 84-393-5437-1.
