Vilamolera

despoblat de Sant Esteve de la Sarga

Vilamolera és un despoblat del terme de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, dins de la zona d'influència d'Estorm.

Infotaula de geografia políticaVilamolera
Sant Esteve de la Sarga. Vilamolera 2.JPG
Estat en què es troben les cases de Vilamolera Modifica el valor a Wikidata

Localització
 42° 05′ 45″ N, 0° 50′ 04″ E / 42.095855°N,0.834423°E / 42.095855; 0.834423Coord.: 42° 05′ 45″ N, 0° 50′ 04″ E / 42.095855°N,0.834423°E / 42.095855; 0.834423
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Jussà
MunicipiSant Esteve de la Sarga Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud505 m Modifica el valor a Wikidata
Una tomba antropomòrfica

Estava situat al capdamunt de la muntanya que es dreça damunt d'Estorm (al seu nord-oest) i Moror (al seu nord), al límit amb el terme municipal amb Castell de Mur, antigament de Mur, a prop de la caseria de Miravet.

La seva antiga església parroquial és l'única cosa que n'ha perviscut: és l'ermita de Sant Salvador de la Serra, reconegut santuari de la contrada. A l'entorn de l'ermita es troben encara les restes d'un poblat amb, almenys, mitja dotzena de construccions en ruïnes. Els noms amb què es coneixen coincideixen amb els noms de les cases d'Estorm: el Batlle, l'Escolà, etc. Un xic més apartat al nord hi ha les restes del Corral de Carrió.

S'han trobat també a Vilamolera tombes antropomòrfiques excavades en blocs de pedra, corresponents a enterraments altmedievals.

L'accés a Vilamolera és per una pista rural en bon estat que puja des d'Estorm. Té una certa dificultat de trànsit en les èpoques de pluges, atès el desnivell que salva i el fet que és un camí de terra. Té alguns trams força aeris.

EtimologiaModifica

 
Una pedra molera, amb senyals dels blocs extrets per a fer moles

Segons la versió popular, el nom ve de la indústria preeminent en aquest poble, mentre existí: la fabricació de moles per als molins, a causa de l'abundor en el lloc de la pedra necessària per a aquella activitat preindustrial. Una altra activitat, lligada amb l'anterior, era la fabricació de lloses de pedra per a la construcció.

BibliografiaModifica

  • CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Mare de Déu del Roser de Mont-rebei", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
  • COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. V. L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1996. ISBN 84-7256-844-X
  • GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies; 8). ISBN 84-85180-25-9
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
  • PAGÈS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilamolera