Vilallonga del Camp

municipi de Catalunya

Vilallonga del Camp és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Infotaula de geografia políticaVilallonga del Camp
ElRoserVilallonga.JPG
Ermita de la Mare de Déu del Roser Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Vilallonga del Camp respecte del Tarragonès.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 12′ 41″ N, 1° 12′ 21″ E / 41.211467°N,1.205855°E / 41.211467; 1.205855
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaTarragonès Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.389 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat265,44 hab/km²
Llar53 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciVilallonguí, vilallonguina Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud124 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrancesc Xavier Armengol Monne Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43141 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE43166 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT431665 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webvilallongadelcamp.cat Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

La primera cita documental del municipi és del 1174. Va estar a les mans de la cort fins al 1391, data en què el rei Joan I d'Aragó va vendre la vila a l'arquebisbat de Tarragona. Més tard va estar en mans de la família Montoliu, que va conservar-ne la possessió fins al segle XIV. Durant el segle xvii va estar a les mans de la família Dalmases i el 1710 el senyor de la vila, Pau Ignasi de Dalmases i Roc, va ser nomenat per l'arxiduc Carles marquès de Vilallonga. El 1838, es va disputar una violent batalla entre milicians i carlistes, comandats per Llarg de Copons, durant la qual 133 homes van perdre la vida.[1]

El 1868 nasqué Josep Mestres i Miquel que entre el 1913 i el 1915 fou president de la Diputació de Tarragona i conseller de la Mancomunitat de Catalunya entre el 1914 i el 1919.

CulturaModifica

 
Església de Sant Martí (segle XVIII)
 
El cementiri de Vilallonga amb la inscripció: "Avui per mi, demà per tu".

L'església parroquial està dedicada a sant Martí. És del segle xviii, d'estil neoclàssic i la seva façana està inacabada. A la part superior de la porta hi ha un relleu que representa el sant compartint la seva capa amb un pobre. A la cornisa pot veure's un frontó triangular que es troba sostingut per quatre columnes amb capitells d'ordre corinti.

Als afores del poble hi ha una ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser la data de construcció de la qual és desconeguda. Es conserva una de les portes d'entrada de l'antiga muralla de la ciutat.

Al municipi també hi ha el Museu-Arxiu Doctor Pere Virgili,[2] dedicat a la figura del cirurgià Pere Virgili i Bellver, fill del poble.

Patrimoni monumentalModifica

EconomiaModifica

La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura. Destaquen els cultius d'avellaners, vinya, ametllers, oliveres i garrofers.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
40 35 53 327 873 1.333 1.282 1.284 1.236 1.235

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.261 1.144 1.006 985 949 1.067 1.210 1.171 1.187 1.187

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.211 1.205 1.237 1.255 1.359 1.539 1.772 2.000 2.204
2.229

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.255
2.339 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

ReferènciesModifica

  1. «Cultura». Vilallonga.altanet.org. [Consulta: 5 maig 2011].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 134. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilallonga del Camp