Obre el menú principal

Vilallonga del Camp

municipi de Catalunya

Vilallonga del Camp és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Infotaula de geografia política
StMartiVilallonga.JPG
Església de Sant Martí, S. XVIII

Localització
Localització de Vilallonga del Camp respecte del Tarragonès.svg
41° 12′ 41″ N, 1° 12′ 21″ E / 41.211467°N,1.205855°E / 41.211467; 1.205855
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaTarragonès
Entitats de població 1
Població
Total 2.339 (2018)
• Densitat 259,89 hab/km²
Llar 53 (1553)
Gentilici Vilallonguí, vilallonguina
Geografia
Superfície 9 km²
Altitud 104 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Francesc Xavier Armengol Monne
Identificador descriptiu
Codi postal 43141
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 43166
Codi territorial IDESCAT 431665
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

La primera cita documental del municipi és del 1174. Va estar a les mans de la cort fins al 1391, data en què el rei Joan I d'Aragó va vendre la vila a l'arquebisbat de Tarragona. Més tard va estar en mans de la família Montoliu, que va conservar-ne la possessió fins al segle XIV. Durant el segle XVII va estar a les mans de la família Dalmases i el 1710 el senyor de la vila, Pau Ignasi de Dalmases i Roc, va ser nomenat per l'arxiduc Carles marquès de Vilallonga. El 1838, es va disputar una violent batalla entre milicians i carlistes, comandats per Llarg de Copons, durant la qual 133 homes van perdre la vida.[1]

CulturaModifica

 
L'ermita de la Mare de Déu del Roser de Vilallonga del Camp
 
El cementiri de Vilallonga amb la inscripció: "Avui per mi, demà per tu".

L'església parroquial està dedicada a sant Martí. És del segle XVIII, d'estil neoclàssic i la seva façana està inacabada. A la part superior de la porta hi ha un relleu que representa el sant compartint la seva capa amb un pobre. A la cornisa pot veure's un frontó triangular que es troba sostingut per quatre columnes amb capitells d'ordre corinti.

Als afores del poble hi ha una ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser la data de construcció de la qual és desconeguda. Es conserva una de les portes d'entrada de l'antiga muralla de la ciutat.

Al municipi també hi ha el Museu-Arxiu Doctor Pere Virgili,[2] dedicat a la figura del cirurgià Pere Virgili i Bellver, fill del poble.

En els darrers anys, Vilallonga ha estat referència a les contrades del Camp de Tarragona per les seves Festes Majors del Fot-li Gasto, que compten amb la presència de grups musicals de reconegut prestigi, com ara els locals PD Hobbits, grans mestres de la música electrònica, jamaicana i de tralla, i que han format part del cartell de prestigiosos festivals musicals, tant locals com nacionals.

EconomiaModifica

La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura. Destaquen els cultius d'avellaners, vinya, ametllers, oliveres i garrofers.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
40 35 53 327 873 1.333 1.282 1.284 1.236 1.235

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.261 1.144 1.006 985 949 1.067 1.210 1.171 1.187 1.213

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.211 1.205 1.237 1.255 1.359 1.539 1.772 2.000 2.204 2.229

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.255 2.339 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

A banda de dividir la població per gènere (homes, dones); edat (infants, adults); situació laboral (aturats, jubilats...), a Vilallonga del Camp, s'estableix una divisió per remon de famílies històricament arrelades al municipi. Exemples en són la família del "" o el "", o també les més recents cases del "" o el "".

ReferènciesModifica

  1. «Cultura». Vilallonga.altanet.org. [Consulta: 5 maig 2011].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 134. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica